Nou feix d’espurnes de Joan Brossa

Un llibre que reuneix uns 200 poemes inèdits de l'escriptor, on al clàssic surrealisme vital s'hi suma el seu catalanisme polític

 

 “Vivim damunt un drac / que quan badalla i mou la cua / fa tremolar la terra”, escriu Joan Brossa, com sempre breu, pura espurna (un poeta sempre “amb un feix de llamps a la mà”, com va escriure una vegada) i ambivalent: serveix per a la vida, la de finals dels setanta, quan compon aquests versos, però també per a la d'avui i, és clar, per a la situació sociopolítica catalana d'ara mateix. És l'eternitat dels grans. El poema pertany a Gual permanent (1977), que, conjuntament amb Mapa de lluites (1979-1984), conformen uns dos centenars de poemes no publicats fins avui i que ara apareixen reunits a Poemes inèdits (Rata).