diumenge, 1 de novembre de 2015

Poesia de: Pilar Cabrera, Montse Pallares, Marçal i Àngel Martí.

la Lluna

Ahir, la lluna tenia parpelles,
les pestanyes, protegien els ulls,
u la mirada juganera semblava que digues...
vine a jugar amb mi.

El reflex de la lluna
és com un mirall,
que ens deixa veure
a les fosques
com si estiguérem
rera un badall.

Un badall que m'asserena
al igual que la lluna plena
plena d'emoció
pletòrica d'il·lusió.

I no em queda més que abraçar.la
i somiar com un nen
que quan ella s'adormi
tornarà sortir el sol.


Poemes al Vent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada