dijous, 10 de desembre de 2020

Articles: la poesia, antídot contra els "temps dolents" (Ignasi Aragay)

 

La poesia, antídot contra els "temps dolents"

P.B. Shelley: "Els poetes són els legisladors no reconeguts del món"

En temps de tribulacions com els actuals, de profunda crisi ideològica, econòmica i moral, en què fàcilment emergeix la mala llet del món, quan la cara més agra i tortuosa dels homes i les dones s’apodera de la vida social, què podem fer? ¿Recloure’ns dins la closca i deixar-nos portar per la deriva d’odi i decadència? ¿Baixar a l’arena de la brega i enfangar-nos? Hi ha una altra forma de lluita, segurament tan antiga com la humanitat i de la qual Percy Bysshe Shelley situa la seva edat d’or en el segle de Sòcrates: la poesia. "La poesia sempre comunica tot el plaer que els homes són capaços de rebre: continua sent la llum de la vida; la font de tot allò bell, generós i veritable que pot tenir lloc en uns temps dolents".

De Shelley (1792-1822), romàntic, idealista, vegetarià, ateu, defensor de la llibertat de les dones, company de Mary Shelley, l’autora de Frankenstein, ens arriba ara traduït al català per Marta Pera Cucurell Defensa de la poesia (Adesiara). Entre raó i imaginació, l’autor tria la segona, que concep com l’eina essencial de la poesia, en sentit ampli. Els poetes, diu, "no són solament els autors del llenguatge i de la música, de la dansa i de l’arquitectura, de l’escultura i la pintura; són els creadors de les lleis i els fundadors de la societat civil, i els inventors de les arts de la vida". La vida ideal, esclar. "Els poetes són els legisladors no reconeguts del món".

Per a Shelley, per molta raó, per molts coneixements, per moltes teories socials i polítiques, si no hi ha poesia, si no hi ha imaginació, res no és suficient. "No és pas per falta de doctrines admirables que els homes s’odien, es menyspreen, se censuren, s’enganyen i se sotmeten els uns als altres". Creu que tenim més saviesa moral, política i històrica de la que som capaços d’aplicar, ineptes a l’hora de donar sentit de justícia a tants coneixements científics i econòmics. Només la poesia ens pot salvar: "Ens falta la facultat creativa per imaginar el que ja sabem; ens falta l’impuls generós per actuar com imaginem; ens falta la poesia de la vida", que ell veu com "l’arrel i la flor de tots els altres sistemes de pensament", com la força per arrencar "el vel de vulgaritat del món". "Tots els autors que han revolucionat el pensament són necessàriament poetes" perquè "el gran instrument del bé moral és la imaginació".

"La poesia no és com un raonament, un poder que es pot exercir segons la determinació de la voluntat", és molt més. I tanmateix només és una feble ombra, un registre aproximat "dels moments més bons i més feliços dels esperits més bons i més feliços". Perquè, ¿com és un poeta, segons Shelley? "El poeta és més sensible al dolor i al plaer, tant al seu com al dels altres". "El poeta participa del que és etern, del que és infinit i del que és únic". "És un rossinyol que canta en la foscor per animar la seva pròpia solitud amb cants dolços". I què és la poesia? "Un poema és la imatge exacta de la vida expressada en la seva veritat eterna". "La poesia és un mirall que fa bell allò que està deformat". "La poesia és una espasa de llum, sempre nua, que consumeix la beina que la vulgui contenir". "El gran secret moral de la poesia és l’amor".

¿No voldríem ser tots poetes, així?

Nadal a l'estel

 


dimarts, 10 de novembre de 2020

VI Jornades Patrimoni Literari Ebrenc




 

El poeta Marc Granell rep el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana

 

La Generalitat atorga l'Alta Distinció "al poble valencià" per la seva lluita contra el covid-19

Acaba de rebre el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes i, després de 14 anys sense publicar, arriba a les llibreries "Cel de Fang", un llibre on recull una cinquantena de poemes nous. Granell és un poeta estimat, reconegut i llegit al País Valencià. Ell i la seva generació van crear, gairebé des de zero, una infraestructura que abans no existia. 



La nit

La nit perfecta, cau soledat a les espatlles.

Qualsevol nit. Ara. 
                              Tot desert 
pots passejar els carrers sense por 
de navalles antigues de fam, 
d'ombres sobtades de crits 
desfets en rialla al fons del silenci. 
No hi ha cap perill. 
                               Centenars 

d'homes vetlen per tu, com pares, vigilen 
farcits de navalles i d'ordre, de fosques  
veus de metralla i ordre, de plaques lluents 
legals i d'ordre. 
                         Ja. 
                              Pots jaure tranquil.

L'ordre, perfecte, cau la teua sang a les espatles.

MARC GRANELL
Poesia reunida, 2002


diumenge, 8 de novembre de 2020

Poema de Leonard Cohen

 


Por qué la experiencia no es la maestra de nada


No el mío -el cuerpo que te prometieron

está enterrado en el corazón

de una máquina inutilizable

que nadie puede detener o poner en marcha.


¿Yacerás con él? Podrás cavar hasta muy profundo-

escapar de una o dos Leyes- ver un relámpago

de luz. Jamás

llegarás a acercarte al corazón.


Yo lo intenté -soy el mismo- resultó lo mismo.

Quería que mis sentidos enloquecieran.

El relámpago no era más que una luz ordinaria.

¿Acaso nada podrá mantenerte aquí, mi amor, mi amor?

La imaginació, creació i bon gust de Joan Perucho


El CAT acull una exposició de petit format amb motiu del centenari del naixement del poeta, escriptor, crític d'art i gastrònom.

Tot i ser una mostra petita pel que fa a les dimensions, Joan Perucho. Creació, imaginació i bon gust repassa totes les facetes de l'autor barceloní amb la voluntat de despertar l’interès cap a la seva obra. S'hi presenta el Perucho poeta, autor de novel·les d’aventures, crític d’art, gastrònom i bon vivant i escriptor de diari, en una eina divulgativa ideada per Julià Guillamon i dissenyada per Marc Valls. L'exposició —de fet hauríem de dir una de les exposicions, perquè n'hi ha diverses còpies que van itinerant pel territori català— s'atura uns dies al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), on tindreu temps de visitar-la fins a l'11 de novembre.

I és que aquest 2020 és l'Any Joan Perucho, ja que l'escriptor, que ens va deixar ara fa disset anys, va néixer el 1920 i, per tant, se'n commemora el centenari. Però hi hem d'afegir un altre element: el dia del naixement va ser el 7 de novembre; així doncs, mentre la mostra estarà al CAT, farà exactament cent anys de la data. Per a aquell dia hi havia previst un dels actes principals de l'Any Perucho, un espectacle del cantant i acordionista Carles Belda titulat El romanç de les històries naturals, basat en la novel·la Les històries naturals, publicada per l'escriptor i poeta el 1960. A causa de la situació sanitària actual, però, caldrà esperar un moment millor per descobrir-lo.

VII Premi de Narrativa Breu Ciutat d'Am`psta 2020





 

Catalunya CleanUp Challenge


 

Llums del DElta

Ramon Masdeu. Bon dia a tots. Com a editor i amb el permís dels autors i creadors d'aquesta pàgina de Facebook us passo un enllaç per poder comprar aquest llibre. Heu de pensar que és un llibre bilingüe, de poesia, fotografia i música, amb els seus codis QR per poder-la escoltar. Els drets d'autor d'aquest llibre van a parar a un projecte molt important, treballar per curar les ferides d'un riu que encara té salvació. Treballar per a que els sediments del riu Ebre arribin on han d'arribar, al mar. I no és una croada impossible, només es tracta de fer les coses bé.

Properament us anunciaran unes presentacions virtuals en les que us presentaran el llibre i coneixereu els seus autors, però també us presentaran un projecte pel qual és important per poder salvar tot un ecosistema que ens proporciona a tots uns beneficis importants, i quan dic a tots també dic per a la fauna i la flora del Delta.
Aquest enllaç us ofereix la oportunitat de col·laborar en aquest projecte sense deixar de banda la important tasca que fan les llibreries físiques dels vostres barris i pobles. Trobareu una casella on podreu posar que els beneficis de llibreters vagin directe a la vostra llibreria. A través del codi postal que ens indicareu s'enviarà la part proporcional del llibreter al mateix llibreter. Si el vostre poble o barri disposa de més d'una llibreria, podeu indicar a l'apartat comentaris, gairebé al final del procés de compra, a quina llibreria voleu donar-ho. En cas que no s'indiqui, aquest benefici es repartirà a les llibreries inscrites al vostre codi postal.
Col·laboreu per una bona causa i lluitem per salvar el Delta de l'Ebre.



Llums del Delta

Autors:

Mercè Amat Ballester, Júlia Badal Basto, Àngel Martí Callau, Jordi Margarit Viñas, Llorens Marín Rosales

Editorial: LinX edicions

Gènere: Poesia, música i fotografia 

Tapa blana amb solapes, 115 pàg, Català - Castellano

Llums del Delta es un libro bilingüe, escrito en castellano y en catalán.

"Un llibre bell que ens regala sensacions i que podem regalar com si fos una essència del Delta, d'aquestes terres que a ningú deixen indiferent per la seua bellesa tan canviat amb el ritme de les estacions i dels arrossars. Un llibre necessari que ajuda a copsar la bellesa i la fragilitat del Delta."

Poemari: Brodats de seda,

 Brodats de seda, és el segon poemari en solitari de l'escriptora Júlia Badal. Va sortir publicat ,al setembre de 2019, per editorial Comte d'Aure.

El pròleg és de Jaume Piquet, darrer premi ciutat de Carlet de narrativa
L'epíleg és de Vicenç Llorca
Un homenatge a qui va ser el seu company de vida durant tres anys i que va morir l'agost de 2018.
Brodats de seda, vol acompanyar la pèrdua, però també, la resiliencia i la pell coneguda.

EL BRES DE LES FARGUES

dilluns, 2 de novembre de 2020

ENTREGA DE LLIBRES DE “POEMES AL VENT” A L’ALBERG “LO MOLÍ DE BOT” a BOT (Terra Alta)

 







QUÈ I QUI ÉS L’ALBERG “LO MOLÍ DE BOT”?


Lo Molí de Bot és un allotjament per a persones que vulguin conèixer la Terra Alta, un paradís natural i cultural mediterrani encara per descobrir.


Consta de cinc dormitoris amb bany privat; espais comuns per compartir moments, xerrar, jugar; una zona per deixar bicicletes, netejar-les i reparar-les; una cuina oberta i moltes activitats pensades per descobrir l'entorn,des del respecte i la responsabilitat.


Les obres de rehabilitació de l'edifici varen començar el mes de febrer de 2019 hi han finalitzat aquest mes de juliol de 2020.


Les tasques de restauració i museització de l'antic molí d’oli, es van iniciar el mes de gener de 2020, gràcies a les aportacions del “verkami” i ja han finalitzat.


Els seus propietaris són l’Imma, filla del poble i el Pau, un gran enamorat de la Terra Alta. Tots dos arribats als 50 i amb els fills ja grans, i havent gaudit d’una llarga vida laboral van decidir emprendre un projecte en comú: obrir l’alberg rural “Lo Molí de Bot”.


L’equipament el volen gestionar de manera propera recollint les sensibilitats i la manera de fer que els ha marcat com a família, i té com a objectiu principal esdevenir un espai de convivència i de relació de persones que tinguin ganes de gaudir de forma activa de la nostra comarca.


Està programat (quan l’actual estat sanitari ho permeti) realitzar cursos, tallers, tastos d’olis i vins, et, promovent el coneixement i reconeixement dels productes locals i de la zona i en especial de l’oli, ja que es tracta d’un antic molí d’oli restaurat i adequat actualment per a l’activitat d’alberg.


BIBLIOTECA


A la biblioteca tenen llibres per fer excursions i conèixer el territori i també novel·les d’autors ebrencs, entre els que ja es poden trobar exemplars dels llibres de l’Associació de Poetes “POEMES AL VENT”.


Per més informació, podeu entrar a la seva pàgina web:


https://www.lomolidebot.com/



dissabte, 31 d’octubre de 2020

VI Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc


 

Sebastià Joan Arbó

 

Sebastià Juan Arbó que va néixer el 27 d'octubre a Sant Carles de la Ràpita. 'Notes d'un estudiant que va morir boig': "aquesta obra [...] pertany a la família dels llibres visionaris i sembla escrita expressament per a nosaltres, lectors d’un temps convuls."



A galopar - Paco Ibáñez y Rafael Alberti

Rafael Alberti, poeta espanyol de la Generació del 27, va néixer el 16 de desembre del 1902 al Puerto de Santa María (Cádiz), on va morir el 28 d'octubre del 1999. El recordem llegint-ne un poema i sentint-lo cantat per Paco Ibáñez.

JOAN MANUEL SERRAT - Para la libertad (Directo 1975)


El poeta Miguel Hernández va néixer a Oriola el 30 d'octubre del 1910 i va morir a Alacant el 28 de març del 1942, mentre complia condemna després de la Guerra Civil: va ser detingut i empresonat per tenir idees republicanes. El recordem escoltant com Joan Manuel Serrat interpretava els seus versos.

Para la libertad sangro, lucho, pervivo.
Para la libertad, mis ojos y mis manos,
como un árbol carnal, generoso y cautivo,
doy a los cirujanos.

Para la libertad siento más corazones
que arenas en mi pecho: dan espumas mis venas,
y entro en los hospitales, y entro en los algodones
como en las azucenas.

Para la libertad me desprendo a balazos
de los que han revolcado su estatua por el lodo.
Y me desprendo a golpes de mis pies, de mis brazos,
de mi casa, de todo.

Porque donde unas cuencas vacías amanezcan,
ella pondrá dos piedras de futura mirada
y hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcan
en la carne talada.

Retoñarán aladas de savia sin otoño
reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida.
Porque soy como el árbol talado, que retoño:
porque aún tengo la vida.
 
(Del poemari «El hombre acecha», 1983-39)

Amb els ulls de l'Àngel: Poema al tio Peret de Gel

Amb els ulls de l'Àngel: Poema al tio Peret de Gel: Avui ens ha deixat el  Tio  Peret, i per culpa  d'aquest  moment que estem passant ni tan sols ens hem pogut acomiadar d'ell. Aq...

Premis Narrativa i Poesia l'Ametlla de Mar 2021



 

dimecres, 21 d’octubre de 2020

Museo Memorial Batalla de l'Ebre Gandesa

Des de fa uns quants dies al museu de la Batalla de l'Ebre de Gandesa tots aquells que el visitin podran trobar la col·lecció de llibres de la nostra associació. 

La gent que estigui interessada els podrà comprar i llegir algun que altre poema sobre la guerra a les nostres terres.


dimarts, 29 de setembre de 2020

INSCRIPCIÓ A LA 7A TROBADA POÈTICA I MUSICAL ESCALES QUE PUGEN AL CEL CONFINADA 2020

 

LA CULTURA ÉS UNA URGÈNCIA 15a edició

 

Amb aquest lema tan necessari us presentem la 15a edició del FESTIVAL ACRÒBATES, música i poesia a l'Hospitalet de Llobregat.
Un any més, tenim propostes per a tots els públics i per a tots els gustos. A més de la programació #AcròbatesKids, repetim sopar literari, estrenarem uns quants espectacles inèdits, dos tallers preciosos i també hem preparat activitats que es faran directament de manera virtual.
Estem molt contents de poder presentar aquesta tan desitjada edició i us esperem el dia 30 d'octubre a la Plaça Josep Bordonau i Balaguer (davant l'edifici de l'Harmonia-
Museu de L'Hospitalet
) per donar el tret de sortida amb una activitat familiar, el combat poètic de Salva Soler i Dani Orviz i un #mapping per celebrar 15a edició.
A més, estrenem nou web: www.facrobates.com
Moltes gràcies a tots els artistes que participaran i a tots vosaltres per fer-lo possible.

XV Jornades de les Lletres Ebrenques


 

dimarts, 22 de setembre de 2020

Contes de PANDEMIA



La pesta negra a Vinebre.
Quan la terrible pesta negra va assolar tot Europa, tot el món, també va arribar a l’Ebre. Aleshores amb comunitats sarraïnes importants. Al poble de Vinebre, la majoria eren musulmans que treballaven la terra amb rucs i mules, però la seva riquesa estava en les importants granges de gallines, capons, pollastres, cabres, ovelles, vaques, conills i tota mena d’aviram. En arribar la pesta negra, les poques famílies cristianes i els mahometans van ajudar-se mútuament. L’epidèmia ho va trasbalsar tot. Van morir moltes persones sense distinció de religió, sexe o edat. Van deixar de treballar els camps, però gràcies a la gran quantitat de granges i animals, les dos comunitats van poder subsistir i es van poder refer. Al cap d’uns mesos quan ja havia passat tot, un home, un cristià que havia perdut un fill i l’esposa, passava pel carrer i va escoltar resar a un vell musulmà i es va esgarrifar.
El mahometà deia:
-Oh Al·là el gran, el misericordiós gracies en nom de tots els creients de Vinebre, t’estem eternament agraïts perquè a la pesta li ha pegat per les persones. Ni vull imaginar que hagués passat si li arriba a pegar pels animals.
El cristià primer es va enfadar molt.. !Que diu este moro, un heretge!” va estar a punt d’agafar el coltell. Com va poder es va assossegar i arribà a casa. La seua filla gran ja tenia preparat el sopar, un brou de gallina i cuixa de xai. La resta de fills i els padrins estaven a taula, esperant-lo. L’home va seure i en contemplar el menjar, les viandes, el brou fumejant va callar, es va quedar paralitzat, en aquell moment volia plorar pensant amb el moro que tan sols feia una estona volia matar. Va respirar a fons. Sempre resava a taula el padrí, el mes vell, però en aquell moment va dir, avui, beneiré la taula jo- Es va alçar va ajuntar les mans i va dir
-Gràcies pels aliments d’aquesta taula i gracies també bon deu perquè a aquesta maleïda pesta negra li ha pegat per les persones... No vull ni imaginar que hagués passat si li arriba a pegar pels animals.
En aquell moment l’ase, puntal per a treballar la terra d’aquella família, va bramar amb força dins la quadra.

Publicat al facebook per Andreu Carranza

4t Concurs de Poesia Eròtica d'Olot


 

Presentació del llibre "I Déu en algun lloc" de Sonia Moll a la biblioteca d'Amposta




 

Presentacions a l'Ametlla de Mar




 

dissabte, 22 d’agost de 2020

Informació de la nostra associació

 Comunicar-vos que aquest any a causa de la situació de pandèmia que estem vivim, la nostra associació ha decidit NO publicar el nostre llibre anual de recull de poemes. Esperem que per al proper any la situació que estem vivim sigui millor i poder fer-vos arribar les nostres poesies.

Poemes al vent: El nostre logo

Activitats diverses





 

XI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

 

La XI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar enguany se celebrarà al Passeig de la Marjal de Les Cases d’Alcanar. Una àmplia trobada de poetes de diferents tendències, que malgrat al complicat moment en el qual ens trobem, no ha volgut deixar de celebrar aquest acte que sempre s’ha dut a terme en la Diada mundial de Poesia. 

Aquesta activitat està organitzada per l’Ajuntament d’Alcanar i hi col·labora la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat, la Biblioteca Institut Sòl de Riu, Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura de la Generalitat. 

Arriba així l’onzena edició d’aquesta trobada de poetes que va sorgir gràcies a la iniciativa del mestre Tomàs Camacho Molina, Premi del Mèrit de les Lletres Ebrenques 2019. La seva proposta a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar i la implicació d’aquest en la realització de les jornades ha estat fonamental per a aconseguir el seu objectiu inicial de promoure la poesia entre tots els públics.

Mort de Pere Casaldàliga el bisbe dels pobres

 

50 anys al costat dels sense terra

Casaldàliga va arribar al Brasil fa més de 50 anys per fundar una missió a l'estat de Mato Grosso i ja no va tornar mai més a Catalunya. Vinculat a la teologia de l'alliberament, el balsarenyenc mai no va deixar de defensar les comunitats indígenes del país.

Quan Casaldàliga va arribar al Brasil l'any 68, va tenir molt clar quin era el seu lloc:

Casaldàliga va arriscar la seva vida, el van amenaçar de mort, precisament per assenyalar clarament els culpables de les misèries que pateixen els camperols. Els latifundistes del Mato Grosso acaparen la immensa majoria de les terres, expulsant indígenes quan els fa falta, i tracten els seus peons gairebé com esclaus.

Les restes de Casaldàliga descansen juntament amb les de camperols i indígenes en un cementiri del poble carajà, a pocs metres del riu Araguaia. Al mateix espai on ell va enterrar centenars de camperols, moltes vegades sense nom, el bisbe ha estat sepultat sota un arbre de pequi, símbol de la cultura regional.


 Palabra militante

Tierra nuestra, libertad

El difícil todo

Equívocos

Las batallas de esta guerra

Saber esperar

Rectificación

Proclama subversiva

Canción de la hoz y el haz

A un oficial de la operación “ACISO”

El nombre nuevo

La rosa convocada

Profecía extrema

Yo me atengo a lo dicho


 


Federico Garcia Lorca.

 ( Va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts. Adscrit a l'anomenada generació del 27, és el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle xx. Com a dramaturg, se'l considera un dels cims del teatre espanyol del segle xx, juntament amb Valle-Inclán i Buero Vallejo.

Va morir executat l'any 1936 després de la revolta militar de la Guerra Civil espanyola, per la seva afinitat amb el Front Popular i per ser obertament homosexual.[3][4]




Ni tú ni yo estamos
en disposición
de encontrarnos.
Tú... por lo que ya sabes.
¡Yo la he querido tanto!
Sigue esa veredita.
En las manos
tengo los agujeros
de los clavos.
¿No ves cómo me estoy
desangrando?
No mires nunca atrás,
vete despacio
y reza como yo
a San Cayetano,
que ni tú ni yo estamos
en disposición
de encontrarnos.


Federico Garcia Lorca