dijous, 27 d’agost del 2015
Mes de les poesies encadenades
Amb aquesta poesia hem arribat a la fi del mes d'agost.Un mes dedicat a les poesies encadenades. Diverses estrofes de diversos escriptors i entre totes formar una poesia.
Espero que us hagi agradat aquesta iniciativa del grup "Poemes al Vent"
Poesia encadenada "Paraules"
Imaginen
projectem
creem.
Pensant
innovant
progressant
actuant
avançant.
Millorem
respectem
cuidem
fomentem
la cura de l'ambient,
l'amor a la natura,
l'estima a les persones.
Si som proactius
ens sentirem vius.
Calor, fa calor
agafes el paper
agafes el llapis,
i com abans et deixes portar.
Però...ara,
mires enrrera
reculls records
i de vegades...
retroves bocins sols,
de vida, d'amor i mort.
Energètics
encisadors
poètics
innovadors.
Bocins, que al fi,
et fan sentir viu ser...
et fan ser millor
sense somnis
perque, el que pot ser...
És.
Travessa el matí com una fletxa de
paper una mar de boira,
Que s'emporta el desitjos i records de ma vida,
per deixar-los descansar.
Per a molt aviat tornar-los anar a buscar...
Allà dintre de la mar.
Paraules que porten vida,
paraules qe porten mort,
paraules que fan néixer estima,
paraules que guien la sort.
I diuen que tant sols són paraules.
I un vent alissio
que va augmentant
la seva força.
Em desdibuixa l'amor a la natura
El caliu del llapis i el paper,
i aquells bocins plens de vida i sommnis.
Les paraules. Oh!!! les paraules,
esperant ser escoltades.
De cop una afonia contaminant i arpia.
L'envolta la boira espessa i pessant
deixa de bufar el vent.
Obrim els ulls.
No, no erem imaginatius ni encisadors,
poètics de vida o de mort.
Somnis a la vora la mar,
és el que són.
Somnis de paraules escrites,
sommnis de paraules escoltades
Tot sommnis i paraules,
per a poder escoltar el silenci.
Poemes al Vent
projectem
creem.
Pensant
innovant
progressant
actuant
avançant.
Millorem
respectem
cuidem
fomentem
la cura de l'ambient,
l'amor a la natura,
l'estima a les persones.
Si som proactius
ens sentirem vius.
Calor, fa calor
agafes el paper
agafes el llapis,
i com abans et deixes portar.
Però...ara,
mires enrrera
reculls records
i de vegades...
retroves bocins sols,
de vida, d'amor i mort.
Energètics
encisadors
poètics
innovadors.
Bocins, que al fi,
et fan sentir viu ser...
et fan ser millor
sense somnis
perque, el que pot ser...
És.
Travessa el matí com una fletxa de
paper una mar de boira,
Que s'emporta el desitjos i records de ma vida,
per deixar-los descansar.
Per a molt aviat tornar-los anar a buscar...
Allà dintre de la mar.
Paraules que porten vida,
paraules qe porten mort,
paraules que fan néixer estima,
paraules que guien la sort.
I diuen que tant sols són paraules.
I un vent alissio
que va augmentant
la seva força.
Em desdibuixa l'amor a la natura
El caliu del llapis i el paper,
i aquells bocins plens de vida i sommnis.
Les paraules. Oh!!! les paraules,
esperant ser escoltades.
De cop una afonia contaminant i arpia.
L'envolta la boira espessa i pessant
deixa de bufar el vent.
Obrim els ulls.
No, no erem imaginatius ni encisadors,
poètics de vida o de mort.
Somnis a la vora la mar,
és el que són.
Somnis de paraules escrites,
sommnis de paraules escoltades
Tot sommnis i paraules,
per a poder escoltar el silenci.
Poemes al Vent
dimecres, 19 d’agost del 2015
Poesia encadenada "Serralada"
Els alts i baixos,
que tots tenim,
son serralades
per on fem camí.
Passarem per fondalades
sense estar-hi massa temps,
ja que al nostre ensems,
amb persones ben triades,
conquerirem els cims.
I arribarem a una alta carena
on els àngels ens somriuran,
Mirarem la vida d'una altra manera.
I pensarem que haver viscut
ha valgut la pena.
No hi ha ni ahir ni demà,
ni rialles, ni plors sense present.
Els núvols, els àngels, les fondalades i
els colors, seran els teus companys
cada mes d'agost.
A dalt de tot de la serralada.
On som lliures de pensar,
on la nostra identitat és lliure.
A dalt de tot de la serralada.
És on jo vull viure.
Grup de poetes "Poemes al Vent"
que tots tenim,
son serralades
per on fem camí.
Passarem per fondalades
sense estar-hi massa temps,
ja que al nostre ensems,
amb persones ben triades,
conquerirem els cims.
I arribarem a una alta carena
on els àngels ens somriuran,
Mirarem la vida d'una altra manera.
I pensarem que haver viscut
ha valgut la pena.
No hi ha ni ahir ni demà,
ni rialles, ni plors sense present.
Els núvols, els àngels, les fondalades i
els colors, seran els teus companys
cada mes d'agost.
A dalt de tot de la serralada.
On som lliures de pensar,
on la nostra identitat és lliure.
A dalt de tot de la serralada.
És on jo vull viure.
Grup de poetes "Poemes al Vent"
dilluns, 17 d’agost del 2015
Poesia encadenada "Una llàgrima"
Ahir diumenge 16 d'agost un grup de companys de "Poemes al Vent" estaven bastant inspirats i entre tots van composar aquesta preciosa i única poesia.
Única perquè cadascú ha escrit un paràgraf. Després d'ajuntar-los totes el resultat és el següent:
Una llàgrima petita i fugissera
rodola per la meva galta
de sobte, tu, somrius
gires el cap i mires enrere
mentre deixes passar el temps.
Una llàgrima tremolosa en raja per la cara
i tu fas be de no aturar-la
Es bonica aquesta sensació ,
que em fa pensar amb tu.^
Les meves llàgrimes son d'alegria,
del goig que em fa
aquest nou dia,
de la joia
que em ragalarà
el que m'esdevindrà.
Llàgrimes d'aigua de vida,
d'aquella que pinta de verd els grocs,
de la que embogeix el riu adormit
i desperta les caderneres.
Gotes de somnis que desperten d'un llarg son,
del que no pensaves despertar mai
i t'obre els pètals d'una nova primavera.
Pètals d'una flor que en té vuit,
és la flor d'infinit,
d'un infinit que a la mar té el llit.
Un infinit
imaginatiu,
creatiu,
joliu...
Llàgrimes que sou rius que desemboqueu a la mar
Oh!!! llàgrimes de tristesa, d'alegria i de joia
rodoleu, rodoleu!! per les nostres galtones rosades
Que en qualsevol ocasió sempre sou benvingudes.
Poemes al Vent
Única perquè cadascú ha escrit un paràgraf. Després d'ajuntar-los totes el resultat és el següent:
Una llàgrima petita i fugissera
rodola per la meva galta
de sobte, tu, somrius
gires el cap i mires enrere
mentre deixes passar el temps.
Una llàgrima tremolosa en raja per la cara
i tu fas be de no aturar-la
Es bonica aquesta sensació ,
que em fa pensar amb tu.^
Les meves llàgrimes son d'alegria,del goig que em fa
aquest nou dia,
de la joia
que em ragalarà
el que m'esdevindrà.
Llàgrimes d'aigua de vida,
d'aquella que pinta de verd els grocs,
de la que embogeix el riu adormit
i desperta les caderneres.
Gotes de somnis que desperten d'un llarg son,
del que no pensaves despertar mai
i t'obre els pètals d'una nova primavera.
Pètals d'una flor que en té vuit,
és la flor d'infinit,
d'un infinit que a la mar té el llit.
Un infinit
imaginatiu,
creatiu,
joliu...
Llàgrimes que sou rius que desemboqueu a la mar
Oh!!! llàgrimes de tristesa, d'alegria i de joia
rodoleu, rodoleu!! per les nostres galtones rosades
Que en qualsevol ocasió sempre sou benvingudes.
Poemes al Vent
dissabte, 8 d’agost del 2015
Montserrat Barrubés
Montserrat Barrubés Domènech és nascuda a la Pobla de Massaluca (Terra Alta).És
pagesa i xòfer. Amant de la lectura i la poesia. Component del grup "Poemes al Vent".
Poesia: El Regadiu 2013
El Regadiu 2013
Sota les branques de l’olivera,
em soplujo del
sol de l’estiu.
Els meus ulls
contemplen la plana,
El meu cor
recorda per dins.
Quantes imatges
de la meua infantesa
amb el pare
agarrada de la mà,
passejant per
les nostres terres
pensant en el
dia de demà.
Veus aquest pla
d’oliveres?
veus els
ametllers en flor?
aquesta vinya
que necessita aigua...
si pogués regar
tot això...!
La vida del
pobre pagès
amb aquestes
terres de secà,
si no mos porten
el aigua
ens haurem de
marxar...
Sota les
branques de l’olivera
em soplujo del
sol de l’estiu.
Si els ulls del
pare poguessin,
veure ara el
goig del matí...
Ha arribat
l’aigua a les oliveres,
a les vinyes i
al ametller en flor.
Ja no és seca la
Terra Alta...
ja gaudim d’una
vida millor.
L’aigua porta
alegria
i confiança amb
el demà,
fa renàixer
l’esperança
als pagesos de
secà.
Volem treballar
les terres
dels nostres
avantpassats,
volem viure
dignament
i fer la comarca
més gran.
Sota les
branques de l’olivera,
em soplujo del
sol de l’estiu.
L’aigua cau gota
a gota...
i el camp
verdeja i riu.
Montse Barrubes
diumenge, 2 d’agost del 2015
Per a "Teo" un poema de Miquel Martí Pol
Dedica't a Teo que ens va deixar el divendres 31 de juliol.
Que allí on estigues aconsegueixes ser molt feliç!!!
"Parlem de tu"
"Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo
Miquel Martí Pol
Que allí on estigues aconsegueixes ser molt feliç!!!
"Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo
Miquel Martí Pol
Subscriure's a:
Missatges (Atom)