dilluns, 9 de març de 2015

"Els Forats de la Rambla"

Hi ha escales que pugen al cel, n'hi ha que van directes a l'infern,
a l'infern de la duresa, de les adiccions i alguna cosa més.
Al cap de baix de la Rambla de Barcelona  (Rbla. Sta. Mónica, 22-24)
Hi ha un esglaó d'un portal amb forats, diuen que s'han fet per les moltes hores de talons que picaven al terra per a fer passar el fred.


Els Forats de la Rambla

La finestra mira al carrerò estret i fosc
només toca el sol uns minuts al dia,
malgrat el son i el cansament,
es posa el despertador per aprofitar-ho.

Agafa el mirall d'augment, les pinces
i darrera el vidre s'arregla les celles,
veu els camins dels anys i les ulleres negres,
acaba de repasar els celles, les vol perfectes.

El sol se'n va, ella el segueix, fins demà.
No pot dormir, torna a la finestra
deixa passar el temps, s'empolsina el nas,
es pren un cafè i menja poc.

Comença a fer-se fosc, enceta un altra
jornada de treball, faldilla curta, sostenidors atrevits,
llavis vermells, coloret a la cara...
El seu abric la defensa del món.

Quan arriba al seu lloc de La Rambla
posa els talons als forats de l'esglaó,
sospirant es retoca de dalt a baix.

Avui pocs clients, potser cap,
desfà el camí, la lluna ja no hi és.

Torna a la finestra i esperant que arribi el sol
s'empolsina el nas, es pren un cafè i menja poc.

Pilar Cabrera


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada