dissabte, 22 d’agost del 2020

Informació de la nostra associació

 Comunicar-vos que aquest any a causa de la situació de pandèmia que estem vivim, la nostra associació ha decidit NO publicar el nostre llibre anual de recull de poemes. Esperem que per al proper any la situació que estem vivim sigui millor i poder fer-vos arribar les nostres poesies.

Poemes al vent: El nostre logo

Activitats diverses





 

XI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

 

La XI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar enguany se celebrarà al Passeig de la Marjal de Les Cases d’Alcanar. Una àmplia trobada de poetes de diferents tendències, que malgrat al complicat moment en el qual ens trobem, no ha volgut deixar de celebrar aquest acte que sempre s’ha dut a terme en la Diada mundial de Poesia. 

Aquesta activitat està organitzada per l’Ajuntament d’Alcanar i hi col·labora la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat, la Biblioteca Institut Sòl de Riu, Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura de la Generalitat. 

Arriba així l’onzena edició d’aquesta trobada de poetes que va sorgir gràcies a la iniciativa del mestre Tomàs Camacho Molina, Premi del Mèrit de les Lletres Ebrenques 2019. La seva proposta a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar i la implicació d’aquest en la realització de les jornades ha estat fonamental per a aconseguir el seu objectiu inicial de promoure la poesia entre tots els públics.

Mort de Pere Casaldàliga el bisbe dels pobres

 

50 anys al costat dels sense terra

Casaldàliga va arribar al Brasil fa més de 50 anys per fundar una missió a l'estat de Mato Grosso i ja no va tornar mai més a Catalunya. Vinculat a la teologia de l'alliberament, el balsarenyenc mai no va deixar de defensar les comunitats indígenes del país.

Quan Casaldàliga va arribar al Brasil l'any 68, va tenir molt clar quin era el seu lloc:

Casaldàliga va arriscar la seva vida, el van amenaçar de mort, precisament per assenyalar clarament els culpables de les misèries que pateixen els camperols. Els latifundistes del Mato Grosso acaparen la immensa majoria de les terres, expulsant indígenes quan els fa falta, i tracten els seus peons gairebé com esclaus.

Les restes de Casaldàliga descansen juntament amb les de camperols i indígenes en un cementiri del poble carajà, a pocs metres del riu Araguaia. Al mateix espai on ell va enterrar centenars de camperols, moltes vegades sense nom, el bisbe ha estat sepultat sota un arbre de pequi, símbol de la cultura regional.


 Palabra militante

Tierra nuestra, libertad

El difícil todo

Equívocos

Las batallas de esta guerra

Saber esperar

Rectificación

Proclama subversiva

Canción de la hoz y el haz

A un oficial de la operación “ACISO”

El nombre nuevo

La rosa convocada

Profecía extrema

Yo me atengo a lo dicho


 


Federico Garcia Lorca.

 ( Va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts. Adscrit a l'anomenada generació del 27, és el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle xx. Com a dramaturg, se'l considera un dels cims del teatre espanyol del segle xx, juntament amb Valle-Inclán i Buero Vallejo.

Va morir executat l'any 1936 després de la revolta militar de la Guerra Civil espanyola, per la seva afinitat amb el Front Popular i per ser obertament homosexual.[3][4]




Ni tú ni yo estamos
en disposición
de encontrarnos.
Tú... por lo que ya sabes.
¡Yo la he querido tanto!
Sigue esa veredita.
En las manos
tengo los agujeros
de los clavos.
¿No ves cómo me estoy
desangrando?
No mires nunca atrás,
vete despacio
y reza como yo
a San Cayetano,
que ni tú ni yo estamos
en disposición
de encontrarnos.


Federico Garcia Lorca





Homenatge a Bartomeu Llebaria Grau

 

LLEBARIA GRAU, EL PARADÍS ASSOSSEGAT

Cliqueu la imatge per llegir el llibre en línia
o bé descarregar-lo en format PDF


A Bartomeu Llebaria Grau, en homenatge

Us invito a endinsar-vos en Llebaria Grau, entre el serè i el garbí, publicació que aplega una mostra de trenta pintures de Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona, 1929 - Duesaigües, Baix Camp, 2019). Les obres formen part d'un llegat esplèndid d'aquarel·les esveltes, plàcides, que capten la substància del moment. Marines tranquil·les,  paisatges de l'entorn de l'artista —Duesaigües, l'Argentera, boscos del Castell d'Escornalbou—, paisatges de diferents llocs de Catalunya i d'altres paisatges viscuts pel pintor.  Llebaria Grau va fixar amb els seus colors un paradís assossegat que ens emociona i que perviu en cada quadre.
Arrodoneixen el recull el pròleg d'Anna Llebaria Enrich, filla de l'artista, i les impressions poètiques de Miquel Accensi, Pol Bravo Llebaria, Maria Brull Pujol, Montserrat García, Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria, Carla Llebaria González, Carles Nogués, Lena Paüls, Queta Sedó, Anna Maria Vallvey i Francesc Vergés.

Sant Jordi d'estiu en imatges










 

divendres, 21 d’agost del 2020

"Pells de Sorra i Escates" del calero Àngel Martí

El passat sant Jordi d'estiu el company Àngel Martí ens va sorprende amb la publicació un interesant llibre.

Sinopsi
Anys 80, l’haixix entra pel delta de l’Ebre complicant la vida dels pescadors. Dues classes socials contraposades lluiten contra la mateixa xacra, fugir del món de la droga. Quatre territoris: Baix Ebre, Barcelona, Tenerife i Israel. Una llàgrima perduda de la deessa Timanfaya que marca la sort o la desgràcia del destí, mentre un petit xarles, amb l’esperit d’un savi, obre les ales al cel per vigilar cada moviment dels protagonistes.
LLuites existencials, amors passionals, guerres cuentes, obsessions, supersticions i misteris s’entremesclen amb la sorra, la sal I les escates, en una hi

stòria difícil d’oblidar.

dimecres, 19 d’agost del 2020

"El viatge de la Bruna" llibre de la companya i amiga Montse Pallarés

 El 23 i 24 de juliol la família de la Bruna va celebrar el Sant Jordi d'estiu presentant el llibre de: "El viatge de la Bruna" un llibre per a gent  de 6 anys en endavant. Escrit per

Montse Pallares i il·lustrat per
Cinta Pintanúvols filla de l'escriptora.

El llibre es va presentar a: Campredó, Tortosa i Benifallet.

Les tres dones que formen la família Pallarés van voler donar les gràcies sinceres a tots els espais que en aquests temps de pandèmia les van acollir i cuidar, al públic assistent i als organitzadors/es,
La Bruna, va baixar del Pirineu fins al Delta a compartir somriures i va tornar plena d'experiències viscudes, amb gent fantàstica, que la fan créixer i estimar, encara més, les nostres terres.
El contengut del llibre no l'explicaré. Jo us recomano que el compreu i que el llegiu. És una bonica historia d'una nena de nom Bruna i...

















les meves disculpes per haver estat molt temps sense publicar res

Molt bona tarda a totes i tots els seguidors d'aquest bloc. 

Des de va molt temps que per causes que no venen al cas no he pogut escriure per a posar-vos al corrent de noticies  que podien interessar al nostre grup, desitjo que en pocs dies pugui tornar a estar en contacte amb vosaltres.

Una abraçada i un bon estiu per a la gent seguidora d'aquest bloc