Joan
La teva mirada blava
En aquets moments absent
Clavada a la meva retina,
Fen-te un cop més present
Si pogués escriure el que sento,
Si sabes tornar-te present
No puc i per això em lamento,
Fuges de mi eternament
No m’agraden els adéus,
No se com escriure aquest lament
Saber que has marxat per sempre
Saber que ara vius amb el vent
Ens quedava molt per viure
Et quedaven mil i un moments
Marxares de nit i a les fosques
Deixant-nos només sofriment
Perduraràs en mi,
En la meva memòria
Seràs sempre aquí present
Formes part de la meva història
De la meva vida i del meu sentiment.
Pili Ferrando
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada