LES TEVES MANS
Embolcallen amb vels goig i tristesa.Són sostre d'una xarxa de perfum,són els ventalls, amor, del meu costum
i serveixen d'espasa a la sorpresa.M'agraden quan alegen entre el fumo quan remouen brins de senzillesa;les teves mans són alegria encesai fulles d'un pomer al clar de la llum.Castellets de l'amor. Flames de ploma.Són banderetes del teu parlar. Sóni toquen sense pes, clares d'un mónque tu modules des dels teus Bagdads.Respires per les mans, amor. Són poma
i estel saboner quan renten els plats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada