Sentint aquell batec
I mirant sense mirar,
en l'horitzó de la vida
i sentint la brisa
a la cara, de l'aire fresc.
Aquell vent fi
baix l'ombra centenària,
i un cabells li tapen els ulls,
d'una carta feta a mida,
Uns ocells que canten
i es preparen per volar,
i els llavis somriuen del no-res
o aquells curiosos pensaments.
Qui ho sap.
Somriu i sospira
sentint aquell batec.
Ramon Masdeu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada