Eres de color porpra
i tenies la música de la vida a la pell,
i eres tabal, terra de colors als dits,
per pintar el futur dels colors ancestrals.
Tenies el vent d’amic tatuat al somriure
quan em contaves històries, i la pluja
d’aliada inventant tempestes al capvespre,
només per a que jo copsés la lluna,
enrojolada, aixoplugant-se divertida.
Ets porpra i música i vida i terra i vent;
petroglif que anuncia vida per viure,
cisellant paraules, contes dius,
que porten històries de màgia.
Tinc la nit callada enganxada al fang
que, diuen, és el que som, terra i aigua.
Polsim d’estel. Oceà ingent. Llot i paraula.
i tenies la música de la vida a la pell,
i eres tabal, terra de colors als dits,
per pintar el futur dels colors ancestrals.
Tenies el vent d’amic tatuat al somriure
quan em contaves històries, i la pluja
d’aliada inventant tempestes al capvespre,
només per a que jo copsés la lluna,
enrojolada, aixoplugant-se divertida.
Ets porpra i música i vida i terra i vent;
petroglif que anuncia vida per viure,
cisellant paraules, contes dius,
que porten històries de màgia.
Tinc la nit callada enganxada al fang
que, diuen, és el que som, terra i aigua.
Polsim d’estel. Oceà ingent. Llot i paraula.
© Fe Ferré
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada