Un dia, buscant una obra de teatre per
a representar amb les meves companyes, em va arribar a les mans una
d’Apel·les Mestres. No coneixia aquest
autor com a dramaturg. Em pensava que només era dibuixant i arran d’això,
buscant informació vaig veure que va ser músic i a més a més havia escrit prosa
i poesia.
Entre elles, hi ha aquesta que
m’agrada profundament. M’ha arribat a emocionar.
La tinc a la meva habitació i de tant
en tant me la miro. La voldria compartir amb tots vosaltres, els que sentiu la
vostra llengua com un tresor. (Teresa Camí)
LA MEVA LLENGUA
No em preguntis per què, però l’estimo
de tot cor la meva llengua;
no ho preguntis en va, sols puc
respondre’t:
“L’estimo perquè sí, perquè és la
meva”
L’estimo perquè sí perquè eixa parla
és la parla mateixa
que al son d’una non-non, la més
hermosa,
bressà amorosament ma son primera.
L’estimo de tot cor, per catalana
l’estimo perquè en ella,
la rondalla primera em contà l’àvia ,
un capvespre d’estiu, entre el sol
queia.
L’estimo de tot cor, perquè en
descloure’s
l’exquisida poncella
de mos vint anys, aquell sublim
“t’estimo”.
va dictar-me l’amor en eixa llengua.
L`estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi
riuen,
els que em criden avant! i avant
m’empenyen.
L’estimo de tot cor, perquè cigales,
i espigues i roselles,
i els rossinyols i el mar i el cel i
l’aire,
sos grans secrets en català em
revelen.
L’estimo de tot cor, perquè no en
trobo
de més franca i més bella...
I em preguntes per què? I això em
preguntes?
L’estimo perquè sí, perquè és la meva.
Apel·les Mestres va néixer l’any 1854
i va morir al 1936.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada