divendres, 4 de novembre del 2016

la poesia preferida de: Teresa Camí

Un dia, buscant una obra de teatre per a representar amb les meves companyes, em va arribar a les mans una d’Apel·les  Mestres. No coneixia aquest autor com a dramaturg. Em pensava que només era dibuixant i arran d’això, buscant informació vaig veure que va ser músic i a més a més havia escrit prosa i poesia.
Entre elles, hi ha aquesta que m’agrada profundament. M’ha arribat a emocionar.
La tinc a la meva habitació i de tant en tant me la miro. La voldria compartir amb tots vosaltres, els que sentiu la vostra llengua com un tresor. (Teresa Camí)

                

               LA MEVA LLENGUA


No em preguntis per què, però l’estimo
de tot cor la meva llengua;

no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:
“L’estimo perquè sí, perquè és la meva”

L’estimo perquè sí perquè eixa parla
és la parla mateixa
que al son d’una non-non, la més hermosa,
bressà amorosament ma son primera.

L’estimo de tot cor, per catalana
l’estimo perquè en ella,
la rondalla primera em contà l’àvia ,
un capvespre d’estiu, entre el sol queia.

L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s
l’exquisida poncella
de mos vint anys, aquell sublim “t’estimo”.
va dictar-me l’amor en eixa llengua.

L`estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
els que em criden avant! i avant m’empenyen.

L’estimo de tot cor, perquè cigales,
i espigues i roselles,
i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire,
sos grans secrets en català em revelen.

L’estimo de tot cor, perquè no en trobo
de més franca i més bella...
I em preguntes per què? I això em preguntes?
L’estimo perquè sí, perquè és la meva.




Apel·les Mestres va néixer l’any 1854 i va morir al 1936.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada