dimecres, 31 d’agost del 2016

dimarts, 30 d’agost del 2016

Presentació del llibre "Al voltant de la gent gran" de Paco del Fruto

 El dissabte  27 d'agost Paco Mayor més conegut com "Paco del Fruto" va presentar el seu 4r  llibre de poesies al seu poble Aldover.
Molta va ser la gent que va voler compartir amb ell aquest important dia.
La gent que el coneixeu ja sabeu que la poesia de Paco és un poesia escrita en forma de quartets com les jotes de les nostres terres.
També sabeu que Paco és un home senzill, amic de tots i amb un gran sentit de l'humor.






divendres, 19 d’agost del 2016

Trobada de poetes al "Grau de Caxanc"

Després de un any replet de recitals. El grup de "Poemes al Vent" ha fet una trobada de germanor a la finca del president.
Ha hagut, berenar, xatonada, sopar, pastis i per arrodonir la nit i com no podia ser d'una altra manera recital de poesies. en aquest cas coincidint amb l'aniversari de la mort del poeta Federico García Lorca, donçs poesies d'ell i per a ell.



dijous, 18 d’agost del 2016

Com podem fer un poema visual?


Què és un poema visual?

Joan Brossa (Barcelona el 1919-1998) va ser un poeta i dramaturg molt interessat per la màgia del llenguatge, pels jocs de paraules i per la seva capaci­tat simbòlica. Com a poeta aspirava a crear “coses que facin pensar la gent”. Però en un moment de la seva carrera Brossa va sentir la necessitat de simplificar la poesia en uns pocs elements. Així, el 1941, van sorgir els primers poemes visuals. En paraules del mateix Brossa:
“El poeta aprecia coses que els altres no veuen, no capten, perquè no tenen unes antenes tan fines. La poesia és a tot arreu i enlloc, s’ha de saber prendre-la al vol. Aquí és on radica la diferència entre un poeta i el que no ho és. La poesia visual no és dibuix ni pintura, és un servei a la comunicació. Sempre m’he sentit més estimulat per la pintura que per la literatura i sobretot per la de Miró. Jo treballo de manera semblant a ell, ambdós valorem el fet de donar el màxim amb el mínim. La novel×la és producte d’una altra època en què la gent disposava de molt temps. La poesia i el teatre són les arts del nostre temps, són intenses i ràpides, com també ho és el cinema.”
Els poemes visuals són una barreja de llenguatge verbal i visual. Utilitzen lletres del llenguatge verbal, però el que és important en elles no és la seva lectura en veu alta sinó la seva visió per part de l’espectador. Així és important la situació en el paper, la manipulació (lletres tren­ca­des, mogudes, inclinades…), el joc amb grandàries dife­rents, l’ordre de lectura (d’esquerra a dreta, de dalt a baix) i la combinació amb altres imatges.
Com podem fer un poema visual?
Mira’t aquesta presentació per tenir clars els quatre passos importants per fer un bon poema visual.
Exercici
Fes un poema visual, seguint els següents passos:
1. Tria el tema del poema i selecciona una o dues paraules.
Pots triar algun dels següents temes o proposar-ne un, però que tingui un contingut cívic i social. Temes:
-Medi ambient: contaminació, canvi climàtic, reciclatge…
-Crisi econòmica: atur, abús bancari, hipoteques, desnonaments, desequilibri econòmic…
-Violència de gènere, masclisme…
Suposem que volem fer un poema visual sobre el tema del sexisme o la violència de gènere. En aquest cas podríem triar paraules com  les següents: Home, Dona, Sexisme, Violència, Masclisme, Desigualtat, Maltractaments…
2. Tria la tipografia més adequada per a cada paraula
Cada tipografia transmet unes connotacions diferents, per això és important que fem una tria ajustada al significat que volem transmetre.
p-visual-07
1. La tipografia clàssica comunica idees com ara: antiguitat, seriositat, elegància…
2. La tipografia de pal comunica idees com ara: confiança, modernitat, artificialitat, neutralitat, funcionalitat…
3. La tipografia manuscrita comunica idees com ara: humanitat, naturalesa, artesania, alegria, tranquil·litat…
4. Les tipografies de fantasia tenen moltes connotacions que depenen de l’estil triat, en aquest cas tenen caràcter infantil, divertit, informal, poc seriós…
5. La tipografia gòtica té clarament unes connotacions medievals, també relacionades amb Alemanya, la cervesa…
3. Tria la mida de les lletres, la seva posició, la seva transformació…
Podem escriure les paraules en majúscules o minúscules, podem fer-les massisses o buides; cursives o rectes, primes o en negreta…
Podem deformar-les, trencar alguna lletra, esborrar-ne un tros.
Triem la mida de cada paraula, podem combinar mides diferents dins de la mateixa paraula.
Pensem en la posició de cada lletra i de cada paraula. Les lletres poden seguir direccions diferents sense trencar massa l’ordre habitual de lectura: d’esquerra a dreta i de dalt a baix.

4. Decideix la combinació amb més significat
Experimenta combinacions diferents i pensa en el significat que transmeten.
Tria aquella combinació que sigui més simple, original i que tingui un significat força clar en relació amb el tema que havíem triat.
Però en el resultat final és bo que el missatge no sigui del tot evident i faci pensar una mica, d’aquesta manera el missatge arriba amb més sorpresa i resulta més atractiu.

Què és la poesia visual?

Tipus de manifestació poètica que, per damunt de tot, confia en el poder d’atracció i comunicació visual dels elements compositius de l’obra.

Joan Brossa
Substitueix els ingredients tradicionals del poema, com ara el ritme, el metre, l’estrofa i la sintaxi, per un sistema expressiu nodrit bàsicament per elements extrets dels repertoris tipogràfics, del dibuix, del gravat, de la fotografia i dels codis d’informació no lingüística, sovint inserits en la vida quotidiana. Si bé el paper acostuma a ésser el suport habitual, això no és obstacle per a fer servir també objectes volumètrics, la forma i la funció dels quals poden ajudar a la definició del poema, tal com poden fer-ho el lloc que aquest ocupa en la superfície total sobre la qual es disposa, els colors emprats o les virtualitats cinètiques de les parts de la composició. Situada a la cruïlla de la literatura i les arts plàstiques i generada com a reacció de la poesia tradicional, la poesia visual fou denominada inicialment poesia concreta, nom que li donaren els membres del grup brasiler Noigambres (D.Pignatari, A.de Campos i H.de Campos) a partir del 1955, i que acceptà tot seguit el bolivià actiu a Suïssa E.Gomringer, primers difusors internacionals del corrent. A nivell mundial destaquen F.Kriwett, O.Falhström, J.Campal, J.Kolar, E.Micino i S.Niikumi. Tot i que hi hagué precedents immediats, com J.M.Junoy i J.Salvat- Papasseit, als Països Catalans la primera exposició de poesia visual tingué lloc a Lleida el 1971, amb poemes de J.Brossa, J.Iglesias del Marquet i G.Viladot. L’any següent C.Camps i Mundó i S.Pau i Bertran protagonitzaren la primera mostra barcelonina. A partir d’aleshores hom organitzà diverses manifestacions, tant col·lectives com individuals, sovint amb participació internacional. El 1982, una exhibició col·lectiva a la Fundació Miró, de Barcelona, aplegà una cinquantena d’autors del gènere actius a la Catalunya del Nord, les Illes, el País Valencià i el Principat. A més dels esmentats sobresurten J.M.Figueres, R.Canals i Guilera, J.Brustenga-Etxauri, J.Vallès, J.Sala i Sanahuja, A.Ràfols i Casamada, X.Canals, J.M.Calleja, P.Gifreu, J.Rabascall i A.Terrades.

Nit de Poetes a Girona


La vetllada lírica gironina tindrà lloc el 16 de setembre a les 9 de la nit i homenatjarà Sylvia Plath i Montserrat Vayreda


Josep M. Vallés (guitarra) i Maria Helena Tolosa (veu), i Peraferrer, Lucero, Reig i Balló.
Josep M. Vallés (guitarra) i Maria Helena Tolosa (veu), i Peraferrer, Lucero, Reig i Balló. 
La 23a edició de la vetllada literària Nit de Poetes tindrà lloc el 16 de setembre al Pati de les Magnòlies de l'edifici de la Generalitat a Girona i mantindrà la seva estructura habitual amb una primera part dedicada als «poetes d'avui i de sempre» i una segons part d'homenatge a un poeta català, però aquest any la cita s'ha avançat respecte de la seva hora habitual i començarà a les 9 del vespre.
Els poetes d'avui que pujaran a l'escenari a recitar la seva pròpia obra seran Rosa Cullell, Jordi Llavina, Jordi Pla i Ponç Pons, aquest darrer premi Miquel de Palol de poesia del 2015.
En aquesta primer part de la nit gironina per exel·lència dedicada l'expressió dels sentiments amb la paraula escrita i recitada també hi prendran part els guanyadors dels Jocs Florals Escolars de l'Ajuntament de Girona 2016, amb els estudiants de secundària i post obligatòria. Els alumnes participants són: Sílvia Reyner Descamps (INS S. Sobrequés), Marta Sebastià Puig (Escola Les Alzines), Adrià Sala Roget (Col. Bell-lloc del Pla) i Elna de Ciurana Montiel (INS Montilivi).
D'altra banda, la Nit de Poetes retrà tribut a l'empordanesa Montserrat Vayreda (Lladó, 1924 - Figueres, 2006) en el desè aniversari de la seva mort.
Tal com va explicar l'actor i director teatral Martí Peraferrer, responsable d'aquesta segona part, la intenció és «explicar de manera amena» la vida de Montserrat Vayreda amb un espectacle que teatralitza la seva aventura vital i la seva poesia.
Es dóna la circumstància que Peraferrer manté un grau llunyà de parentesc amb Vayreda: «La meva mare i ella eren cosines de segon o tercer grau», va explicar l'actor.
En aquest homenatge hi tindrà un paper rellevant la pedagoga i artista cantant Maria Helena Tolosa, que posarà veu a la poesia de Montserrat Vayreda en la part musical de la nit, amb l'acompanyament a la guitarra de Josep Maria Vallès. Els dos van oferir ahir per als periodistes un tast de les seves habilitats interpretatives.
Segons Peraferrer, l'espectacle teatral intenta recrear la vida de la poetessa empordanesa a partir de l'evolució a l'escenari d'una família real, la família Tolosa Vallès, i un aspecte més popular a càrrec d'UAP amb en Món Bové. Això es complementarà amb l'actuació musical comentada.
Dolors Reig, presidenta dels Amics de la Unesco de Girona, impulsora de la Nit de Poetes, va comentar que l'actuació musical de Maria Helena Tolosa es basarà en l'obra de Maria Rosa Gratacós, que va musicar alguns dels poemes de Montserrat Vayreda al CD Les meves cançons i els meus amics poetes de l'Empordà

Neix el premi de poesia "Francesc Garriga"


"Si mis manos pudieran deshojar" de Federico Garcia Lorca


Yo pronuncio tu nombre 
En las noches oscuras 
Cuando vienen los astros 
A beber en la luna 
Y duermen los ramajes 
De las frondas ocultas. 
Y yo me siento hueco 
De pasión y de música. 
Loco reloj que canta 
Muertas horas antiguas. 

Yo pronuncio tu nombre, 
En esta noche oscura, 
Y tu nombre me suena 
Más lejano que nunca. 
Más lejano que todas las estrellas 
Y más doliente que la mansa lluvia. 

¿Te querré como entonces 
Alguna vez? ¿Qué culpa 
Tiene mi corazón? 
Si la niebla se esfuma 
¿Qué otra pasión me espera? 
¿Será tranquila y pura? 
¡¡Si mis dedos pudieran 
Deshojar a la luna!!


Federico Garcia Lorca

80 anys de la mort de Federico Garcia Lorca


ELENA HEVIA
DIMECRES, 17 D'AGOST DEL 2016 - 22:35 CEST
18 d'agost de 1936: L'assassinat (4)A un quart de quatre de la matinada del 18 d’agost, un amic de Federico García Lorca va explicar a Ian Gibson que el va veure sortir del Govern Civil de Granada escortat per guàrdies i falangistes. Ricardo Rodríguez Jiménez venia de jugar a cartes. L’home va començar a vociferar: «Criminals, matareu un geni», i per poc no el detenen a ell també. Federico anava emmanillat amb un mestre d’escola, Dióscoro Galindo González.
Un cotxe els va traslladar fins a La Colonia, vuit quilòmetres al nord de Granada, que havia passat de ser una zona infantil de vacances d’estiu a una presó franquista. Promeses d’ascens en l’escalafó i una prima de 500 pessetes eren l’estímul per als soldats presentats com a voluntaris a les quadrilles d’afusellament. Altres eren obligats com a càstig. Un dels soldats de guàrdia, José Jover, va evocar a Agustín Penón que, a l’anunciar-li que seria executat, Lorca va voler resar elJo pecador, però no va encertar a recordar sencera l’oració. Com en una vella pel·lícula de Hollywood, el poeta hauria fumat al costat de Jover el seu últim cigarret.
Dos banderillers anarquistes, Joaquín Arcollas i Francisco Galadí, van passar a integrar el grup. Segons sosté Gibson, Lorca i els seus companys van ser traslladats un quilòmetre fins a Fuente Grande, a prop de Víznar, on tradicionalment s’havia situat la tomba (l’hispanista Claude Couffond va defensar aquesta localització). La versió de Miguel Caballero trasllada el lloc dels fets a un pròxim camp d’entrenament de la Falange. Sigui com sigui, la pràctica habitual és que la mort solia arribar abans de fer-se clar, amb la llum dels focus dels cotxes. Un testimoni recollit per José Navarro Pardo evoca, sense gaire versemblança, que el poeta no va morir a l’acte i va rebre un tret de gràcia. Gibson va preguntar a un astrònom del Reial Observatori de Greenwich si aquella nit hi va haver lluna. I no. No n’hi va haver.

Bases del concurs de poesia "Escales que pugen al cel"


dimecres, 17 d’agost del 2016

3a. Trobada poètic/musical “Escales que pugen al cel”

3a. Trobada poètic/musical “Escales que pugen al cel”
a Mas de Barberans (Montsià)
Els dies set i vuit d'Octubre de 2016.
Patrocinada Pel Ajuntament de Mas de Barberans i la col·laboració d'entitats culturals i Cíviques del poble.

És una trobada oberta a tothom per participar-hi, sigui poeta i/o músic, en que el interès de l'organització és la divulgació de la poesia i que aquesta sigui el vehicle, la raó, per establir i reforçar llaços d'amistat entre persones i Pobles. Les activitats i actes previstos són els següents:

1 .- Divendres dia 7 a les 20 hores recital al Centre Cívic de Franc Guinart i Francecs Torreguitart presentaran el seu treball, “Sons a la Galeria”.

2.- Dissabte dia 8 a les 10,30, rebuda i benvinguda als participants i convidats, al Museu de la Pauma pel senyor alcalde i corporació municipal,
3.- Per deferència de l'ajuntament , visita guiada al Museu de la Pauma, lloc del que segur ens endurem un grat record.
4.- Al mateix Museu, compartirem amb les autoritats i amics ,un refrigeri per tindre força per començar el dia.
5.- A les 11.30 , inici del recorregut per les Escales que pugen al cel, fent les lectures poètiques.
6.- A les 14 , temps de descans , i anada a dinar (els que vulguin) a un lloc a decidir.
7.- A les 17 en el Centre Cívic , serà l'hora de la musica i cantautors.
8.- Durant la tarda lliurament pels membres del jurat, dels premis del 2on. Concurs de poesia “Escales que pugen al Cel”

dilluns, 1 d’agost del 2016

Trobada literària a Vall-de-Roures.

Diumenge 31 de juliol. Trobada literària a Vall-de-Roures organitzada per la llibreria Serret. Visita guiada, recital de poemes, dinar de germanor i com no membres del grup "Poemes al Vent" també van estar.hi  presents.