dissabte, 24 de gener del 2015

Miquel Accensi



Miquel, és un home sensitiu i compromès amb tot el que ens envolta. És mestre de professió i mestre de la vida. Un home agraït que ens regala uns poemes carregats d'emotivitat i realisme, a més és membre fundador de l'associació "Poemes al Vent".





Nenúfars


Nenúfars 

Flor de deus, reis i princeses
eterna és la teva llavor,
cents d’anys després pots renéixer
amb tot el teu bell esplendor.

Claves les arrels al fang,
amb ta tímida bellesa,
símbol de la saviesa
puresa i divinitat.

Blanca, groga o rosada,
nenúfar, flor de loto...,
ets la flor més admirada.

Bonica, humil i sàvia,
exemple, en definitiva,
per a la espècie humana.


Miquel Accensi


dimarts, 13 de gener del 2015

Andreu Carranza guanya el Premi Josep Pla amb "El poeta del poble"

L'escriptor riberenc Andreu Carranza (Ascó, 1957) ha guanyat el 47è Premi Josep Pla de prosa en català, per l'obra 'El poeta del poble', una novel·la que ressegueix la fascinant biografia de Jacint Verdaguer, des del seu moment més àlgid fins a les darreres polèmiques públiques. Anteriorment, Carranza ja havia guanyat altres guardons importants, com ara el premi Sant Joan de novel·la amb 'Anjub. Confessions d'un bandoler', o el Vila d'Ascó de Narrativa amb 'La filla de la memòria'. Altres llibres de Carranza són 'El que l'herbolària sap', 'L'hivern del Tigre', 'La Clau Gaudí' i 'Impremta Babel'. 

 "Els meus avantpassats són de la Terra alta i la meva àvia Maria em recitava Verdaguer de memòria", va afirmar l'autor després de recollir el guardó: "Era la primera vegada que sentia un poeta en català". En aquest sentit el guardonat ha recordat que Verdaguer va buscar la llengua al fons del poble i va "rescatar la llengua" a partir d'aquelles veus.

diumenge, 11 de gener del 2015

Joan Rovira canta Miquel Martí i Pol - MARE, SI FOS MARINER




La poesia del gran mestre Miquel Martí i Pol i la veu de Joan Rovira gran músic de les nostres terres.



Poesia d'Hilari de Cara

Alumnes 

I quan us veig amb els ulls enrogits 
d'herba, de ginebra, de cervesa, 
trontollant a la barra de tots els bars de matinada, 
estic content d'haver-vos ensenyat qui era en Rilke 
i qui era en Malcolm Lowry 
i com es un gin-tònic a Bombay, 
tu, Joan, de la perdiu llegendària, 
i tu, Cati, que gaudires de l'aviram, 
tu, Guillem, i tu, Mateu, fill de Sant Joan, 
els meus alumnes, els meus amics, 
els meus iguals, els meus bandarres fills de puta, 
i estic content perquè mai no fareu res més, cap altra cosa 
que beure, riure, parlar amb enginy, sense impaciència, 
i esperar ben tranquils que pel mateix preu 
us dugui qualcú la independència. 

(Del llibre Bolero

Hilari de Cara, premi Carles Riba de Poesia.

El mallorquí Hilari de Cara, premi Carles Riba de Poesia, demana construir "la república dels Països Catalans"

Poeta, professor de literatura i gestor cultural, Hilari de Cara (Melilla, 1945) viu a Manacor des de 1967. Té però un esperit inquiet. Des del 1995 fins al 2002 va viure als Estats Units i ara somia en traslladar-se, per un temps, a una ciutat més nòrdica: Berlín, Odessa o Kiev. Hilary de Cara es va emportar el Carles Riba de Poesia, imposant-se a uns altres 52 candidats, amb 'Refraccions'. El poeta també ha volgut reivindicar la independència de Catalunya: "Quan arribeu al paradís de la independència de Catalunya, penseu en els vostres germans de les Illes i del País Valencià, i algun dia constituirem la república dels Països Catalans. Visca Catalunya, lliure!" 
“Hilari de Cara té 69 anys però és incògnit per molts”, diu el periodista i poeta Andreu Gomila que formava part del jurat amb David Castillo, Josep Lluch, Roger Mas i Teresa Pascual. “Amb aquest premi espero posar-lo al lloc on es mereix”, afegeix. “És un poeta especial i diferent, amb aquest recull de poesies sembla un poeta suec, nòrdic”, assegura Gomila. “'Refraccions' és passió amorosa, però també passió per un mateix i per les coses”, detalla el periodista. Hilari de Cara ahir reivindicava recuperar allò que hem oblidat: “Hauríem de deixar que les coses oblidades de tan vistes, personatges, emocions, paisatges, soterrades en un oceà d’indiferència, es manifestin i visquin de forma rotunda”.