dilluns, 19 de març de 2018

Deu poemes d'amor per celebrar el Dia de la poesia catalana a Internet

Aquest dissabte 17 de març se va celebrar el Dia de la poesia catalana a internet. Impulsada per Lletra des del 2011, una jornada organitzada convidava a emplenar la xarxa de versos catalans. 
La iniciativa té una essència col·laborativa i vol fer visible a les diferents plataformes que hi ha a Internet "la qualitat i la vitalitat de la poesia en català".

Un altre dels objectius de la iniciativa és, també, el de mostrar com n'és "de valorada i estimada la poesia catalana per les seves lectores i lectors". És per això que des de NacióDigital volem compartir lletres, batecs i versos i us proposem una tria de deu poemes d'amor catalans, escrits tots fa menys de 100 anys:
 
Esteve Plantada

Ràpita poètica 2018



dimecres, 14 de març de 2018

Poesies de Maria Brull i Pili Alegria



Taller mans i poesia per a nens


XIX premi de poesia en acció











10a edició "Copa de Lletres"


Diverses presentacions de llibres


llibreria Serret de Vall-de-roures

Presentació a Bot del nostre darrer poemari

El passat diumenge dia 11 de març, va tenir lloc a Bot (Terra Alta) la presentació del nostre últim llibre "POEMES AL VENT 2017" i recital de poesia,  al Club Esportiu Bot amb motiu de la celebració del "DIA INTERNACIONAL DE LES DONES",








dijous, 8 de març de 2018

Diumenge 11 de març a Bot, presentarem el nostre poemari


Diversos actes sobre poesia i literatura





Presentació del poemari 2017 a la biblioteca de Tortosa

 El divendres 2 de març a la biblioteca de Tortosa varem fer la presentació del nostre últim poemari. La presentació va anar a càrrec de Vicent Pellicer. La qual cosa va ser un gran honor per a tots nosaltres. Després de un petit recital es va fer la inauguració d'una exposició de pintures de la jesusenca Roser Panisello.




Els temes de què ens parlen les nostres poetesses i els nostres poetes són diversos; tan diversos com les flaires de les infinites flors que brollen dels jardins dels nostres cors; tan diversos com la multitud de colors dels rius sedegosos d’amor que naveguen per la nostra sang.

I  ara, en una rampellada de gosadia, m’atreviré a presentar-vos els membres de Poemes al Vent, a través d’algun dels seus poemes.

*Miquel Accensi, a ‘Escriu un poema’, ens convida a rebel·lar-nos contra la tirania del destí. Una composició farcida d’esperança.

*Andreu Alanyà, a ‘Oloreta de romer’, dignifica amb passió i tendresa una terra roja i dura, la Terra Alta, casa estimada.

*M. Pilar Alegria (Pili), la seua composició ‘Riquesa’ és un cant a la vida; amb només 9 versos, és capaç  d’enriquir-la, la vida, amb accions ben senzilles, però plenes de força.

*El poema ‘Fer-se gran’, de Montserrat Barrubés, traspua tendra melangia pels temps que ja s’han esgotat i, alhora, ferma il·lusió pels nous dies que encara han de nàixer.

*”Tu ets el més gran que m’ha donat la vida”,  ens revela, en la intimitat, el poeta Manel Brull, en el seu apassionat poema ‘Poesia per a la mare’.

*”Onada somorta i lenta, on vas de bon matí?” Així comença ‘L’onada morta’, poema de  Maria Brull, la poetessa que ens confessa que no podria viure sense la remor de la mar.

*Pilar Cabrera, a ‘Per a tu, Montserrat’, dulcifica la solitud dels versos, enamora la mirada perduda de la Montserrat; l’abraça amb la seua companyia.

*”Avui et sento lluny, tinc a les mans l’última carta, i amb gotes de sal l’he humitejada”. Són versos del poema ‘Hivern’, de Teresa Camí, a  través del qual viatgem per les llums de la natura  i els colors d’un amor absent.

“Barba-roig, petit ocell”, és una composició lírica de Josep Consarnau, que ens descriu formosament i amb subtilesa les formes, els colors i els costums d’un moixonet tan conegut a casa nostra.

*Griselda Espuny se’ns mostra com una gran defensora del patrimoni natural i paisatgístic de les Terres de l’Ebre. I ens ho deixa molt clar a “Aigua i temps”.

*Pilar Ferrando ens escriu sobre absències enyorades, i  també de presències que la curullen d’immensa felicitat. Sentiments tan profunds i  tan presents en la nostra vida.

*”Quien no ha viajado con los ojos cerrados, quien no ha vivido una aventura única, quien en su soledad no ha volado, quien con la mano no ha alcanzado una estrella... “ Són versos de Jaume Gimeno, del poema “Quien”, que lloen l’amor, la lluita per les il·lusions de la vida, la fruïció dels sentiments.

*”La poesia” és un dolç poema, de Rafel Jornet, que es converteix en la protagonista dels rius d’amor que acompanyen la seua vida.

*Roser Llanes, a “Records de dos matins”, amb entusiasmada il·lusió i també algun desengany, ret un sentit homenatge al riu  i la natura ufanosa que l’envolta.

*’No s’il·lumina aquell vers somiat/que s’esmuny dissimulant entre ombres,/mil trampes fondes t’aferren al buit/i no vol néixer l’escrit del no-res. Versos de la composició “Absenta”, escrits per Àngel Martí, que s’endinsa en les nits etèries dels somnis de les nits, tot cercant que el poema li faça una ganyota.

*Francisco Mayor, en el poema “Reflexión en los ochenta”, des de la saviesa que li ha atorgat la vida, ens fa una reflexió força irònica, i també dura, del que ens anem trobant pels senders i camins dels anys.

*Maria Espina, en el poema “Vestit de plata”, broda versos amb didals de plata, cus vestits amb agulles ben fines, i altres robes festívoles amb fils platejats i daurats. Hi broda noms estimats amb el cor.

*La poetessa Montse Pallarés troba la poesia en la mirada d’un nen, en els silencis que parlen, en els llavis que li endolceixen la boca, en la remor dels horitzons, quan la lluna li acaricia els cabells.

*’Pedra a pedra, faixa a faixa, marge a marge/escalant la muntanya va pujant/i les terres que no produïen gaire/es transformen en fèrtils per desterrar la fam.’ Estrofa bellíssima, del poema “Als grans arquitectes”, en què Joaquim Antoni Rabasa elogia el dur i magistral art dels margenadors de la terra.

*A “Vivim”, Carmen Sandonis somriu a la vida, a la felicitat i gratitud de viure-la. Ens diu: ‘Caminem junts/mirem flors/observem cels/llegim llibres eterns/abracem amb amor.


*Anna Maria Vallvey, a “Escoltant el silenci”, passeja pel bosc, un bosc que la captiva. I és a través d’este encís que refexiona sobre les roïndats i les mesquineses de la vida, que empresonen el món.

I ara, en un atreviment encara molt més agosarat, m’he permès de jugar amb els seus versos, i he fet algunes composicions al meu caprici.


Abraça, poeta, poemes al vent!
camina i no pares,
persegueix els núvols que porten pluja,
sent la remor de la vida.
La rosada del matí
toca els pàmpols gegantins.

Escriu un poema que bese el verd plata de l’olivera,
la flor blanca de l’ametller,
la punxa de la romeguera,
la preciosa flor del cirerer.
El roig sagnant de la rosella,
el sarment del cep més vell,
la pols del batre a l’era,
l’oloreta de romer.


Sí, poetes i poetesses al vent,
verseu el destí dels vostres camins,
obriu el forrellat del vostre cor,
deixeu que en surta l’amor,
que solque el vostre alè,
amb olor de riu,
riu avall!
Bufeu poemes al vent!