DIMECRES, 17 D'AGOST DEL 2016 - 22:35 CEST
A un quart de quatre de la matinada del 18 d’agost, un amic de Federico García Lorca va explicar a Ian Gibson que el va veure sortir del Govern Civil de Granada escortat per guàrdies i falangistes. Ricardo Rodríguez Jiménez venia de jugar a cartes. L’home va començar a vociferar: «Criminals, matareu un geni», i per poc no el detenen a ell també. Federico anava emmanillat amb un mestre d’escola, Dióscoro Galindo González.
Un cotxe els va traslladar fins a La Colonia, vuit quilòmetres al nord de Granada, que havia passat de ser una zona infantil de vacances d’estiu a una presó franquista. Promeses d’ascens en l’escalafó i una prima de 500 pessetes eren l’estímul per als soldats presentats com a voluntaris a les quadrilles d’afusellament. Altres eren obligats com a càstig. Un dels soldats de guàrdia, José Jover, va evocar a Agustín Penón que, a l’anunciar-li que seria executat, Lorca va voler resar elJo pecador, però no va encertar a recordar sencera l’oració. Com en una vella pel·lícula de Hollywood, el poeta hauria fumat al costat de Jover el seu últim cigarret.
Dos banderillers anarquistes, Joaquín Arcollas i Francisco Galadí, van passar a integrar el grup. Segons sosté Gibson, Lorca i els seus companys van ser traslladats un quilòmetre fins a Fuente Grande, a prop de Víznar, on tradicionalment s’havia situat la tomba (l’hispanista Claude Couffond va defensar aquesta localització). La versió de Miguel Caballero trasllada el lloc dels fets a un pròxim camp d’entrenament de la Falange. Sigui com sigui, la pràctica habitual és que la mort solia arribar abans de fer-se clar, amb la llum dels focus dels cotxes. Un testimoni recollit per José Navarro Pardo evoca, sense gaire versemblança, que el poeta no va morir a l’acte i va rebre un tret de gràcia. Gibson va preguntar a un astrònom del Reial Observatori de Greenwich si aquella nit hi va haver lluna. I no. No n’hi va haver.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada