Ningú se'n va per empre
No sofriu, ningú se'n va per sempre
quan la seva ànima perviu
en cada engruna de sal,
entre la remor de la mar llarguera,
en el vol d'una gavina
que aleteja entre el sol de l'albada,
en l'estela d'una barca que persistent
cerca les moles de peix.
Ningú se'n va per sempre
quan en el rumb traçat
va deixant gent que l'estima de veres,
quan amolla una crònica
de lluita i esforç,
que no pot perir en el trajecte.
Ningú se'n va per sempre
quan la sang de la seva sang,
espessa com la de tonyina
abraça i s'aferra les ensenyances
d'un pare que fou mariner,
mestre i amic.
Ningú se'n va per sempre
quan deixa una dona que l'estima
i amics que escriuran el seu nom
en la sorra de la platja
per que els tràngols li deixin acaronar
la seua mar, mentre la nau de la vida
navegui en l'oceà del temps.
Ningú se'n va per sempre
si sobreviuen les seues històries
que germinaren de l'enyorança,
d'un cor que bategava
pescant els somnis, cada nit.
Ningú se'n va per sempre
si amb orgull,
ha passejat el nom del seu poble
i l'ha fet créixer i apreuar,
o si un o altre, pot escriure-li un vers
en un full en blanc, nítid i transparent,
com la seua ànima macerada
amb sal, sol i ventades.
Ningú se'n va per sempre
mentre cada bafa de mestral
ens torni a portar el record
d'un home que va néixer,
créixer i morir navegant,
com un llop de mar.
Bravo, tio Peret!
Àngel Martí Callau
Al meu amic Peret de Gel
22 de març de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada