que tots tenim,
son serralades
per on fem camí.
Passarem per fondalades
sense estar-hi massa temps,
ja que al nostre ensems,
amb persones ben triades,
conquerirem els cims.
I arribarem a una alta carena
on els àngels ens somriuran,
Mirarem la vida d'una altra manera.
I pensarem que haver viscut
ha valgut la pena.
No hi ha ni ahir ni demà,
ni rialles, ni plors sense present.
Els núvols, els àngels, les fondalades i
els colors, seran els teus companys
cada mes d'agost.
A dalt de tot de la serralada.
On som lliures de pensar,
on la nostra identitat és lliure.
A dalt de tot de la serralada.
És on jo vull viure.
Grup de poetes "Poemes al Vent"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada