Dones poetes catalanes que has de llegir

Maria Mercè Marçal i Serra 

A continuació us deixem amb la seva famosa “Divisa”:

DIVISA

A l’atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Montserrat Abelló

Visc i torno

a reviure

cada poema,

cada paraula.

 Estimo tant

la vida

que la faig meva

moltes vegades.

(El blat del temps, 1986)

Joana Raspall

Us deixem amb un dels seus poemes més coneguts, “Podries”:

Si haguessis nascut

en una altra terra,

podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.

Maria Àngels Anglada

Us deixem així amb el següent poema, intitulat “Retorn a la poesia”:

No he donat a cap altre les claus d’aquest tresor

que mai no ha estat ben meu, ni en altres braços

he escampat els pocs dons amb què et rebia.

Te’n vas anar amb passes tan subtils

i tan sense remor vas oblidar-me

que el qui vingué després el teu rostre va prendre

com el vell déu la nit que engendrà Heracles

amb figura robada i els seus besos ardents.

Només molt fugaçment una altra fesomia

d’ulls no tan clars i somriure més fàcil

vaig veure al rostre que em semblava el teu,

i tant vaig enyorar-te com enyoren la nit

els jardins fatigats de massa resplendor.

Com tu sense brogit, sé que ara torno a tu,

amant antic, isard d’altes carenes:

en tots a tu et cercava, innocent infidel.

Maria Antònia Salvà

Us deixem aquí amb un dels seus poemes, “A les donzelles de l’any dos mil”:

A LES DONZELLES DE L’ANY DOS MIL

Oh vosaltres, pressentides flors d’amor i gentilesa
que viureu quan mon passatge s’haurà fet esborradís;
jo us endreç per aleshores, amical, una escomesa
que s’allunya, de mos versos dins l’esbart voleiadís.