Per edad eren els més grans, però com a poetes també.
Ningú del grup recitem les poesies de memoria com ells, ningú posem l'entusiasme i les ganes com ho feien ells, perque ells eren únics.
Mai no trobarem dos poetes autodidactes tan grans com ells, la seva escola ha segut la vida i així ens ho feien veure en les seves poesies.
Segur que en aquest llarg viatge es trovaran per parlar de poesia, per recitar-la de memoria.
Allí on vagin tothom serà feliç, perque ja s'encarregaran ells de fer riure a la gent.
Fins aviat companys.
Aquí teniu la seva millor forma d'expresar-se: la poesia
Paco del Fruto Antonio Rabas
Que be que ho has expresat Pili, és així mateix.
ResponElimina