Dotze anys enrere
quan vaig haver d'anar-me'n
vaig deixar la meva mare al costat de la finestra
mirant l'avinguda
ara la recobro
només amb un bastó de diferència
en dotze anys van transcórrer
davant del seu finestral algunes coses
desfilades i batudes
fugues estudiantils
multituds
punys rabiosos
i gasos de llàgrimes
provocacions
trets lluny
festejos oficials
banderes clandestines
vives recuperats
després de dotze anys
ma mare segueix a la finestra
mirant l'avinguda
o potser no la mira
només repassa els seus endins
no sé si de reüll o de fita en fita
sense pestanyejar ni tan sols
pàgines sípies d'obsessions
amb un padrastre que li feia
redreçar claus i claus
o amb la meva àvia la francesa
que destil·lava sortilegis
o amb el seu germà insociable
que mai no va voler treballar
tantes voltes m'imagino
quan va ser cap en una botiga
quan va fer roba per a nens
i uns conills de colors
que tothom l'elogiava
el meu germà malalt o jo amb tifus
el meu pare bo i derrotat
per tres o quatre mentides
però somrient i lluminós
quan la font era de nyoquis
ella repassa els seus endins
vuitanta-set anys de grisos
segueix pensant distreta
i algun accent de tendresa
se li ha escapat com un fil
que no es troba amb la seva agulla
com si volgués comprendre-la
quan la veig igual que abans
desaprofitant l'avinguda
però a aquesta altura quina altra cosa
puc fer jo que divertir-la
amb contes certs o inventats
comprar-li una tele nova
o assolir el seu bastó.
