BOU AMB BANDERILLES
La petjada inabastable del destí
Com una alosa sense cant
ens marca la personalitat.
Se’n va després, deixant-nos
desenganys, mentre la vida duri.
En el negre presagi del bou
s’endevina una fi indigna.
Banderilles de fatiga, de fracàs,
d’odi i d’instint assassí.
El tràgic “Crit de Munch “.
Què pensarà la ment infantil
del vergonyós comportament
d’una humanitat que així
maltracta als pobres animalons ?.
Pietat, per a tots els essers vençuts
incloent-hi els nens humans !.
Miquel Accensi
DOS DIABLOS
Uno parece triste, el otro contento esta
que nos pueden aportar, si vamos a descansar,
i no tenemos más que hablar, bajo la cama escondidos.
Podríamos hablar de paz, podríamos hablar de amor.
¿Y si encontramos odio o unas travesuras de niños?
Si miramos unos diablos simpáticos i sinceros,
no tenemos que pensar ni lo bueno ni lo malo.
unos seres irreales con su ardiente traje rojo,
Dónde iremos a parar.
Ni todos somos buenos ni todos somos malos.
Nos cogemos las manos nos miramos i andamos,
Si bajo la cama estamos, ya es hora que nos vayamos,
A ver si este mundo arreglamos, aunque mucho trabajo
tendremos.
Y si lo lográsemos veríais a nuestros diablillos,
Contentos felices i durmiendo, pero encima de su cama....
M. Espina 25-10-2016
La nit dels pijames
No hi ha son dels dimoniets,
és la festa del pijama
i un riu i l'altre brama,
no arriben amiguets.
Guimbaran a sobre el llit
i es faran mil malifetes
i entre les vànoves netes,
d'amagat, algun pessic.
Tots plegats faran rotllana
i cantaran mil cançons
i abraçats i fent petons
lluiran peücs de llana.
Tots vestits de color roig,
s'explicaran mil històries
i sense pors ni cabòries,
les hores seran un goig.
Amb la llum d'aquesta lluna,
dansaran sota un estel
i esmorzaran llet amb mel
i de fruita, una pruna.
No hi ha son dels dimoniets
en la festa del pijama,
tot són riures amb la mama,
doncs ells, mai no paren quiets. Angel Martí Callau (L’Ametlla de Mar)
EL NEN MARINER
Veig
un nen content
M’
agrada, el guaïto
Te do de gents ….
Té els braços oberts
Al món
es vol enfrontar
En
peu firme anirà.
Dalt d’una
barca està
Sembla
que vol navegar
Que
trobi el vent de cara
Y també bonança la mar.
Creuant
per l’horitzó
t’allunyaràs,
Al
darrera vindran gavines
Que
al teu entorn volaràn
Y t’acompanyaràn.
També tonyines i dofins
Saltant et
saludaràn,
Llavors ells
continuaràn
Buscant nous
confins.
Nen pren precaucions
Que la mar es imprevisible
No admet confusions.
Te desijo bona sort
Que siguis molt feliç i
Que trobis el teu tresor.
L’Ametlla de Mar 2-11-2016
RETRAT
Cada dia és nou per a mi
quan em miro al
espill
m'agrado,i suspiro
sóc tan feliç.
Avui és diferent
m'he posat un
barret
verd i groc color
de sol
i compraré uns pastissets
Vull ce.lebrar que sòc viu
Que tinc bon color de pell
Uns ullets que
miren lluny
i uns llavis
molsudets
Teresa Camí
FORÇA , EQUIL-LIBRI, VALOR i SENY,
Quina dita més encertada!
Enlairar un castell humà, no és
fàcil.
Estem a la plaça, els sentiments a
flor de pell,
inquietud, il·lusió, ganes que
comenci la festa.
Tothom al seu lloc, homes i dones, grans
i petits.
Els castellers fan “pinya”, els
braços s’enlairen,
les mans s’uneixen, el castell va
prenent forma,
poc a poc, serenament. Amunt
castellers !.
El toc de gralles, emmudeix la plaça,
els cors bateguen, caurà, no caurà ?.
Per dins tots fem força, amunt, amunt
!.
El tronc de dalt, col·locat, segueix
l’acotxador,
l’enxaneta fa “l’aleta”, ja està el
castell coronat!.
Quin goig viure una diada castellera
!.
Ai. De vegades cau, mala sort!.
Ho tornaran ha intentar les vegades
que faci falta.
FORÇA , EQUIL-LIBRI, VALOR i SENY,
Que no ens faltin mai.
Anna Maria Vallvey Poblet
El Mar
he vist un quadre
que tenia el mar pintat,
me parat a pensar,
que bonic és el mar,
tan immens, tant profund.
He vist el vaixell,
també pintat al quadre,
desafiant el mar,
ballant damunt les ones.
Cregut, de que arribarà a bon port.
He vistel seu mariner
la seva riatlla trista.
Què deu pensar?
veu el mar immens, profund,
veu una terra llunyana,
veu un vaixell valent
veu una il.lusió, un sommni.
Ha creuat el mar...
però, on és la terra, i el bon port.?
Rafel Jornet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada