dissabte, 23 de febrer del 2019

Recordant Salvador Espriu

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners10 de juliol de 1913 - Barcelona22 de febrer de 1985)[1]fou un poetadramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.
Les musicacions de poemes seus fetes per Raimon han contribuït molt a difondre la seva obra. Cal remarcar les Cançons de la roda del temps i el poema He mirat aquesta terra, magnífica contemplació de Catalunya mitjançant el paisatge d'Arenys de Mar. Segons el mateix Espriu, Raimon cantava els seus poemes com ningú no ho havia fet mai.




LES ROSES RECORDADES


Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.
 

Machado, últimes solituds a Cotlliure

Va travessar la frontera amb tot el dolor de la guerra i el pes immens de l'exili

Darrere deixava les terres que havia estimat per morir en aquest poble

 francès el 22 de febrer de 1939, ara fa 80 anys 


ANOCHE CUANDO DORMÍA
Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusiòn!,
que una fontana fluía
dentro de mi corazòn.
Di: ¿por qué acequia escondida,
agua, vienes hasta mí,
manantial de nueva vida
en donde nunca bebí?
Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusiòn!,
que una colmena tenía
dentro de mi corazòn;
y las doradas abejas
iban fabricando en él,
con las amarguras viejas,
blanca cera y dulce miel.
Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusiòn!,
que un sol ardiente lucía
dentro de mi corazòn.
Era ardiente porque daba
calores de rojo hogar,
y era sol porque alumbraba
y porque hacía llorar.
Anoche cuando dormía
soñé, ¡bendita ilusiòn!,
que era Dios lo que tenía
dentro de mi corazòn.

dimarts, 19 de febrer del 2019

Premis de narrativa i poesia al carrer 2019 a l.Ametlla de Mar



"Deixa'm tornar-te a dir" de la Mariona Sagarra a la biblioteca de Roquetes

la biblioteca de Roquetes informa.

El proper divendres 1 de març a les 19h, un espectacle musical fascinant us espera a la Biblioteca de Roquetes: 

"Deixa'm tornar-te a dir" de la Mariona Sagarra, amb Raül Costafreda i Marc Vila, tot musicant poemes de la Montserrat Abelló. 

Amb DEIXA’M TORNAR-TE A DIR la creadora musical i cantant Mariona Sagarra, coneguda per la seva recerca i experimentació vocal i compositiva, ens ofereix un ventall de cançons, algunes d’estils més convencionals (Blues, bolero, balada, foxtrot....) fins a polifonies vocals de gran riquesa sonora i tímbrica.Amb aquest disc, Mariona Sagarra ha aconseguit, un cop més, acostar-nos a la poesia des del seu món sonor ple de contrastos i pluralitats, molt acurat, ple de detalls, preciosista, seriós i divertit alhora però també sorprenent, profund, honest i reflexiu... destil.la optimisme. Preciosista, ple de detalls, seriós, divertit, sorprenent, honest, reflexiu, optimista...preciosista, ple de detalls, seriós, divertit, sorprenent, honest, reflexiu, optimista...😊preciosista, ple de detalls, seriós, divertit, sorprenent, honest, reflexiu, optimista...


dilluns, 18 de febrer del 2019

Poesies d'Andreu Alanya i Marta Barón



Poesies de Victor Canicio



MÚSICA EN RELIEVE
 
a veces padecemos
y entonces también somos
materia de bolero

LA VIDA
te da lo que le sobra
y luego te despoja de lo dado
sin dar explicaciones
ni sentirse culpable
de pecado

REFLEXIÓN AL VUELO
una mosca
con ganas de exhibirse
también es un poema

FELICES ACROBACIAS
la mosca en su insistencia vespertina
pone alas al verso

ATERRIZA EL DÍA
la sombra de la mosca
asciende con asombro
TODO POR LAS LETRAS
los libros son las casas
cuartel de la palabra
la patria donde habitan,

y velan por nosotros

Recordant Victor Canicio

El passat 16 de febrer va morir a  Sant Carles de la Ràpita el professor de literatura i escriptor, Victor Canicio,   Canicio era una coneguda figura cultural al territori i se’l considerava un referent en la literatura ebrenca. Malgrat que va nèixer a Barcelona i va estudiar i treballar com a traductor a Alemanya, les seves arrels feien dècades que estaven a la Ràpita.
A continuació reproduïm un text de Tomàs Camacho Molina, que va penjar a les xarxes socials en motiu del seu traspàs:
“Quin disgust més gran que porto.” Ha mort el meu estimadíssim amic, gran poeta i escriptor. Víctor Canicio. El meu condol als seus familiars i amics, entre els quals en compto i necessito consol. Carme Cruelles Rosales va conduir el seu darrer acte públic en vida. Un club de lectura al voltant de la seua obra “Ojo”, que tenia –sense Víctor saber-ho– una imatge de García de Marina. 
Això vaig escriure al llibre de reconeixement que li van dedicar des de l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita:
El primer contacte amb l’obra de Víctor Canicio, el vaig tindre amb La fiebre amarilla. El llibre, el vaig comprar a la llibreria Voltes, de Tortosa, cap allà l’any 1994. Després va ser La República de las letras, llibre en què jo veia unes possibilitats didàctiques molt grans, perquè narra utilitzant com a personatges conceptes gramaticals d’una manera divertida.
La fiebre amarilla va ser un d’aquells llibres de ràpida lectura i efectes enlluernadors. He practicat la poesia de llarg recorregut, és a dir, l’anomenat poema-riu; i la poesia més breu. Per tant, em puc considerar un poeta de contrastos, però crec que el llibre de Canicio va inclinar-me definitivament per les peces literàries més breus. Potser és una mera qüestió de supervivència. En les meues condicions laborals actuals, només puc permetre’m escriptures puntuals, episòdiques. M’he decantat cap els haikus i l’aforisme. També, per un tipus de poesia visual i experimental a rajaploma, sense grans dominis formals, centrant-me en el concepte, però reconeixent el mèrit de la poesia visual i experimental formalment més elaborada.
La literatura és important, però per a mi és més important la vida i l’amistat. Crec que ens hem donat raons d’amistat. La convivència a casa seua durant una setmana a Heildelberg va ser una prova irrefutable de generositat per part d’ell i d’amistat per part meua.
Hem compartit confidències i literatura. Desitjo que puguem gaudir de la nostra amistat moltíssims anys.
Víctor Canicio és un autor ebrenc que escriu en castellà, però la seua oralitat és plenament de les nostres terres. La seua obra és tan àmplia i variada que es mereix un reconeixement. Mereix un reconeixement perquè les persones i l’espai mercurial del delta poblen les seues obres.




Dia 27 de febrer celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna


Entrevista a un gran mestre: Albert Guiu


Presentació del poemari a la biblioteca de Móra la Nova

El dijous dia 14 de febrer vam presentar el nostre poemari 2018 a la biblioteca de Móra la Nova.
Aquest any vam tenir el plaer que ens presentes el nostre llibre l'escriptor Miquel Esteve. Qui amb les seves paraules ens va encoratjar a tirar endavant amb el nostre projecte.
També vam estar acompanyats amb els nens que estudien música de piano a l'escola de música de Móra la Nova els quals ens va deleitar amb un explendit recital de piano.