VISIONARI
Avui et veig famolenca de mi,
de nits de somnis furtats entre runes,
d'anhels de dies de dona oblidats
en el bagul dels objectes perduts;
d'aquell gest encisador que recordes
tímidament amb un senzill sospir
i d'aquell temps, que mai vas tenir temps,
quan eren els teus ulls els que et mentien.
I ara et creus tu mateixa i no ho ets,
ja s'ha buidat d'essència la blancor
de la innocència virginal perduda,
per subtilment viure en la submissió.
I el rosec d'estómac no és pas l’absenta
que et fa fugir vagament de l'instant,
sinó el teu cor que desperta de l'ombra,
que t'amagava un cel ple d'esperança.
Angel
Martí Callau
(Del
Desfullar de les ànimes)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada