Hi ha escales que pugen al cel, n'hi ha que van directes a l'infern,
a l'infern de la duresa, de les adiccions i alguna cosa més.
Al cap de baix de la Rambla de Barcelona (Rbla. Sta. Mónica, 22-24)
Hi ha un esglaó d'un portal amb forats, diuen que s'han fet per les moltes hores de talons que picaven al terra per a fer passar el fred.
Els Forats de la Rambla
La finestra mira al carrerò estret i fosc
només toca el sol uns minuts al dia,
malgrat el son i el cansament,
es posa el despertador per aprofitar-ho.
Agafa el mirall d'augment, les pinces
i darrera el vidre s'arregla les celles,
veu els camins dels anys i les ulleres negres,
acaba de repasar els celles, les vol perfectes.
El sol se'n va, ella el segueix, fins demà.
No pot dormir, torna a la finestra
deixa passar el temps, s'empolsina el nas,
es pren un cafè i menja poc.
Comença a fer-se fosc, enceta un altra
jornada de treball, faldilla curta, sostenidors atrevits,
llavis vermells, coloret a la cara...
El seu abric la defensa del món.
Quan arriba al seu lloc de La Rambla
posa els talons als forats de l'esglaó,
sospirant es retoca de dalt a baix.
Avui pocs clients, potser cap,
desfà el camí, la lluna ja no hi és.
Torna a la finestra i esperant que arribi el sol
s'empolsina el nas, es pren un cafè i menja poc.
Pilar Cabrera
De pronto el viajero halla el viejo 
a la rehabilitació de delinqüents juvenils, va néixer el 1931 a Estocolm i va debutar el 1954 amb el seu llibre
"17 
.jpg)
Tots
expressem els nostres sentiments obertament.
El dissabte 28 de febrer, ens vam reunir una bon grup d'amics poetes per anar a declamar poesia a l'aire lliure. En aquesta ocasió el lloc escollit va ser la Terra Alta. Vam gaudir d'un matí meravellós amb les muntanyes de fons i rodejats d'oliveres i ametlles florits. La diada poètica va acabar amb un dinar de germanor i un petit recital de poesia. De ben segur que molt aviat ho tornarem a repetir.
.png)
