dimecres, 8 de maig de 2019

Activitats de poesia



Joan Margarit, premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana

L'autor d'‘Edat roja’ és el segon poeta en català que obté el guardó més important del gènere

En la seva defensa del guardó, Victor García de la Concha ha qualificat Margarit com "el gran artífex de la poesia com a instrument moral". "És un premi que celebra la capacitat d'inclusió de la poesia i de les llengües", ha afegit Ricardo Rivera, rector de la Universitat de Salamanca, entitat convocant en col·laboració amb Patrimoni Nacional. Considerat el Cervantes de la poesia, els últims tres guanyadors han estat el veneçolà Rafael Cadenas (2018), la nicaragüenca Claribel Alegría (2017), el lleonès Antonio Colinas (2016) i la uruguaiana Ida Vitale (2015). 


Joan Margarit: "La poesia no és un ofici, és un miracle".
                         "És un conyàs escriure prosa!"


  • .

Ruta Manuel Pérez Bonfill


Recital a l'Aldea

El passat dissabte  4 de maig va tenir lloc un nou recital del nostre grup, en aquesta ocasió va ser a l'Aldea amb motiu de l'entrega de premis del

XIII Concurs Literari i Artístic 21 d’Abril de l'Aldea

. El lloc escollit per a fer l'entrega de premis va ser la biblioteca municipal de l'Aldea recentment inaugurada.









diumenge, 28 d’abril de 2019

El haiku en català, una tradició fins ara ocult


LITERATURA
BARCELONA
05/02/2019

Sam Abrams reuneix a ‘Llum a les golfes’ més de 1.500 poemes escrits per 96 autors entre 1906 i 2018
El haiku en català, una tradició fins ara oculta
El haiku és una de les formes de poesia tradicional japoneses més estesa. Va ser al segle XVII que Matsuo Basho el va popularitzar al seu país d’origen, però va caldre que passés un segle i mig perquè un autor català es decidís a escriure’n un. “El primer haiku modern en català és obra d’Eugeni d’Ors i es diu Coet: el va incloure en una de les entrades del seu Glosari, el dia de Sant Joan”, explica D. Sam Abrams, poeta, assagista i crític literari que acaba de presentar l’antologia Llum a les golfes. “El recorregut arrenca el 1906, amb el Coet orsià, i arriba fins al 2018. Hi ha 96 autors i 1.596 poemes. És un llibre d’una complexitat extraordinària que molts editors no s’atrevirien a fer: després d’escoltar la proposta arrugarien el front i marxarien”. No ha estat el cas d’Enric Viladot, de Viena, que des de col·leccions com El Cercle i El Far ofereix traduccions de clàssics inèdites en català i presenta antologies i obres completes de poesia, respectivament. El volum té gairebé 400 pàgines i és “una iniciativa pionera en català”.
“Fa anys que intento donar visions diferents del nostre patrimoni poètic a través de llibres com aquest -diu Abrams-. La primera vegada que ho vaig fer va ser a Tenebra blanca, primera antologia del poema en prosa en català [Proa, 2001]. Llavors en vaig fer una altra sobre el desig i l’amor,T’estimo [Eumo, 2002], i una tercera sobre les odes a Barcelona escrites entre 1840 i 2011 [Ajuntament de Barcelona, 2012]”. Coincidint amb la publicació del volum de haikus, Abrams avança que té una antologia al calaix centrada en poemes d’ècfrasi, és a dir, que parlen d’obres d’art. “La idea inicial de Llum a les golfes la vaig tenir el 1984, quan vaig llegir un dietari bellíssim de Tomàs Garcés, El temps que fuig -explica-. En una de les anotacions explica que ha estat rellegint Basho i acaba fent un haiku: “Llum a les golfes. / A fora, l’ocellada. / Però hi ha el vidre”.
Joan Salvat-Papasseit
Joan Salvat-Papasseit
REMOURE LES AIGÜES
La vitalitat del haiku en català abans de la Guerra Civil
El títol del llibre, inspirat en Garcés, remet a un dels haikus més coneguts de Basho, el gran mestre japonès. Cita la traducció que en va fer J.N. Santaeulàlia per a Marea baixa. Haikus de primavera i estiu (La Magrana, 1997): “La vella bassa. / Una granota salta. / El so de l’aigua”. “Aquesta vella bassa és la tradició, que Basho considerava estancada -comenta-. Ell creia que calia remoure aquestes aigües, i ho feia amb un animal tan poc elegant com la granota”.
Abrams situa el primer moment d’esplendor del haiku en català abans de la Guerra Civil i el reivindica a través d’autors com Alfons Maseras, J.M. López-Picó, Joan Salvat-Papasseit i Joan Alcover. “Els poemes d’Alcover inclosos es miren irònicament el haiku. Els escriu des del seu retir, cap al final de la vida”, diu. En aquesta primera etapa, Abrams ofereix exemples d’una gran varietat estilística, “des del tardomodernisme de Maseras, un autor oblidat, fins al Noucentisme d’Ors i l’esperit d’avantguarda de J.M. Junoy i Carles Sindreu. “Quan plou els cargols del cementiri / passegen entre baves / els secrets dels morts”, va escriure Sindreu.
LA VARIETAT DEL GÈNERE
Tres maneres d’escriure haikus: de l’ortodòxia a la llibertat
“Un dels objectius a l’hora de preparar l’antologia era que els poemes escollits fossin representatius dels autors i que fossin de qualitat”, avança Abrams. El llibre inclou des de l’emblemàtica Girafa del Bestiari de Pere Quart, volum publicat el 1937, al neguit existencial -expressat a través de pinzellades líriques- de Rosa Leveroni i al tenebrós i solemne Salvador Espriu de Per al llibre de salms d’aquells vells cecs (1967). “A nivell formal l’antologia recull les tres maneres diferents de fer haikus -explica Abrams-. Carles Riba va xifrar la manera tradicional en un poema de disset síl·labes distribuïdes en tres versos de 5-7-5, tots amb l’última síl·laba no accentuada, paroxítona. Anys després, dos poetes i traductors com Jordi Coca i Miquel Desclot van argumentar que aquesta última síl·laba no accentuada era una convenció que anava en contra de les normes reals de la mètrica catalana, on s’aprecia més un vers que acabi amb una paraula aguda. L’últim vers, per tant, pot ser pla o agut, indistintament”. La tercera opció és la lliure. “Com que el haiku ve del japonès, no es pot seguir una forma tan tancada. El que és important és l’estructura interna, integrada per dos versos descriptius més un que comporta un salt discursiu. Compta més l’ambient i el perfum oriental que l’ortodòxia mètrica”.
Montserrat Abelló
Montserrat Abelló
El segon gran moment del haiku en català arrenca “després de la poesia social i civil dels anys 60, quan emergeix una nova generació que serveix de revulsiu i renovació poètica”. En aquest apartat hi trobem, entre d’altres, Carles Hac Mor, Josefa Contijoch, Narcís Comadira, Margarita Ballester, Jordi Vintró, Antoni Clapés, Pere Rovira i Josep-Ramon Bach. “De Bach he inclòs també dos poemes en prosa que en realitat són una suma de haikus encadenats”, diu l’antòleg. També Montserrat Abelló va construir haikus de nou versos, com els que va incloure al volum Al cor de les tenebres (Proa, 2002). “I Víctor Sunyol va dedicar-hi tot un llibre, Els gossos de Tamdaght [2002], on anota l’hora i els segons del dia en què va escriure els haikus, ironitzant sobre el seu valor”, diu.
Una antologia com Llum a les golfes vol demostrar “que el haiku no és cap broma, sinó una llarga tradició importada del Japó des de França i Anglaterra que, en català, ha motivat llibres sencers i d’un gran valor -assegura Abrams-. Penso en els Haikús d’Arinsal, d’Agustí Bartra [1981];Larari, de Francesc Prat [1986]; Poemari de Bòsnia, de Jaume Creus [1995]; Ha ikús del camioner, de Dolors Miquel [1999], i D’ofici botxí, de Lluís Maicas [2000]”.
TOTS ELS TERRITORIS
Un dels grans cultivadors del haiku avui és Jordi Mas López
“Hi ha poemes provinents de tots els territoris de parla catalana sense forçar la màquina”, reconeix Abrams. A més de la representació nodrida del Principat i de les Illes Balears, també hi ha autors valencians com Vicent Andrés Estellés, Isidre Martínez Marzo i Vicent Alonso. “De la Catalunya Nord hi he posat Patrick Gifreu, i de l’Alguer hi ha un nom que també em sembla significatiu, encara que malauradament es conegui poc: Francesc Manunta”, explica.
Entre els autors més joves que han conreat el haiku hi ha Abraham Mohino, Jordi Julià, Iban L. Llop, Pau Gener, Isabel Garcia Canet, Sílvia Bel Fransi, Jaume Coll Mariné i Jordi Mas López, el qual “ha fet molt per esperonar l’estudi, la divulgació i la traducció del haiku japonès a Catalunya durant els últims anys”, diu Abrams: “Mas López ha cultivat el haiku de manera sistemàtica en llibres com Sema (2010), Febrer (2015) i El crit i l’eco (2016)”. En l’últim volum de poemes que acaba de publicar-li Godall, el poeta, professor i traductor inclou una secció final amb tretze haikus nous. El primer d’aquests Petits preludis fa així: “Cercant quina alba, / l’ocell que adés no hi era / ja no hi és ara?”
Dolors Miquel
Dolors Miquel
DEU HAIKUS MEMORABLES
“La Columna és ben dreta,
però els déus amen més del Coet
la corba -un xic escèptica”.
'Coet', Eugeni d’Ors
“En l’asfalt gris
un petit cor escarlata
rebotant”
Josep Maria Junoy
“Tens el cap petit
perquè la distància
te l’ha empetitit”


Presentació del llibre "La Ciutat del Mar" de Ramon Masdeu a Roquetes


III Barra Llibre a la biblioteca de Roquetes


Exposició 'Massip, Mauri, fills d'un paisatge



Del 13 d'abril al 26 de maig

    Tortosa

Museu de Tortosa


Exposició 'Massip Mauri, fills d'un paisatge', que ens permet apropar-nos a l'obra poètica de Jesús Massip i als dibuixos de Frederic Mauri, al treball en comú que han desenvolupat bàsicament amb els poemaris il·lustrats 'Llibre d'hores' (1988) i 'Cendra vivent' (2002). La complicitat entre els textos poètics i les il·lustracions ens permet descobrir sigui des del traç o des del vers, la creació d'un paisatge mític, amb el que tots ens reconeixem.

Més d'una trentena de dibuixos a tinta sobre paper formen la mostra i il·lustren la crònica d'una llarga amistat.
Horari: 

De dimarts a divendres: de 10 a 13:30h
Dissabtes: de 16 a 18:30h
Diumenges: d'11 a 13:30h
Dilluns i festius tancat.

Preu: 

Entrada gratuïta
Comissari: 

Cinta Massip
Més informació: 

Web Museu de Tortosa

16a Fira del Llibre Ebrenc a Morà d'Ebre




Del 30 de maig al 2 de juny

    Móra d'Ebre

Plaça La Llanterna


16a edició de la Fira del Llibre ebrenc de Móra d'Ebre, el punt de trobada de totes aquelles persones que produeixen, editen, promocionen, vénen o llegeixen llibres fets per autors o entitats de les terres ebrenques o que són de temàtica ebrenca.

També anomenada l’altre "Sant Jordi de Móra d’Ebre", s'hi podran trobar més de 2.500 títols de temàtica ebrenca des dels clàssics com Bladé, Moncada o Arbó, fins a les noves fornades com Esteve, Rojals o Todó, i les últimes novetats. Presentacions i jornades de debat sobre el llibre i el món editorial.

Entre els diversos actes destaquen les taules rodones que es faran durant tot el dia, en les quals hi participaran les diferents figures que participen en tot el procés de producció dels llibres. També hi haurà estands on els llibreters podran vendre llibres i les editorials, associacions, centres d’estudis, administracions i gremis professionals faran difusió de les seues activitats i material.

La Fira del Llibre ebrenc coincideix amb el Litterarum, fira d'espectacles literaris de Móra d'Ebre. 
Programa: 

Consulta totes les activitats aquí (pròximament)
Preu: 
Entrada lliure i gratuïta
Organitza: 
Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner, l’Ajuntament de Móra d’Ebre i les tres llibreries de referència (Bassa, Viladrich i Guaix)
Més informació: 
Web Fira del Llibre Ebrenc

Litterarum a Morà d'Ebre


Del 30 de maig al 2 de juny

   a Móra d'Ebre

Diversos espais
Litterarum. 12a Fira d'espectacles literaris

12a edició de Litterarum, la Fira d’espectacles literaris de Móra d'Ebre - recent Premi Nacional de Cultural -, tot un espai de referència i descoberta dels espectacles literaris en llengua catalana

Coincidint amb el Litterarum, també se celebra la 16a Fira del Llibre Ebrenc, el punt de trobada de totes aquelles persones que produeixen, editen, promocionen, vénen o llegeixen llibres fets per autors o entitats de les terres ebrenques o que són de temàtica ebrenca.
Programa: 



Ajuntament de Móra d’Ebre i la Institució de les Lletres Catalanes.
Col·labora: 

Diputació de Tarragona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Ramon Llull i el Patronat de Turismes de les Terres de l’Ebre.
Més informació: 

Web Litterarum. Fira d'espectacles literaris
Facebook Litterarum. Fira d'espectacles literaris

XX Premi de Poesia en Acció


Ruta de poesia i amistat



Haikus a l'artgrobotida d'Arnes


VI Bienal d'Art a Corbera d'Ebre


XXVIII Concurs Literari Sant Jordi Vila de Santa Barbàra

 Aquest any el guanyador del premi de poesia sha concedit a Miquel Reverte de la Ràpita amb l'obra Annexos.

L'accèssit local ha recaigut en la poeta Griselda Espuny amb un recull de poemes sota el pseudònim Lluïa Montsià. 

Els premis van ser entregats el passat dissabte 27 d'abril al museu de la Vida de la Plana on també va tenir lloc la inauguració de les Jornades Culturals 2019







Acte per recordar a Gerard Vergés

Dissabte al parc municipal Teodor González de Tortosa es va dur a terme un acte per recordar a Gerard Vergés cinc anys després de la seva mort. Es va llegir la vessant científica i de lletres del nostre poeta. Un acte amb el qual va col.laborar  Di-Llums d'Arts al Forn @OmniumEbre i l'Acadèmia de Ciències mèdiques i la regidora de cultura Ajuntament de Tortosa







Club de lectura de poesia a Tortosa amb Zoraida Burgos


Convivència d’aigües u és una edició antològica que posa remei a la necessitat de reeditar, compilar i difondre una obra feta poètica que s’inicià amb la publicació, l’any 1971, D’amors, d’enyors i d’altres cosesConvivència d’aigües ha anat a cura d’Andreu Subirats Toni Cardona, que compta amb un pròleg del primer, i un epíleg d’Albert Roig. Zoraida Burgos va d’obtenir el premi de la Crítica Catalana per aquest volum.