Serres de
Cavalls i Pàndols
Serres de Cavalls i Pàndols
Per on s'escolta el silenci,
intuïm les
veus dels que no hi son
dels que quedaren allí per sempre
en una lluita irracional i desentesa.
La seua
sang regà aquells pins que creixen tristos
Les
cabres, es passen hores remugant
aquells clams que ningú escoltà.
Dies i nits han passat
sembla que
la seua raó
sols estava en la memòria d'alguns,
alguns que ja no hi són
perquè la mort
esborra la memòria.
Ara, no els hem d'oblidar
perquè
estan allí,... La nit és
llarga i dura
Entre roques
surt el sol matiner
i el panteó s'il·lumina.
No estalviem
records per a ells
Que ho donaren tot, per nosaltres,
pares i germans que ens han fet molta falta
Vides perdudes inútilment i injustificades.
Rafel jornet escude--
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada