Joan Brossa (1919-1998) va ser un artista inquiet, que es va interessar per diferents disciplines artístiques. Si bé és cert que va ser poeta, no es va limitar a les formes clàssiques i va treballar els poemes visuals, els objectes poemes o els poemes urbans. A més, aquest artista avantguardista, difícil de catalogar, va treballar amb multitud de disciplines: la música, el teatre, el cinema i, fins i tot, la màgia. Malgrat tot, va ser pràcticament un desconegut fins al 1970, en què va publicar Poesia rasa.
Cant de topada i victòria (1951)
Falsa finestra em fa voleiar l'aire.
Surt de la terra en ales de fum, mare;
Surt de la terra en ales de fum, mare;
Sembles més blanca sota la llum negra
D'aquesta arcada.
D'aquesta arcada.
Per habitacions, grosses onades.
No he vist poca gent entre columnes.
resten les flors i, riu enllà, la barca
No he vist poca gent entre columnes.
resten les flors i, riu enllà, la barca
Que es balanceja.
Oh Llibertat pesant damunt nosaltres,
Torregin la foscor crestes florides!
Que s'enarbori la ventada a fora,
Llibertat, mare!
Torregin la foscor crestes florides!
Que s'enarbori la ventada a fora,
Llibertat, mare!
Campeja una remor aterridora;
Tot ho carreguen d'aigua negres núvols;
La lluna, que la mar llançarà encesa,
No acull miracles.
Tot ho carreguen d'aigua negres núvols;
La lluna, que la mar llançarà encesa,
No acull miracles.
Remots i sorprenents turments i angoixes,
On sou davant la ruta decisiva?
Ja, fugitiu, ajupo al meu caràcter
Pedra i columna.
On sou davant la ruta decisiva?
Ja, fugitiu, ajupo al meu caràcter
Pedra i columna.
Oh Llibertat pesant damunt nosaltres,
Obscurs complicadors de fondalades!
Ai, elevació caiguda, manca
De fets i homes!
Obscurs complicadors de fondalades!
Ai, elevació caiguda, manca
De fets i homes!
Copsa el meu interès, alta columna!
Que fallo encara entre manyocs de nervis,
Heus aquí l'única angoixa que sento;
L'única angoixa!
Que fallo encara entre manyocs de nervis,
Heus aquí l'única angoixa que sento;
L'única angoixa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada