dimarts, 22 de setembre de 2020

Contes de PANDEMIA



La pesta negra a Vinebre.
Quan la terrible pesta negra va assolar tot Europa, tot el món, també va arribar a l’Ebre. Aleshores amb comunitats sarraïnes importants. Al poble de Vinebre, la majoria eren musulmans que treballaven la terra amb rucs i mules, però la seva riquesa estava en les importants granges de gallines, capons, pollastres, cabres, ovelles, vaques, conills i tota mena d’aviram. En arribar la pesta negra, les poques famílies cristianes i els mahometans van ajudar-se mútuament. L’epidèmia ho va trasbalsar tot. Van morir moltes persones sense distinció de religió, sexe o edat. Van deixar de treballar els camps, però gràcies a la gran quantitat de granges i animals, les dos comunitats van poder subsistir i es van poder refer. Al cap d’uns mesos quan ja havia passat tot, un home, un cristià que havia perdut un fill i l’esposa, passava pel carrer i va escoltar resar a un vell musulmà i es va esgarrifar.
El mahometà deia:
-Oh Al·là el gran, el misericordiós gracies en nom de tots els creients de Vinebre, t’estem eternament agraïts perquè a la pesta li ha pegat per les persones. Ni vull imaginar que hagués passat si li arriba a pegar pels animals.
El cristià primer es va enfadar molt.. !Que diu este moro, un heretge!” va estar a punt d’agafar el coltell. Com va poder es va assossegar i arribà a casa. La seua filla gran ja tenia preparat el sopar, un brou de gallina i cuixa de xai. La resta de fills i els padrins estaven a taula, esperant-lo. L’home va seure i en contemplar el menjar, les viandes, el brou fumejant va callar, es va quedar paralitzat, en aquell moment volia plorar pensant amb el moro que tan sols feia una estona volia matar. Va respirar a fons. Sempre resava a taula el padrí, el mes vell, però en aquell moment va dir, avui, beneiré la taula jo- Es va alçar va ajuntar les mans i va dir
-Gràcies pels aliments d’aquesta taula i gracies també bon deu perquè a aquesta maleïda pesta negra li ha pegat per les persones... No vull ni imaginar que hagués passat si li arriba a pegar pels animals.
En aquell moment l’ase, puntal per a treballar la terra d’aquella família, va bramar amb força dins la quadra.

Publicat al facebook per Andreu Carranza

4t Concurs de Poesia Eròtica d'Olot


 

Presentació del llibre "I Déu en algun lloc" de Sonia Moll a la biblioteca d'Amposta




 

Presentacions a l'Ametlla de Mar




 

dissabte, 22 d’agost de 2020

Informació de la nostra associació

 Comunicar-vos que aquest any a causa de la situació de pandèmia que estem vivim, la nostra associació ha decidit NO publicar el nostre llibre anual de recull de poemes. Esperem que per al proper any la situació que estem vivim sigui millor i poder fer-vos arribar les nostres poesies.

Poemes al vent: El nostre logo

Activitats diverses