divendres, 20 de desembre del 2019

Bons Nadals!


Presentació del poemari 2019 a la biblioteca de Roquetes

Una any més, i ja en són molts, els petits artistes de la Coral Novella Harmonia de l’Escola Mestre Marcel·lí Domingo de Roquetes i els grans artistes del Grup de Poemes al Vent ens retrobem a la Biblioteca de Roquetes per celebrar el ja tradicional Concert de Nadal.
Aquest any amb dues novetats, per una banda, el grup de Poemes al Vent ens presenta el seu llibre de poemes “POEMES AL VENT, 2019” dels quals ens en recitaran alguns i de l’altra incorporem el grup de flautes de la Coral, així què tot el que hem viscut ha estat una conjugació de música i poesia que ens farà emocionar i il·lusionar.





dijous, 12 de desembre del 2019

Presentació del poemari "Poemes al Vent 2019"

Dimecres 4 de desembre a la biblioteca de Gandesa vam presentar per primera vegada el nostre nou llibre titulat   "Poemes al vent 2019".
Aquest és el nostre cinquè poemari i esperant poder continuar presentant-ne molt més
Aquest cop el llibre va estar presentat per la presidenta de l'associació de dones de Gandesa la Sandra Gallardo, una dona molt involucrada amb temes socials i culturals de Gandesa.

Fato del TEmps de Paco Murall

Dijous 12 de decembre  a  la seu del Mercat d'Art Solidari de Tortosa a les 19.30 presentació de "Fato del temps" de Paco Murall presentació a càrrec de Josep Ramon Roig amb lectures, musica i cervesa

Article d'Emigdi Subirats

La revolució poètica en veu de dona

Resultado de imagen de carme cruellesResultado de imagen de montse boldúResultado de imagen de conxita jiménezResultado de imagen de silvia panisello
Vora l’Ebre i el Matarranya, i baix de l’ombra del Maestrat, hem estat i som terra bressol d’excel·lents poetes. Si ens remuntem a la figura de Francesc Vicent Garcia del segle XVII, criat a Tortosa i conegut popularment com al “Rector de Vallfogona”, va ser considerat com el poeta nacional de Catalunya des del barroc fins a l’esclat de Mossèn Cinto Verdaguer durant la Renaixença, ja a finals de la dinovena centúria. Durant les darreres dècades també podem lluir figures poètiques d’alt nivell com:  Gerard Vergés, Zoraida Burgos, Desideri Lombarte, Manuel Pérez Bonfill o Jesús Massip, els quals  varen donar pas a nous talents poètics de la talla del tortosí  Albert Roig, del vinarossenc Joan-Elies Adell, o de l’enyorat benicarlando Manuel Garcia Grau.
Tanmateix, Zoraida Burgos ha estat la veu poètica de dona predominant durant molts anys a la nostra república de lletres ebrenca. Malauradament va estar acompanyada per molt poques altres, entre les quals destacaríem l’ampostina Mary Chordà. En canvi, durant els darrers mesos hem pogut comprovar l’esclat d’una mena de  revolució poètica amb veu potentíssima de dona, encapçalada molt especialment per les poetes: Carme Cruelles, Montse Boldú, Conxita Jiménez i Sílvia Panisello.  Totes elles han estat guardonades en certàmens de gran interès d’arreu dels Països Catalans, des de la Garrotxa a l’illa de Mallorca. A la vegada, en la majoria de certàmens ressona la seua veu, com encapçaladores  d’un corrent literari que ha agafat una gran embranzida.
La rapitenca Carme Cruelles és professora de llengua i literatura catalana a l’institut Els Alfacs de la seua població natal. És l’autora de poemaris com Delta, El naufragi de la llum o  Com fileres de formigues, així com especialitzada en la producció de haikus. La seua  poesia es caracteritza per l’intimisme, tostemps a la recerca de la innovació lingüística per tal d’aconseguir la definició acurada dels conceptes a comunicar. Es nota moltíssim el seu bon coneixement dels clàssics de la nostra literatura, fet que l’ha influenciada i l’ha portada a unes composicions molt ben elaborades i amb gran musicalitat. Amb el recull Delta es va emportar el 50è premi de poesia Joan Teixidor d’Olot, en el qual ens presenta un seguit de haikus que esdevenen un mena de punt de trobada entre l’ésser humà i la natura per tal d’aconseguir l’equilibri i la pau interior. El naufragi de la llum va ser premiat a ses illes Balears, concretament al premi Joan Guasp del Consell de Mallorca, en el qual l’autora torna a mostrar passió per formes poètiques japoneses com les tanques, amb les quals endega una aventura d’homenatge a la costa mediterrània propera, com les Cases d’Alcanar.
La tortosina Montse Boldú fa un viatge entre l’erotisme i la perfecció tècnica que dona com a fruit uns poemes vibrants, preparats per a la recitació. La paraula és la gran protagonista d’un escenari basat en la musicalitat i l’ideal humanista, que enllaça tota mena de sentiments. Aquesta mestra reguerenca s’apassiona amb el fet poètic, que esdevé el seu propi altaveu de millora social. Ha rebut premis com  Escales que pugen al cel, de Mas de Barberans, el dels Jocs Florals de Llibres per la República. És autora d’obres com : Vestits de flors per a una dona nua o El gripau Estalisnau i altres poemes. Amb el poema Dona de pell fàcil es va emportar el concurs de poesia eròtica d’Olot.
Conxita Jiménez, tortosina resident a Tarragona, ha sacsejat l’ambient literari de les comarques centrals dels Països Catalans pel seu excel·lent estil de recitació, així com pels càntics a la natura que captiven al primer so.  Autora prolífica, ha publicat poemaris com: Terres i vents, La cruïlla, Flors de Sal, La pell trencada, El cant dels mol·luscs, guanyadora del primer Premi de Poesia Mirall de 2017 i El gest d’Yrit, guanyadora del IX Premi de Poesia al Carrer de l’Ametlla de Mar. Esment a part mereix El bres de les fargues, mitjançant el qual s’endinsa en una aventura-homenatge a l’olivera, arbre robust i emblema del territori ebrenc, mitjançant tot un seguit de càntics emotius amb un ús molt acurat del llenguatge, amb el qual experimenta en tot moment.
Last but not least, la també tortosina Sílvia Panisello destaca molt especialment en les seues qualitats com a rapsoda. Amb el poema ‘La cullereta’,  va guanyar el premi del públic de la Mostra Oberta de poesia de l’Ametlla de mar. La seua innata capacitat d’interpretació, així com el seu treball acurat de cada poema, la porta a unes recitacions veritablement excelses, des de clàssics medievals com Jordi de Sant Jordi a autors de l’exili com Roc Llop i Convalia. Ha esdevingut, indubtablement, un dels grans actius de la poètica actual a casa nostra.
Tot és mesquí quan les hores són baixes,/ i tot s’ofusca, quan el gebre del matí/ és tan greixós i fred com la rialla/ dels rèptils que es banyen amb delit/ entre aigües pansides, Conxita scripsi. Llur extraordinari quefer poètic les situa en un lloc de referència de  la poètica catalana actual. Visca!

dissabte, 30 de novembre del 2019

Treball de Vicent Pellicer


l'escriptor, poeta, fotograf... i sobretot amic Vicent Pellicer ens presenta un treball sobre les poesies de "Poemes al Vent"
Quan nosaltres a l'any 2016 van publicar el nostre primer recull de la col·lecció  va començar a fer un treball sobre les nostres poesies i que per raons que no venen al cas es va quedar a mitges. Qui sap si algun dia el podria continuar.
A continuació podeu llegir el treball fet pel Vicent i que molt amablement em va fer arribar fa uns dies.
Espero que us agradi. Penseu que no està acabat.

Poemes al vent!

Francesca Aliern, la prologuista:

El llibre és fruit de records, somnis, vivències i visualitzacions imaginàries de quimeres, la recerca de l’amor pur que tots volem conquerir, però que, de vegades, no es pot ni acaronar. Ànsies, repòs de l’ànima, fites sempre somniades, anhels de vida, el plàcid èxtasi que ens enlaira i ens fa veure el món diferent, en el que sovint hem fet volar la imaginació.
.........

Poemes al vent!

Quan vegis com una boirina lleu
i sentis un eco que el vent s’emporta.
Quan quedin només ombres del que va ser,
d’emocions contraposades i viscudes,
de passades nits d’amor desenfrenades,
escriu un poema!
Escriu un poema que parle de la vida,
de l’alè de l’oratge sobre la fulla estesa,
de l’amor capritxós,
de la flor enamorada.

Escriu un poema que bese l’oloreta de romer,
el verd plata de l’olivera,
la flor blanca de l’ametller,
la punxa de la romeguera,
la preciosa flor del cirerer.
El roig sagnant de la rosella,
el sarment del cep més vell,
la pols del batre a l’era,
l’oloreta de romer.

Pinzella la mare mar amb versos,
amb llàgrimes salades del mar de la vida.
Parla amb els amics,
escolta el silenci,
deixa’t portar pel seu corrent,
pels poemes de les quatre comarques,
per les seues veus càlides,
per les lloances de l’ànima.

Abraça, poeta, poemes al vent!
camina i no pares,
persegueix els núvols que porten pluja,
sent la remor de la vida.
La rosada del matí
toca els pàmpols gegantins.
Negre, blanc, rosat... els seus colors
omplen la mirada,
deixen la flaire escampada,
per tota la plana mullada.
Visca el pagès i el vi,
visca la Terra Alta!

Quan et sentes sol,
acompanyat per la tristesa,
il·luminat per la blanca lluna,
repudiat per la freda societat,
lluny de la batalla del dia a dia,
escriu un poema!
Versa un poema al temps,
a les tardes eternes,
a les històries senzilles,
fàcils de contar,
a l’aigua que s’escapa entre els dits,
a la mar estimada!

I recorda, poetessa,
com et bategava el cor als quinze anys!
Escriu un poema de les passions i tendreses captives,
de les naus compartides,
de la fidelitat valenta,
dels vents adversos,
dels vents i les onades que copegen la mar,
dels crestalls de sal;
de la vinya que va plantar el pare,
de la humitat que deixava la nit,
del vent de mestral.

Bufa poemes al vent, poetessa!
Posa’t el vestit blanc,
el de les festes, aquell de farbalans.
El de les nits curtes i l’amor infinit,
els dels vint anys.
Fes primavera de l’hivern,
curta la tardor i molt llarg l’estiu.
Camina amb força,
agafa el vent amb les mans,
escriu nous poemes,
parla·li al sol!

Clivella els versos d’hivern, poeta!
I adona-te’n,
que fa molts dies que fa  fred!
I plou!
La música de les gotes
té un ritme misteriós,
i una llum pàl·lida
es filtra per la finestra.
Llisca la tarda;
hores espesses;
records d’amor;
tinc a les mans l’última carta!

No us adormiu!
Escriviu poemes,
poetesses i poetes al vent!
Estimeu la vida i la terra,
admireu les persones de bon cor,
les coses ben fetes,
la natura i la llum,
els misteris de la mar.
Contempleu el delicat ametller,
de flors blanques i apomellades.
Observeu l’ocell petit,
inquiet i bellugadís,
d’or al pit.
Guaiteu el temps, infinit,
Vora el qual el riu hi porta aigua,
que no tornaràs a veure mai més.
L’aigua que el temps tragina,
mentre la lluna plena es despulla.
Maleït temps intangible!

Si pressentiu la seva llunyania,
si necessiteu acaronar els seus cabells,
i us desperteu enmig de la nit,
si estranyeu els seus somriures
i la melangia us ha cosit la pell,
escriviu-ne versos!

Escriviu poemes per lloar els rius de la vida!,
els viatges que heu fet
i les solituds que heu estimat;
les terres que heu conquerit
i els estels que heu abastat amb les mans;
els dies amarats de sang i llàgrimes,
les nits acolorides,  tendres, assossegades.

Sí, poetes i poetesses al vent,
verseu el destí dels vostres camins,
obriu el forrellat del vostre cor,
deixeu que en surti l’amor,
que solqui el vostre alè,
amb olor de riu,
riu avall!

Desperteu-vos ben de matinada.
Proclameu versos i poesia,
feu que cada tingui una nova albada;
recordeu els ulls blaus de la vostra enamorada,
sempre vora el riu!,
pels camps de vinya daurada!
Aconseguiu que cel i terra s’abracen ben fort,
que reposi l’ànima en pau,
que les nits misterioses vencin les pors








Poema de Nadal de Miquel Martí Pol

Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.

Maria Mercè Marçal contra els llops de la violència de gènere



De la seva obra, en destaquem aquests versos on parla de la llibertat i, on la paraula "llop", simbolitza la violència.  El poema acaba amb esperança, una visió positiva per eliminar la desigualtat de la nostra societat.


CEL NEGRE
Per a l'AssumptaL'esvoliac fa nit a la lluerna.
Però la pluja em diu que tens raó.


Té, partim-nos la poma en un racó
on no arribi el glaç de la galerna.

Arreu hi ha murs i torres de defensa
i al caire d'aquest cel manen destrals.
Hem travessat el torrent fosc per guals
marcats, amb peus menuts sense remença.

I a les palpentes hem topat l'escut.
Sabrem refer camins, pel viu de l'ordi?
Si no, no hi ha terme per al llagut

que encén tardors amb mots de llibertat.
La lluna nova, saps?, diu que et recordi
que el NO d'avui du un SÍ a l'altre costat.


TRÍPTIC PER A UNA QUIMERA
Per a Ina, d'un any estant
2

Ralet, ralet... Paraules petitones.
Zapz? La Maiameixè t’eztima finz al cel!
Besar-te els ulls és fer volar un estel
en un bosc sense llops ni destrals. Te n’adones?

Cuca de fanalet, al ràfec de l’orella
hi he arribat amb l’amor humit de serení.
Penyora aquest joc, duré, demà al matí,
braçalets de petons a cada manuquella.

Cerquem tresors menuts, amagats endebades.
I què, si ens hi perdíem per set anys teraranys!
Per obrir la magrana tancada sense panys
ens hem calçat als dits els peücs de les fades.

I hem alçat, a l’esqueix de l’hora violeta,
una festa d’olors amb la trena desfeta.

Presentació a Roquetes de "Poemes al Vent 2019"


Presentació a Gandesa de "Poemes al Vent 2019"


Enric Casasses

Enric Casasses un mestre de la poesia  va assistir al club de lectura de poesia de la a la Biblioteca de Gandesa 


LA SENYORA I EL SENYOR
SÓN ELS PATRONS DE LA BARCA
I EL XIC QUE PORTA EL TIMÓ
DE TANT EN TANT S'EMBORRATXA
cap amunt
cap avall
a mà dreta
i a mà esquerra
endavant
reculant
fent revolts
i giragonses...
LA SENYORA I EL SENYOR
ELS DIRECTORS DE L'ORQUESTRA
I EL NOI QUE TOCA EL TAMBOR
DE TANT EN TANT VA A LA SEVA
cap amunt
cap avall
a mà dreta
i a mà esquerra
endavant
reculant
fent revolts
i giragonses...
LA SENYORA I EL SENYOR
DAVANT DE LA COMITIVA
I A L'ÚLTIM RENGLE ELS MINYONS
JUGUEN A FET AMB LA VIDA
cap amunt
cap avall
a mà dreta
i a mà esquerra
endavant
reculant
fent revolts
i giragonses..

Enric Cassases
.

Un còmic sobre la vida d'Antonio Machado

l'historiador Ian Gibson i el dibuixant Quique Palomo han creat a quatre mans un còmic biogràfic sobre la vida d'Antonio Machado titula't "Ligero de equipaje"

al Forn de la Canonja


"El poema de Nadal" a la Sala Va de versos de Reus

Diumenge dia 8 de desembre, a les 18,30h a la Sala Va de versos de Reus, tindrem el poema de Nadal de J.M de Segarra, interpretat per l'actor Jordi Mateu Huguet.

eexposició “Brossa polièdric” AnyBrossa a la Biblioteca Tortosa

L’exposició Brossa polièdric, concebuda per Judith Barnés, és una proposta divulgativa pensada especialment per a ser exposada a biblioteques amb la voluntat de donar a conèixer la trajectòria vital i professional del poeta. El conjunt vol penetrar en el procés creatiu de l’autor i fer entendre la seva producció com un tot indissoluble que defuig de qualsevol etiqueta. El conjunt està format per deu plafons, tres daus i un llibre





de gran format

dimarts, 19 de novembre del 2019

Poemes de: Jaime Gimeno i Maria Brull



5a JAM POÈTICA DELS PAÏSOS CATALANS

 5a JAM POÈTICA DELS PAÏSOS CATALANS DIA 30 DE NOVEMBRE.TENIU TEMPS PER APUNTAT-VOS FINS EL DIA 22 DE NOVEMBRE.
ESCARRITX LITERARI ET CONVIDA A RECITAR A MONTBLANC, EN EL MARC DE LA 5a JAM POÈTICA DELS PAÏSOS CATALANS.
EL CRIT PACÍFIC DELS POETES DE LA TERRA EN AQUESTS MOMENTS TAN DIFÍCILS PEL NOSTRE PAÍS.
POESIA I REIVINDICACIÓ VAN JUNTS QUAN ES NECESSARI.
VENIU I HO SUB
VENIU A MONTBLANC EL DIA TRENTA A RECITAR I ESCOLTAR POESIA-



  la fotografia es de la 2a, al 2015.

L'Ofici d'escriure i ser dona


Cloenda de les Jornades del Patrimoni Ebrenc a Tortosa

Com a cloenda de les Jornades del Patrimoni Ebrenc a Tortosa recital de poesia a la biblioteca de Tortosa amb la participació de "Poemes al Vent"

"Sota l'ombra de Vergés"

ruta literaria per Tortosa "Sota l'ombra de Vergés" i recital de poemes amb  participació de membres de la nostra associació

Un Cervantes para el bilingüe Margarit

El poeta obtiene el premio por una obra confesional donde conviven catalán y castellano. “No voy a renunciar a las dos lenguas digan lo que digan  


Barcelona 
Joan Margarit es un poeta total: pocos han recortado tanto la distancia entre vida y obra. Por eso cuenta, con la misma naturalidad y cercanía con la que fluyen sus versos y que le han convertido en el bardo más popular hoy en Cataluña, que iba a empezar a comer cuando ayer se le comunicó que había obtenido el 45º premio Miguel de Cervantes (125.000 euros), el Nobel de las letras castellanas, el quinto catalán tras Juan Marsé, Ana María Matute, Juan Goytisolo y Eduardo Mendoza. Pero es el primero con una obra plenamente bilingüe en catalán y castellano.

Una semana antes de recoger el Premio de Poesía Iberoamericana Reina Sofía, el más importante en su categoría, Joan Margarit vuelve a ser encumbrado al podio de los escritores en lengua española con el Premio Cervantes. 

No tires las cartas de amor

Ellas no te abandonarán.
El tiempo pasará, se borrará el deseo
-esta flecha de sombra-
y los sensuales rostros, bellos e inteligentes,
se ocultarán en ti, al fondo de un espejo.
Caerán los años. Te cansarán los libros.
Descenderás aún más
e, incluso, perderás la poesía.
El ruido de ciudad en los cristales
acabará por ser tu única música,
y las cartas de amor que habrás guardado
serán tu última literatura.
De Aguafuertes (Renacimiento, 1998)

Dies d’abril

El que sento en el meu silenci d’ara
són els cants dels ocells d’aquella primavera
pendents de convertir en llàgrimes el cant.
Els ocells i el taüt, des de llavors,
no podré separar-los ja mai més.
Ara em nodreix nomes la intel·ligència,
que prefereix l’hivern amb les basses gelades,
les cares grises i suaus pel fred.
Els camps que semblen morts, avets que callen
pels anys que ja portem sense Nadal,
perquè encara seria molt més trist
cantar aquelles cançons nosaltres sols.
El pensament, desconjuntat pel sexe
i per la fosca de la passió,
no ha trobat pau fins a la senectut.
És la impotència la que ens socorre.
La que, fent impossible ja el futur,
salva aquest breu present, dignifica l’ahir.

dissabte, 9 de novembre del 2019

V vermut literari a Mora d'Ebre

Dissabte 23 de novembre a: Bassa, la papereria V Vermut literari amb Gerard Quintana

Crida d'Artistes a les Terres de l'Ebre

 CONVOCATÒRIA OBERTA!
👩🏽‍🎨 Ets artista i vius o tens relació amb les Terres de l'Ebre?
Si vols formar part del II Mercat d'Art Solidari de Tortosa, envia'ns un correu demanant informació a lotaller.tortosa@gmail.com abans del 15 de novembre.

Exposició: Pedrolo, més enllà dels límits



L´exposició presenta l´ampli univers pedrolià, tant en la seva dimensió biogràfica com literària.
S´explicita la relació de l´autor segarrenc amb el concepte de límit i, per extensió, amb la de llibertat. Pedrolo escriu en un afany enorme de capturar l´inefable, d´esdevenir un “fenomenòleg”, per tal de bastir el seu complex corpus literari, multiforme en temes i estils, però alhora global, de gran coherència i sovint censurat. La negació de qualsevol cotilla el mena a traspassar els límits per fer-nos reflexionar i situar la literatura catalana a l´alçada de qualsevol gran literatura. Pedrolo fou un avançat al seu temps.
L'exposició ha estat a la Biblioteca d'Amposta, mitjançant la Central de Biblioteques de les Terres de l'Ebre.

Brossa Breakout