Gaste, qui de les flors de poesia
toies vol consagrar als ulls que adora,
del ric aljófar que ha plorat l'Aurora
Si de abril parla, pinte l'alegria
ab qué desplega ses catifes Flora,
o a Filomena, mentres cantant plora
de ram en ram la llengua que tenia.
A qui es diu Isabel, diga-li Isbella;
sol i estrelles, als ulls; als llavis, grana:
llocs comuns de les Muses de Castella.
Que jo, per a que sàpia Tecla o Joana
que estic perdut per tot quant veig en ella,
prou tinc de la llanesa catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada