diumenge, 30 de juliol del 2017

Bases del concurs de poesia "Escales que pugen al cel" 2017

CONCURS DE POESIA “ESCALES QUE PUGEN AL CEL
BASES EDICIÓ 2017
1-S’hi podran presentar poemes d’una extensió màxima de 50 versos, escrits en qualsevol variant dialectal de la llengua catalana o castellana, sempre que es respectin les normes gramaticals i d’ús.
2-La temàtica ha de tractar aspectes estretament vinculats a les Terres de l’Ebre, els seus paisatges, caràcter, cultura i costums. Es valorarà positivament aquells poemes que se centrin en el lema: “Escales que pugen al cel”.
3-Els poemes presentats al concurs han de ser originals i inèdits i no poden optar simultàniament a cap altre premi durant el període de resolució d’aquest certamen.
4-El termini d’admissió d’originals acabarà l’1 d’agost de 2017.
5-El jurat estarà integrat per Josep Maria Asensio Torres i Marià Lleixà Tal, persones vinculades al món de les lletres.
6-El veredicte del jurat, que serà inapel·lable, es farà públic durant la 4a Trobada Poètica “Escales que pugen al cel”, el dia 13 d’agost de 2017.
7-Els premis són:
         -Modalitat en llengua catalana. Poema guanyador: xec per valor de 150 euros i trofeu.
         -Modalitat en llengua castellana. Poema guanyador: xec per valor de 150 euros i trofeu.
8-Els membres del jurat es reserven el dret de considerar deserta qualsevol de les dues modalitats del premi si els poemes presentats no arriben al nivell mínim de qualitat exigible. En aquest cas, el xec i el trofeu corresponent podrien servir per concedir un segon premi, en l’altra modalitat lingüística, si hi hagués algun poema que destaqués suficientment.
9-Els autors dels poemes guanyadors autoritzen, a l’ajuntament de Mas de Barberans,  la seva publicació en una edició antològica, que es durà a terme periòdicament. L’autor conservarà el dret de publicar pel seu compte el poema guanyador, sempre que hi faci constar, en un lloc ben visible, el següent text: “Premi Escales que pugen al cel. Mas de Barberans. 2017”
9-El jurat resoldrà, segons el seu criteri, qualsevol circumstància no prevista en aquestes bases.
10-Els textos poètics s’hauran de trametre a l’adreça de correu electrònic  ajuntamentmasdebarberans@gmail.com, seguint el següent procediment: a) En l’apartat assumpte es farà constar: Premi “Escales que pugen al cel” i s’hi indicarà la modalitat en què es concursa: llengua catalana o llengua castellana. b) En el cos del missatge s’hi ha d’escriure el títol de l’obra, el pseudònim i les dades identificatives de l’autor (nom, cognoms, mail, adreça, codi postal, localitat, telèfon i NIF). c) L’original que s’envia al premi s’adjuntarà a aquest missatge en format PDF o WORD.

Un representant de l’ajuntament, que no formarà part del jurat, rebrà els originals i garantirà l’anonimat dels autors. Un cop s'hagi rebut l'original, es confirmarà l’admissió per correu electrònic.

4t aplec poètic muscial "Escales que pugen al cel"

Escales que pugen al Cel , aquest any en la seva quarta edició , prendrá el nom de “4t Aplec poètic musical Escales que Pugen al Cel”.
La data de cel-lebració està fixada el 13 d'Agost, per aprofitar les sinergies de la “Setmana Cultural “ de Mas de Barberans (Montsià ) Catalunya. 
L'ajuntament , publicará properament les bases del concurs de poesía, esperem molta partcicipació. 
Degut al canvi d'estació, també ho farem d'horari. En principi, será el seguent:
17 Hores, trobada de músics i poetes i acompanyants, al Museu de la Pauma de Mas de Barberans on serem rebuts per les autoritats.
En funció dels nombre de poetes participants, farem la distribució de Escales de lectura i poemes a lleguir cada poeta/rapsoda.
Començarem el recorregut fins les 19.30 . 
Ens traslladarem al lloc preparat per l'ajuntament, on es farà per part del jurat lectura de l'acta del resutat del concurs. 
A continuacuó fins les 21, diferents actuacions musicals, per solistes i grups de prestigi.
Cloenda del acte.
Es farà un sopar de germanor, per compartir les bones vibracions poétiques i l'amistad.
Gracies, us esperem.
Per l'organització Josep Lleixà Fernández.

Lletres i vins a la biblioteca de Gandesa


cartell d'Ebre música& patrimoni


Poema sobre la guerra d'Àngel Martí

A continuació podeu llegir una preciosa poesia escrita pel company i amic Àngel Martí de l'Ametlla de Mar que per motius de salut no va poder participar en l'acte de "Riu Valent" a Móra d'Ebre, però no per això us teniu que quedar sense poder llegir.la.



EL RIU DE LES ÀNIMES
Àngel Martí Callau (L’Ametlla de Mar)


Trulls de sang i mil cors perduts en guerra,
lleres de fang defensant lleialtat,
trets a les fosques, un poble indignat
i una curta esperança que s'aferra.
Estiu de dones que moren en vida,
fills que recerquen pares, que no hi són,
veus que s'ofeguen, misèries de mon,
i l'Ebre que desesperat s'ho mira.

Eren mil i una escales al cel,
són mil i una escales a l'infern;
trossos de terra veient morir el verd,
trets que amunteguen ulls tapats amb vel.
Baules trencades vora els canyissars,
coves perdudes on alletaren somnis,
xiulets al vent que no deixen que dormis...
Cauen vinyes i cauen arrossars.

Fosses comunes que viuen l'oblit,
panteix sostingut de lleves que creixent,
haurien  de ser joves i no els deixen...
Guerreres roges tacades al pit.
Un puny alçat per resguardar la llengua,
un puny alçat per defensar un País,
un poble que no vol ser mai submís
i la veu de la gent del riu que es trenca.

Temps de pa negre mullat amb vi i sucre,
temps de lliscons i de rossegar l’os,
temps de plats de farinetes i arròs,
temps d'estraperlo volent sobreviure.
Un territori que mostra força
en la frontera d'un poble fidel,
cerca la nit l'Ebre, en un estel
veient en fosc com una gent s'esforça.

Cents de rossinyols que deixen el niu
ales obertes camí cap a França,
buscant refugi i nova esperança,
fugint porucs d'aquest obscur estiu.
De Mequinensa fins al sud d'Amposta
volien amarrar la Llibertat
i amb la penombra del cordó trencat
el nostre Ebre va perdent l'aposta.

Escales que havien de pujar al cel...
I van ser escales per baixar a l'infern.
Un temps de llàgrimes, un temps incert,
un temps amb regust amargant de fel.
I passen els anys i no mort la memòria,
que es va assolant en el fons del record
i de tant en tant va sonant l'acord
del cant d'un riu i de la nostra història.


Poesies recitades al castell de Móra d'Ebre

Aquí teniu algunes de les poesies que es van poder escoltar al castell de Móra d'Ebre amb motiu de l'acte "Riu Valent".

                                AL MEU PARE

Li parlo al vent i el vent em respon,
no dormis, que no se t'acluquin els ulls,
tens que escriure-ho,
no ho deixis passar més.

Avui, he visitat les Trinxeres, els Camins,
els Paratges de Corbera d'Ebre,
molt a prop d'on et van fer pres.

Anaves amb l'Exèrcit Republicà al darrere del front,
curant, amputant i consolant
a tots aquells soldats,
i aquells xiquets de La Quinta del Biberó.

De ben petita m'explicaves,
lo que va ésser aquella guerra,
tot el sofriment i el dol
i com defensàveu donant la vida pels vostres ideals.

Avui, m'he tornat a retrobar amb aquells records,
allò que tant m'atemoria quan ho explicaves.
El fred, la gana, la por, la presó.... la mort,
i la terra xopa de sang i de llàgrimes.

 Hem visitat museus i els meus ulls et buscaven,
si et veia en algun retrat,
però no ha sigut així,
no obstant, tu sempre seràs el meu heroi.

Vull agafar el son
però el meu cor no m'ho permet,
només sento crits i esgarrifança,
fam, des il·lusió i olor a sang.

Després vindria la presó,
tres anys llargs inacabables,
un altra vegada fred, gana, por
i el dubte de pensar, si no estaries mort millor.

Només et quedava esperar un raig de sol
que al mig dia et venia a saludar,
filtrava per una petita escletxa
i el teu cor et venia a escalfar.

Però ara nosaltres, deixarem la porta oberta
dels nostres cors i dels nostres records,
per a entrar-los a visitar
cada vegada que ho puguem necessitar.

 I jo acabo dient......
Fa molt temps que al meu pare li devia
un poema que he portat sempre present,
uns records, uns pensaments, uns sentiments,
que algun dia devien ser escrits, realment.

  Montse Pallarés

                                                                   
SUEÑOS DE LIBERTAD)

Llora el viento, angustiado por sangre de hermanos;
sus lágrimas rezuman dolor
bañado con lunas de esperanza,
lunas de libertad
que tiemblan sobre aguas
prisioneras entre dos muros de fuego que no se apagan;
pero el alba tiene sed de vida,
su fuerza no expira,
ni expiran los sueños que bendicen la tierra,
ni las voces de los campesinos
anuladas por la energía de otras voces,
ni el sentir del corazón.

Aunque las entrañas del Ebro vistan de luto
por tantas almas que en silencio dijeron adiós,
no habrá bala que atraviese el horizonte de los sueños;
mañana, la semilla de lucha,
enraizará repleta de luz y palabra.

 Fina Tizón


VEU

Veu, veu de dona,
clara, serena, tranquil .la.
Veu de dona enamorada,
han passat els anys,
i l'amor perdura.
encara perdura l'amor.
No veus com han canviat les coses?
i les hores de sol, i les nits,
que ens embolcallavem
Tot passarà si,
però el nostre amor perdurarà.

Maria Espina NIella


FRENTE

Este es el frente, aquí no hay
el menor asomo de juego
ya no valen literaturas,
Este es el frente duro y seco
es la bala y el cuerpo humano
es la tierra y el cuervo siniestro
es la cabeza y es la mano.
Y es el corazón contra el hierro
es subir y bajar cañones
por lomas atónitas de miedo.
Es aguantar cuchillos y cascos
sin mverse del parapeto
es acompañar a los tanques
mostruosos en sus sondeos.
Es no beber y no comer
y no dormir un día entero
es salir con la frente alta
o en la loma del camillero

Jose Moreno Villa (recitat per Montse Barrubés)


ROQUES DE METRALLA

Roques incrustades de metralla,
records explicats pels qui lluitaren.
No és aquesta la pedreria que ens hauria agradat.
Els nostres cors, també incrustats.

Les llàgrimes dels nostres pares,
que deisaren la marca del desengany,
mullada amb la sang de la llibertat
i angoixa als nostres cors...

Recordem il.lusions passades,
que ens hagueren fet feliços,
explicades amb angoixa,
a la vora del foc ardent.

Llenya de les nostres serres,
és el avui al foc cremem.
Llenya que porta l'essència,
d'uns ideals candents.

Pujarem a les nostres serres,
i allí ens assentarem,
mirant totes les pedres,
incrustades de metralla.

Pensant amb els nostres pares,
que els seus fills lluitaren,
per aconseguir la llibertat,
que en herència volien deixar

Rafel Jornet.


Riu Valent al Castell de Móra d'Ebre

Ahir dissabte va tenir lloc al castell de Móra d’Ebre l’espectacle musical ‘Riu valent’, en el marc del festival ‘Ebre, Música & Patrimoni’. ‘Riu valent’, amb Pilar Cugat (veu) i Carlos Luprrian (guitarra), se va compatr amb l’acompanyament de poesia a càrrec de l’Associació de poetes ‘Poemes al Vent’. L’espectacle va estar  inspirat en la Guerra Civil i la Batalla de l’Ebre, esdeveniments que van generar la seva pròpia banda sonora mentre es desenvolupava el conflicte, a més d’inspirar noves creacions en el decurs de les dècades següents. ‘Riu valent’ és un recull de cançons i poemes que evoquen aquells tràgics dies a través de la música i la poesia.
l'acte va estar organitzat per: Ajuntament de Móra d’Ebre, Departament de Cultura i Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre.











3a Jam Poètica dels Països Catalans



Una nit molt emotiva a la 3a. Jam Poètica dels Països Catalans a Montblanc.
Plena de gom a gom de grans poetes, gent encantadora i tot gràcies a l'organització del poeta Pau Civit.
Com podeu veure la nostra companya Griselda Espuny també va participar en aquesta 3a Jam poètica. 


Poesies "Poemes al Vent 2016"






Com cada mes aquí teniu algunes poesies del nostre darrer llibre, del qual ja anem per la segona edició.

dissabte, 22 de juliol del 2017

3ª Jam Poètica Dels Països Catalans



(Extret del facebook de Pau Civit)
La 3ª JAM poètica dels paisos catalans, que farem el dia 29 de juliol a Montblanc, reunirà un fum de poetes d'arreu, no volem que sigui un recital mes, volem que s'escolti la veu dels poetes desconeguts, una gent que en contra del que sembla, formen una catifa fantàstica, un bon sembrat d'espigues al llarg i ample del territori. La poesia aquesta arma carregada de futur també hi vol dir la seva en aquest moments... com mimin inquietants que ens volen robar fins hi tot la democràcia.
“No és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent “ , si no fos així els negres nord americans encara anirien asseguts als darrers seients dels autobusos i no podrien banyar-se a les les piscines publiques.
Que es pensen aquesta gent!! Si els interessa modifiquen el que calgui, els importa res la opinió de la gent, i molt menys la dels catalans. Els fan por les urnes i els referèndum, això es utilitzar la llei com espasa o martell. Els poetes, que som gent de pau també ens volem plantar amb fermesa davant aquestes agressions a tot el que Catalunya anhela.
ELS GRANS GEGANTS,ELS GRANS CASTELLS de Catalunya es la cultura pròpia, literatura, plàstica, tradicions, i les voldrien destruir, i ho intenten, fins hi tot amb la salut dels catalans s'atreveixen.
Els poetes estimem totes les llengües, i les respectem, inclòs la seva ,que es la que ens volen imposar.
Per això aquesta trobada poètica del 29 de Juliol ha de ser respectuosa, escrupolosa, neta i que volin les metàfores, per damunt dels matacans i merlets, que covin el nostre coratge tranquil a les espitlleres de les torres creixin i escampin el clam.
Com deien els últims versos, de autoria coral, que varen nàixer de la pluja purificadora de De 1ª JAM poètica dels paisos catalans del 2014:
SOM OLIVERA, SOM GARROFERS,
SOM LLICORELLA,
SOM SOCA DE MIL ANYS, VISCA LA TERRA!


"La Poesia alb Balcons" de Gandesa a la premsa






La festa de la poesia que va tenir lloc els dies 14 i 15 de juliol a Gandesa també ha tingut ressò en la premsa local.


Ampli recull fotogràfic de "la Poesia als Balcons" a Gandesa