divendres, 20 de gener del 2017

Poema visual "Tuberies de Vida"

Aquest és un poema visual compost per tres companys del grup: Àngel Martí, Fina Tizón i Pilar Cabrera. Està escrit a partir de la foto que l'acompanya.


Tuberies de vida.

Si els ulls ens sevisin per a mirar,
veuriem que hi ha un món dins dels món.

Pergamins de vida de tots els colors...
blancs i negres les ombres que dibuixen...

Aquelles tuberies de vida
ahir plenes de colors.
Aquells pergamins
que omplen de blancs i negres
les ombres que dibuixen.
Aquells...avui s'han marcit.

  Àngel, Fina i Pilar.

dijous, 12 de gener del 2017

Poema del mes: Elegía a Ramón Sijé de Miguel Hernández

A continuació podeu llegir el poema preferit de la companya de grup: Pilar Cabrera. Aquest poema "Elegía" escrit per Miguel Hernández el va dedicar al seu amic Ramón Sijé de qui no es va poder despedir en el moment de la seva mort.


(En Orihuela, su pueblo y el mío, se
me ha muerto como del rayo Ramón Sijé,
con quien tanto quería.)

Yo quiero ser llorando el hortelano
de la tierra que ocupas y estercolas,
compañero del alma, tan temprano.

Alimentando lluvias, caracolas
y órganos mi dolor sin instrumento.
a las desalentadas amapolas

daré tu corazón por alimento.
Tanto dolor se agrupa en mi costado,
que por doler me duele hasta el aliento.

Un manotazo duro, un golpe helado,
un hachazo invisible y homicida,
un empujón brutal te ha derribado.

No hay extensión más grande que mi herida,
lloro mi desventura y sus conjuntos
y siento más tu muerte que mi vida.

Ando sobre rastrojos de difuntos,
y sin calor de nadie y sin consuelo
voy de mi corazón a mis asuntos.

Temprano levantó la muerte el vuelo,
temprano madrugó la madrugada,
temprano estás rodando por el suelo.

No perdono a la muerte enamorada,
no perdono a la vida desatenta,
no perdono a la tierra ni a la nada.

En mis manos levanto una tormenta
de piedras, rayos y hachas estridentes
sedienta de catástrofes y hambrienta.

Quiero escarbar la tierra con los dientes,
quiero apartar la tierra parte a parte
a dentelladas secas y calientes.

Quiero minar la tierra hasta encontrarte
y besarte la noble calavera
y desamordazarte y regresarte.

Volverás a mi huerto y a mi higuera:
por los altos andamios de las flores
pajareará tu alma colmenera

de angelicales ceras y labores.
Volverás al arrullo de las rejas
de los enamorados labradores.

Alegrarás la sombra de mis cejas,
y tu sangre se irán a cada lado
disputando tu novia y las abejas.

Tu corazón, ya terciopelo ajado,
llama a un campo de almendras espumosas
mi avariciosa voz de enamorado.

A las aladas almas de las rosas
del almendro de nata te requiero,
que tenemos que hablar de muchas cosas,
compañero del alma, compañero.

Miguel Hernández

Joan Manuel Serrat - Elegía, a Ramón Sijé (Poema de Miguel Hernández)

Els vermuts de Calacultura

http://cms.ismartcity.mobi/43860/get-file/8264/

Presentació dels Premis literaris Calacultura a l'Ametlla de Mar

Vermuts Calacultura - L'Ametlla de Mar 2016Presentació dels Premis literaris Calacultura

Diumenge 29 de gener, 11h
2017
Centre d'Interpretació de la Pesca (CIP)
·         L'Ametlla de Mar




En el marc del cicle 'Vermuts Calacultura', presentació dels Premis literaris CalaCultura: 

XXIV Premi de Narrativa 'Vila de l'Ametlla de Mar'
- Sílvia Romera, per 'A la colònia hidràulica i altres contes' 

VII Premi Nit de Poesia al Carrer
- Ricard Desola, per 'Casa per Casa'.



Més informació:
www.ametllamar.cat/turisme