divendres, 17 de gener del 2020

Club de lectura amb Albert Guiu a Sant Jaume d'Enveija


"Poemas en papel arroz" antologia de Jon Gras


Poemari "Poemes al Vent 2019" a la biblioteca Marcel.lí Domingo

Aquest mes de gener hem fet la presentació del nostre nou poemari a la biblioteca de Tortosa. Aquesta vegada ha segut una combinació d'art i poesia.
Hem tingut el plaer de compartir espai amb la pintora Vicenta Comes Balfegó de la Cala que ens va deixar impressionats amb la seva obra.























Mor Isabel-Clara Simó premi d'Honor de les Lletres Catalanes


Paraules de l'excriptora al rebre el premi d'Honor de les Lletres Catalanes:

 ‘He estimat bojament els Països Catalans i avui me’n sent corresposta’ .

En cada llibre que publico, he après de l’anterior, no em conformo amb la mediocritat
 si deixés d’escriure em sentiria morta 
. ‘Ara que sóc viuda i vella, el fet que aquest premi hagi estat capaç d’acostar-me a les dones crec que és de justícia perquè hi ha grans dones escriptores’, 

ABECEDARI


Isabel Clara Simó
Amor, em vols besar? Ell es va girar d’esquena.
- Vols que et bese jo, amor meu? Ell es va arronsar de muscles.
Fent aquest joc, però, tots dos somreien.
La dona era banyuda, geperuda, peülluda,
peluda, dentuda, garfiüda, nerviüda:
era una bèstia.
Ell tenia la gentil bellesa
del “David” de Donatello.
I la volia.
Blau, blau, blau, blau (això és una onada), blau, blau!
–mar, cel, parfait d’amour, camisa de pintor, estovalles
de diumenge, llibre enquadernat, marc de finestra, ulls de
Clàudia Schiffer, llapis Alpino, faldilla de gimnasta, pell
freda de difunt, sardina acabada de pescar...–.
A l’interior de la llibreta
dansaven els poliedres com salvatges;
s’emborratxaven, folls, tots els triangles;
plorava, desolat, en solitud, el pobre romb.
Corca el cor, crema el cervell:
la contradicció.
La contra, passejant, ensopegà amb el baix.
un contrabaix.
La dicció, excitada, procreava amb el nariu
–que  sempre es furga el nas–:
un diccionariu.
El contrabaix té, a dins,
totes les músiques del món;
el diccionari, les paraules, ordenades.
I, d’amagat, tots dos pintaven,
amb ull despert, amb ànim crític.
Didalet d’oli, polsim de sal,
tonyina tallada a daus, arròs daurat,
tomaca ratllada a gavadals;
ara omple les bajoques fins a dalt,
i, després, al forn, arrenglerades.
Menja-les acompanyat,
que, si estàs sol,
cap plat no és bo.
Fes un rotet.
Furga un queixal.
La vida és bona: ja no ets vulgar.
El paradís: entre llirs, card.
Escrit en una paret
del carrer Diputació, de Barcelona:
“Només volia dir-t’ho ♥”
Només? Molt més, moltíssim; tot, si pot ser.
Volia? Vull, voldré, voldria, i, sobretot, volem.
Dir? I tocar-acariciar-besar-abraçar...
T’ho? Al món sencer: una carta en la paret.
Tenia tres amants
i els enganyava als tres.
Un era digne,
l’altre era destre,
el tercer, docte.
Els tres, ornats
amb les banyes d’un mediocre.
Va obrir la porta just al moment
que el carter posava el dit al timbre.
La carta –certificada, segellada, tancada
i rubricada– era lacònica:
“Quantes puces calen per equilibrar el pes d’un sol tauró?”.
(I quantes tenen por,
i quantes s’amaguen,
i quantes han perdut
injustament
el dret de ciutadania?).
(L’efa s’ha ficat en aquest forat, tan fi, de ferro) → Օ
Goita el gripau groc que tenia gonorrea.
Goita el gos galdós que podia galivar.
Goita el gall gallec que era gallard.
Goita el gat gandul que estava guenyo.
Goita el guillot gros que sempre gruny.
Quants animalons hi ha al món?
–preguntava Sant Francesc
al rodamón–.
Quantes flors creixen al maig?
–les comptava el botànic
com un boig–.
Home que acaricia, tendrament, un altre home; dona que
besa, amb delit, una altra dona; vella que besa un noi;
noia que abraça un vell; pare que furga en la faldilla
de la filla; germà que besa sa germana rere la porta;
mare que descorda la bragueta del seu fill.
El dimoni, enfurismat,
va fer un glop d’àcid sulfídric.
Li rebentaven els pecats d’amor.
Al Paradís, també indignat,
xarrupava un nèctar amb glaçons
el gran Allàh.
Incòmodes, els soldats formen;
indiferents, els soldats marxen;
impacients, els soldats guarden;
inquiets, els soldats saluden.
Pregava pel fill
que era a la guerra.
Escrivia al fill
que estava malferit.
Escopia en el pasquí
on les autoritats
enumeraven les baixes
dallades pel destí.
Jugant, jugant, va trencar el gerro.
Xalant, xalant, va oblidar els deures.
Badant, badant, va perdre els cèntims.
Xiulant, xiulant, va irritar el pare.
Al vespre, pare i fill juguen al pòquer.
- Pare, em fa mal endins si em pegues.
- Més mal em fa a mi pegar-te.
- Doncs, si vols, et pegue jo,
i tindré més mal encara.
- Vols que ens ho juguem a cartes?
El pare barreja, escapça i trau un Rei.
La carta del xiquet era una J...
Kant i Plató, Wagner,
Velázquez, Bach i Rossini,
el Tintoretto, Einstein, Picasso,
Llull i Ausiàs March,
Shakespeare i Dante
Beethoven, Rilke...
Presoners de Dachau,
d’Auschwitz, Mauthausen,
de Buchenwald...
Perseguits, ofegats,
colpejats, liquidats,
foradats, disparats.
Assassinats.
Executats pel Kügel Erlass,
el decret-bala que en deien “K”.
Lota –va dir el Senyor–, hi ha deu dones justes?
Ella n’hi va presentar cent.
Pero l’Altíssim –que era igual com ens l’ha descrit
l’Espriu– va dir que, tanmateix,
destruiria la ciutat iníqua.
Tot fugint, la Lota demanà al seu home
–que no tenia nom– de no girar-se.
Però ell era tafaner de mena.
I va ser així que esdevingué de sal.
Maria, vine. - No et senc. -Maria vine!
- No et senc. - Maria vine!! - No et senc.
- Si no em sents, per què em contestes?
La Maria jeia en un taüt de fusta.
El paleta , que sempre dansava, ebri,
a la bastida, la plorava.
- Per què se t’ha emportat el càncer
i a mi no se m’emporta el mam?
Ningú m’estima –plorava l’ancià asilat–; ningú
m’estima –exclamava el titot la vigília
de Nadal; ningú m’estima –deia el nen bosni
abans de morir de fam; ningú m’estima
–repetia el jove afectat de SIDA.
- I tu , Roser? M ‘estimes tu?
- No, jo no t’estime –i li somrigueren
els llavis de maduixa–, però
et desitge tant, Ramon!
o
o
h! (Quel cul tu as?)
Posava la cara de perfil; posava
el sexe obert, eixarrancada;
posava el peu de cares, ben quadrat;
posava el palmell cap endavant.
El pop nadava indiferent a tot.
El pescador llançava a l’aigua l’ham.
Quan encara boquejava, fora
del mar, d’un cop
de ganivet precís i net,
el destre pescador li va seccionar el cap.
Qui va posar la pedra foguera al llit de la princesa?
Qui va posar el pèsol a la butxaca del piròman?
Qui va posar la fona entre els pits de la Dalila?
Qui va posar les tisores a mans del rei David?
La Dalila abraçava el piròman
sota la cabellera calcinada del pinar;
el rei David penetrava dolçament.
la princesa del palau de Dimashq.
Roncava de nits
i la dona el va deixar.
S’adormia a la feina
i el van acomiadar.
Creia que tenia un refredat
i era una cosa mortal.
Volia ser Tarzan
i salvar els febles;
somniava ser Bàtman
i defensar innocents;
desitjava ser Cònan
i lliurar la terra;
esperava ser Bond
i guanyar baralles.
(Però el pobre oficinista en un arbre es va penjar)
Set gitanes i tres negres,
quatre turques, quinze mores
i una filipina
decidiren baratar tots els bressols.
Negre, blanc,
groc i torrat,
remenat i barrejat.
Cabell rull i cabell llis,
ulls rodons, ulls inclinats,
nas en punxa, nas arromangat.
Que bonic que és el mestís!
Trobar termes tècnics, té tant talent!
Triar títols tirànics, té tanta tírria!
Tancar tribus totèmiques, té tant treball!
Trincar torres trencades, té tant trellat!
Els erudits confessen,
amb vergonya, que tenen
papallones al cervell
i que una serp els ha xuclat l’entenimen

t
Ai, perdoneu, se m’ha caigut la “t”!
Una
Vídua beu un Whisky
un guru
de la TV
munta un show
la vídua dansa i riU sobre la tomba del difunt
el guru, enamorat, Va i li diu de fer un tomb
i després escolten Wagner i convenen fer l’amor.
Xarrupava la mel de l’àvia
la Caputxeta.
Mossegava la poma enverinada
la Blancaneus.
Llepaven la xocolata de la casa
Hansel i Gretel.
Menjaven tota l’herba del rebost
les set cabretes.
El príncep, la bruixa,
el llop i la madrastra
feien la brisca.
Qui perdia,
havia de portar a l’hospital
aquella trepa
de malalts de tant empatx.
Yiddish, eslovè, sogdià,
urdú, frigi, bengali,
macedoni, kurd, luvita.
I català.
Holandès, danès, ucraïnès,
portuguès, hindi, eslovac,
xinès, francès, serbo-croat.
I català.
Vols que et diga un secret,
per tu i per mi i ningú més?
Quan em mires, no trobe les paraules;
quan et mire, perd el món de vista,
al fidel, revelador, confident, amic
forat del pany!
Zeus sojorna en un iglú
–diu en que està amargat–.
Afrodita treballa en un burdell
molt rebregat.
Posidó xarboteja, pensatiu,
al Llobregat.
Hefest treballa de lampista
no sindicat.
Hera fa de llevadora
de caritat.
Exiliats, els déus s’escampen;
amagats, els déus treballen;
irritats, els déus claudiquen;
ignorats, els déus conspiren.
(Llur silenci, com un rusc, brunZ).

diumenge, 5 de gener del 2020

Miquel Esteve y Mireia Calafell ganan los Premis Mallorca de narrativa y poesía

Miquel Esteve, en la categoría de narrativa; Mireia Calafell, en poesía; Antoni Mas i Forners, en ensayo; y Federico Clavarino, en fotografía contemporánea, fueron galardonados ayer en el Teatre Principal con los Premis Mallorca que otorga el Consell.

Guardonats del Concurs de Poemes de Nadal 2019.a la biblioteca Marcel.li Domingo

Aquest any els poetes premiats han segut: 


1er premi Vicent Pellicer Ollés 
2òn premi Montse Pallares
3er premi Gloria Fandos
Accesit Ana María Franco Vaqueras

Convocatòria del 55è Premi de Poesia Amadeu Oller

Fins el 26 de febrer podeu participar al 55è Premi de Poesia Amadeu Oller per a poetes inèdits, que organitza cada any la Parròquia de Sant Medir del barri de la Bordeta.
Aquest premi de poesia, instituït fa 55 anys per la Parròquia de Sant Medir, està destinat a poetes inèdits en llengua catalana que no hagin superat els trenta anys i que no tinguin cap obra editada de manera impresa o digital.

El premi té el nom del primer rector de la parròquia bordetenca, mossèn Amadeu Oller, i s’ha convocat de forma ininterrompuda i en català des de l’any 1964.

Els cofundadors del Premi són Mn. Josep M. Vidal i Aunós i el Dr. Joan Colominas, assessorats per Joan Oliver (Pere Quart), Ferran Soldevila i Joan Triadú.

El premi consisteix en l’edició del llibre guardonat i el jurat està format per David Castillo (president), Maria Isabel Pijoan, Antoni Pladevall, Joan Maluquer, Mireia Calafell, Lluïsa Julià i Pius Morera.

El poeta Enric Casasses gana el Lletra d'Or

El jurado del prestigioso galardón de las letras catalanas premia el poemario 'El nus la flor'
El poeta Enric Casasses ha ganado  el premio Lletra d'Or al mejor libro publicado en lengua catalana en el 2018 por 'El nus la flor' (Edicions Poncianes), una obra que incluye poemas y algunos dibujos del propio autor.
La distinción de la Lletra d'Or, una de las más prestigiosas de la literatura catalana y que se entrega desde 1956, no cuenta con dotación económica, pero sí hay un reconocimiento en forma de la letra griega fi, símbolo clásico del equilibrio, una joya diseñada por el joyero Manel Capdevila, nieto del impulsor de esta iniciativa. En un acto que se celebrará el próximo 10 de enero, Casasses recibirá este galardón, acompañado por los editores y el jurado. 

"Romancero gitano", según Federico García Lorca




¿Cómo valoraba el propio Federico García Lorca su obra?

Este fragmento corresponde a la conferencia-recital que Federico celebró en el Ateneo de Valladolid antes de la publicación del mismo:


         "El libro en conjunto, aunque se llama gitano, es el poema de Andalucía; y lo llamo gitano porque el gitano es lo más elevado, lo más profundo, lo más aristocrático de mi país, lo más representativo de su modo y el que guarda el ascua, la sangre y el alfabeto de la verdad andaluza y universal.

            Así pues, el libro es un retablo de Andalucía, con gitanos, caballos, arcángeles, planetas, con su brisa judía, con su brisa romana, con ríos, con crímenes, con la nota vulgar del contrabandista, y la nota de los niños desnudos de Córdoba que burlan a San Rafael. Un libro donde apenas si está expresada la Andalucía que se ve, pero que está temblando la que no se ve. Y ahora lo voy a decir. Un libro anti-pintoresco, anti-folklórico, anti-flamenco. Donde no hay ni una chaquetilla corta, ni un traje de torero, ni un sombrero plano, ni una pandereta; donde las figuras sirven a fondos milenarios y donde no hay más que un solo personaje grande y oscuro como un cielo de estío, un solo personaje que es la Pena que se filtra en el tuétano de los huesos y en la savia de los árboles, y que no tiene nada que ver con la melancolía, ni con la nostalgia, ni con ninguna aflicción o dolencia del ánimo, que es un sentimiento más celeste que terrestre; pena andaluza que es una lucha de la inteligencia amorosa con el misterio que la rodea y no puede comprender.


            Pero un hecho poético, como un hecho criminal o un hecho jurídico, son tales hechos cuando viven en el mundo y son llevados y traídos; en suma, interpretados. Por eso no me quejo de la falsa visión andaluza que se tiene de este poema a causa de los recitadores sensuales de bajo tono, o criaturas ignorantes. Creo que la pureza de su construcción y el noble tono con que me esforcé al crearlo lo defenderán de sus actuales amantes excesivos, que a veces lo llenan de baba".


L’Associació de Veïns de Jesús convoca la 36a edició dels Premis Jesús Catalònia

L’Associació de Veïns Jesús Catalònia ha convocat la 36a edició dels premis Jesús Catalònia, uns premis que tenen dues modalitats: Premi Enric Bayerri, per la promoció d’estudis històrics sobre la regió de Tortosa i premi Joan Cid i Mulet, per promoure la producció literària. En tos dos casos, el premi es farà públic 25 d’abril de 2020.
Pel que fa al premi Enric Bayerri es poden presentar les obres aspirants fins al 15 de març de 2020 i el jurat format per Agustí Agramunt, Hilari Muñoz, Antoni López i Joan Martínez premiarà el millor treball d’investigació històrica, història social, literària, arts, dret, arqueologia o lingüística, referit a l’àmbit del territori històric de les Terres de l’Ebre. La dotació econòmica d’aquest premi és de 1.800 euros.
En relació amb el premi Joan Cid i Mulet, els treballs es poden presentar fins al 28 de febrer de 2020. En aquest cas el jurat reconeixerà el millor conte o narració de tema lliure. Els membres del jurat són: Joan Josep Chavarria, Montserrat Grau, Teresa Chavarria i Cinta Moreso.
La convocatòria dels Premis Jesús Catalònia compta amb la col·laboració del departament de Cultura, la Diputació, el Consell Comarcal del Baix Ebre, l’Ajuntament de Tortosa, l’EMD de Jesús i la Fundació Privada Mútua Catalana. Es tracta d’uns premis que fomenten la participació creativa i de recerca i que cada edició compten amb més participació.