Tot i que les seves arrels es remunten a l’edat mitjana, al segle xiv, els Jocs Florals de Barcelona són hereus directes dels que van reemergir l’any 1859 per iniciativa de dos defensors ferms del certamen, Antoni Bofarull i Víctor Balaguer. Des d’aquell moment, els Jocs Florals han esdevingut una eina fonamental per estimular la cultura i la creativitat poètiques. És innegable la seva contribució a la construcció del cànon literari de la poesia catalana moderna i contemporània, i a la divulgació del gust per la poesia entre el públic lector. Poetes de la magnitud d’Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Miquel Costa i Llobera, Joan Maragall, Joan Alcover, Josep Carner i Josep M. de Sagarra, referents absoluts del sistema literari català, van atènyer la categoria de Mestres en Gai Saber abans de la Guerra Civil.
La voluntat infrangible de pervivència va fer que, en temps del franquisme, els Jocs Florals, entre el 1941 i el 1977, trobessin a l’exili l’espai ideal per continuar cultivant la literatura i la poesia catalanes. El concurs, doncs, es va traslladar a capitals d’Amèrica i Europa, com ara Buenos Aires, Ciutat de Mèxic, Santiago de Xile, Bogotà, Montevideo, Caracas, São Paulo, Nova York, Londres, París, Cambridge, Marsella, Zuric, Ginebra, Amsterdam o Munic. Durant aquests anys crítics, poetes de la vàlua inqüestionable d’Agustí Bartra, Mercè Rodoreda o Màrius Sampere van assolir el títol de Mestres en Gai Saber.
L’any 2006, els Jocs Florals van demostrar la seva ferma voluntat de renovació i d’adaptació al món d’avui, i van passar a concedir un únic guardó —en comptes dels tres que marcava la tradició—, que es va denominar Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona. Com a resultat d’aquest canvi, l’aposta artística del jurat és més contundent, l’esforç de promoció i divulgació del premi es concentra en una sola obra, i la dotació econòmica del guardó és més substanciosa. D’aquesta manera, el Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona s’ha convertit en un dels guardons més preuats de tot el territori de parla catalana. Des del 1994, els successius jurats han consolidat la carrera de poetes madurs com Antoni Vidal Ferrando, Ponç Pons, Antoni Puigverd, Maria Josep Escrivà o Miquel de Palol i, d’altra banda, han apostat per joves veus de nivell com Lluís Calvo, Sebastià Alzamora, Jordi Julià, Joan-Elies Adell o Pau Vadell.
Amb més de 150 anys de trajectòria fructífera, els Jocs Florals de Barcelona són l’expressió del desig de l’Ajuntament de Barcelona de donar continuïtat i implicació en la cultura del nostre temps a aquest certamen medieval recuperat a la Renaixença. Un concurs literari de primera magnitud i un dels més antics d’Europa i del món.
L’Ajuntament de Barcelona convida els ciutadans i les ciutadanes a concórrer al Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2019.
PREMIS
S’atorga un únic premi al millor recull de poemes en llengua catalana de tema lliure.
Aquest premi està dotat amb 9.000 euros, import sobre el qual s’ha de practicar la retenció establerta per la normativa tributària vigent, i l’obra es publicarà posteriorment a la col·lecció “Ossa Menor” d’Edicions Proa, que signarà un contracte amb l’autor, i recollirà l’abast dels drets de propietat intel·lectual que se’n derivin.
BASES
Base primera. Els treballs que optin al premi han de ser originals, inèdits, de poetes vius, i d’una extensió similar a la d’un llibre convencional de poesia i d’un mateix autor o autora.
Només es pot presentar un poemari per autor o autora.
A la portada dels treballs hi ha de constar el títol de l’obra, i a l’interior, el nom i els cognoms de l’autor i les seves dades de contacte.
Si algun dels poemes del recull han estat publicats, l’autor ha d’indicar quins són i on s’han publicat. En cap cas, però, el nombre de versos que hagin estat publicats no pot superar el deu per cent de la totalitat de versos de l’obra.
Base segona. La presentació d’un treball implica la presumpció de la seva autoria. És responsabilitat de qui hagi presentat el poemari tota reclamació que pugui sorgir amb relació a l’autoria.
A aquests efectes, l’Institut de Cultura es pot dirigir contra aquesta persona en cas que, com a conseqüència del que preveuen aquestes bases, resulti reclamada l’autoria de l’obra.
L’Institut de Cultura de Barcelona pot repercutir en qui hagi presentat aquesta obra totes les quantitats que s’hagi vist obligat a satisfer amb motiu de reclamacions d’autoria. A més, també es reserva el dret de reclamar els danys i perjudicis que s’hagin ocasionat a l’Institut per aquest fet.
Base tercera. S’han d’enviar set exemplars dels treballs a l’Oficina d’Informació Cultural del Palau de la Virreina (la Rambla, 99, 08002 Barcelona) o lliurar-los directament al mateix lloc, de dilluns a diumenge, de 10.00 a 20.30 h.
El període d’admissió d’originals acaba el 25 de febrer de 2019, a les 20.30 h.
Base quarta. L’acte de lliurament del premi tindrà lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona durant el mes de maig de 2019, en el marc de Barcelona Poesia.
Base cinquena. No es retornaran els treballs presentats. L’Institut de Cultura de Barcelona es compromet a custodiar-los i destruir-los posteriorment.
La participació al concurs implica acceptar íntegrament aquestes bases.
MANTENIDORS
Els mantenidors actuen amb la màxima llibertat i discrecionalitat per emetre el veredicte. El premi s’atorga per majoria de vots dels mantenidors o pot ser declarat no adjudicat, a criteri del jurat. En cas d’empat, el president dels mantenidors té vot de qualitat. Els mantenidors tenen la facultat d’interpretar les bases i determinar-ne el funcionament. El veredicte és inapel·lable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada