Un llibre que reuneix uns 200 poemes inèdits de l'escriptor, on al clàssic surrealisme vital s'hi suma el seu catalanisme polític
“Vivim damunt un drac / que quan badalla i mou la cua / fa tremolar la terra”, escriuJoan Brossa, com sempre breu, pura espurna (un poeta sempre “amb un feix de llamps a la mà”, com va escriure una vegada) i ambivalent: serveix per a la vida, la de finals dels setanta, quan compon aquests versos, però també per a la d'avui i, és clar, per a la situació sociopolítica catalana d'ara mateix. És l'eternitat dels grans. El poema pertany aGual permanent(1977), que, conjuntament ambMapa de lluites(1979-1984), conformen uns dos centenars de poemes no publicats fins avui i que ara apareixen reunits a Poemes inèdits(Rata).
“Vivim damunt un drac / que quan badalla i mou la cua / fa tremolar la terra”, escriu Joan Brossa, com sempre breu, pura espurna (un poeta sempre “amb un feix de llamps a la mà”, com va escriure una vegada) i ambivalent: serveix per a la vida, la de finals dels setanta, quan compon aquests versos, però també per a la d'avui i, és clar, per a la situació sociopolítica catalana d'ara mateix. És l'eternitat dels grans. El poema pertany a Gual permanent (1977), que, conjuntament amb Mapa de lluites (1979-1984), conformen uns dos centenars de poemes no publicats fins avui i que ara apareixen reunits a Poemes inèdits (Rata).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada