divendres, 20 de desembre del 2019
Presentació del poemari 2019 a la biblioteca de Roquetes
Una any més, i ja en són molts, els petits artistes de la Coral Novella Harmonia de l’Escola Mestre Marcel·lí Domingo de Roquetes i els grans artistes del Grup de Poemes al Vent ens retrobem a la Biblioteca de Roquetes per celebrar el ja tradicional Concert de Nadal.
Aquest any amb dues novetats, per una banda, el grup de Poemes al Vent ens presenta el seu llibre de poemes “POEMES AL VENT, 2019” dels quals ens en recitaran alguns i de l’altra incorporem el grup de flautes de la Coral, així què tot el que hem viscut ha estat una conjugació de música i poesia que ens farà emocionar i il·lusionar.
dijous, 12 de desembre del 2019
Presentació del poemari "Poemes al Vent 2019"
Dimecres 4 de desembre a la biblioteca de Gandesa vam presentar per primera vegada el nostre nou llibre titulat "Poemes al vent 2019".
Aquest és el nostre cinquè poemari i esperant poder continuar presentant-ne molt més
Aquest cop el llibre va estar presentat per la presidenta de l'associació de dones de Gandesa la Sandra Gallardo, una dona molt involucrada amb temes socials i culturals de Gandesa.
Fato del TEmps de Paco Murall
Dijous 12 de decembre a la seu del Mercat d'Art Solidari de Tortosa a les 19.30 presentació de "Fato del temps" de Paco Murall presentació a càrrec de Josep Ramon Roig amb lectures, musica i cervesa
Article d'Emigdi Subirats
La revolució poètica en veu de dona
Vora l’Ebre i el Matarranya, i baix de l’ombra del Maestrat, hem estat i som terra bressol d’excel·lents poetes. Si ens remuntem a la figura de Francesc Vicent Garcia del segle XVII, criat a Tortosa i conegut popularment com al “Rector de Vallfogona”, va ser considerat com el poeta nacional de Catalunya des del barroc fins a l’esclat de Mossèn Cinto Verdaguer durant la Renaixença, ja a finals de la dinovena centúria. Durant les darreres dècades també podem lluir figures poètiques d’alt nivell com: Gerard Vergés, Zoraida Burgos, Desideri Lombarte, Manuel Pérez Bonfill o Jesús Massip, els quals varen donar pas a nous talents poètics de la talla del tortosí Albert Roig, del vinarossenc Joan-Elies Adell, o de l’enyorat benicarlando Manuel Garcia Grau.
Tanmateix, Zoraida Burgos ha estat la veu poètica de dona predominant durant molts anys a la nostra república de lletres ebrenca. Malauradament va estar acompanyada per molt poques altres, entre les quals destacaríem l’ampostina Mary Chordà. En canvi, durant els darrers mesos hem pogut comprovar l’esclat d’una mena de revolució poètica amb veu potentíssima de dona, encapçalada molt especialment per les poetes: Carme Cruelles, Montse Boldú, Conxita Jiménez i Sílvia Panisello. Totes elles han estat guardonades en certàmens de gran interès d’arreu dels Països Catalans, des de la Garrotxa a l’illa de Mallorca. A la vegada, en la majoria de certàmens ressona la seua veu, com encapçaladores d’un corrent literari que ha agafat una gran embranzida.
La rapitenca Carme Cruelles és professora de llengua i literatura catalana a l’institut Els Alfacs de la seua població natal. És l’autora de poemaris com Delta, El naufragi de la llum o Com fileres de formigues, així com especialitzada en la producció de haikus. La seua poesia es caracteritza per l’intimisme, tostemps a la recerca de la innovació lingüística per tal d’aconseguir la definició acurada dels conceptes a comunicar. Es nota moltíssim el seu bon coneixement dels clàssics de la nostra literatura, fet que l’ha influenciada i l’ha portada a unes composicions molt ben elaborades i amb gran musicalitat. Amb el recull Delta es va emportar el 50è premi de poesia Joan Teixidor d’Olot, en el qual ens presenta un seguit de haikus que esdevenen un mena de punt de trobada entre l’ésser humà i la natura per tal d’aconseguir l’equilibri i la pau interior. El naufragi de la llum va ser premiat a ses illes Balears, concretament al premi Joan Guasp del Consell de Mallorca, en el qual l’autora torna a mostrar passió per formes poètiques japoneses com les tanques, amb les quals endega una aventura d’homenatge a la costa mediterrània propera, com les Cases d’Alcanar.
La tortosina Montse Boldú fa un viatge entre l’erotisme i la perfecció tècnica que dona com a fruit uns poemes vibrants, preparats per a la recitació. La paraula és la gran protagonista d’un escenari basat en la musicalitat i l’ideal humanista, que enllaça tota mena de sentiments. Aquesta mestra reguerenca s’apassiona amb el fet poètic, que esdevé el seu propi altaveu de millora social. Ha rebut premis com Escales que pugen al cel, de Mas de Barberans, el dels Jocs Florals de Llibres per la República. És autora d’obres com : Vestits de flors per a una dona nua o El gripau Estalisnau i altres poemes. Amb el poema Dona de pell fàcil es va emportar el concurs de poesia eròtica d’Olot.
Conxita Jiménez, tortosina resident a Tarragona, ha sacsejat l’ambient literari de les comarques centrals dels Països Catalans pel seu excel·lent estil de recitació, així com pels càntics a la natura que captiven al primer so. Autora prolífica, ha publicat poemaris com: Terres i vents, La cruïlla, Flors de Sal, La pell trencada, El cant dels mol·luscs, guanyadora del primer Premi de Poesia Mirall de 2017 i El gest d’Yrit, guanyadora del IX Premi de Poesia al Carrer de l’Ametlla de Mar. Esment a part mereix El bres de les fargues, mitjançant el qual s’endinsa en una aventura-homenatge a l’olivera, arbre robust i emblema del territori ebrenc, mitjançant tot un seguit de càntics emotius amb un ús molt acurat del llenguatge, amb el qual experimenta en tot moment.
Last but not least, la també tortosina Sílvia Panisello destaca molt especialment en les seues qualitats com a rapsoda. Amb el poema ‘La cullereta’, va guanyar el premi del públic de la Mostra Oberta de poesia de l’Ametlla de mar. La seua innata capacitat d’interpretació, així com el seu treball acurat de cada poema, la porta a unes recitacions veritablement excelses, des de clàssics medievals com Jordi de Sant Jordi a autors de l’exili com Roc Llop i Convalia. Ha esdevingut, indubtablement, un dels grans actius de la poètica actual a casa nostra.
Tot és mesquí quan les hores són baixes,/ i tot s’ofusca, quan el gebre del matí/ és tan greixós i fred com la rialla/ dels rèptils que es banyen amb delit/ entre aigües pansides, Conxita scripsi. Llur extraordinari quefer poètic les situa en un lloc de referència de la poètica catalana actual. Visca!
dissabte, 30 de novembre del 2019
Treball de Vicent Pellicer
l'escriptor, poeta, fotograf... i sobretot amic Vicent Pellicer ens presenta un treball sobre les poesies de "Poemes al Vent"
Quan nosaltres a l'any 2016 van publicar el nostre primer recull de la col·lecció va començar a fer un treball sobre les nostres poesies i que per raons que no venen al cas es va quedar a mitges. Qui sap si algun dia el podria continuar.
A continuació podeu llegir el treball fet pel Vicent i que molt amablement em va fer arribar fa uns dies.
Espero que us agradi. Penseu que no està acabat.
Poemes al vent!
Francesca Aliern, la prologuista:
El
llibre és fruit de records, somnis, vivències i visualitzacions imaginàries de
quimeres, la recerca de l’amor pur que tots volem conquerir, però que, de
vegades, no es pot ni acaronar. Ànsies, repòs de l’ànima, fites sempre
somniades, anhels de vida, el plàcid èxtasi que ens enlaira i ens fa veure el
món diferent, en el que sovint hem fet volar la imaginació.
.........
Poemes al vent!
Quan
vegis com una boirina lleu
i
sentis un eco que el vent s’emporta.
Quan
quedin només ombres del que va ser,
d’emocions
contraposades i viscudes,
de
passades nits d’amor desenfrenades,
escriu
un poema!
Escriu
un poema que parle de la vida,
de
l’alè de l’oratge sobre la fulla estesa,
de
l’amor capritxós,
de
la flor enamorada.
Escriu
un poema que bese l’oloreta de romer,
el
verd plata de l’olivera,
la
flor blanca de l’ametller,
la
punxa de la romeguera,
la
preciosa flor del cirerer.
El
roig sagnant de la rosella,
el
sarment del cep més vell,
la
pols del batre a l’era,
l’oloreta
de romer.
Pinzella
la mare mar amb versos,
amb
llàgrimes salades del mar de la vida.
Parla
amb els amics,
escolta
el silenci,
deixa’t
portar pel seu corrent,
pels
poemes de les quatre comarques,
per
les seues veus càlides,
per
les lloances de l’ànima.
Abraça,
poeta, poemes al vent!
camina
i no pares,
persegueix
els núvols que porten pluja,
sent
la remor de la vida.
La
rosada del matí
toca
els pàmpols gegantins.
Negre,
blanc, rosat... els seus colors
omplen
la mirada,
deixen
la flaire escampada,
per
tota la plana mullada.
Visca
el pagès i el vi,
visca
la Terra Alta!
Quan
et sentes sol,
acompanyat
per la tristesa,
il·luminat
per la blanca lluna,
repudiat
per la freda societat,
lluny
de la batalla del dia a dia,
escriu
un poema!
Versa
un poema al temps,
a
les tardes eternes,
a
les històries senzilles,
fàcils
de contar,
a
l’aigua que s’escapa entre els dits,
a la
mar estimada!
I
recorda, poetessa,
com
et bategava el cor als quinze anys!
Escriu
un poema de les passions i tendreses captives,
de
les naus compartides,
de
la fidelitat valenta,
dels
vents adversos,
dels
vents i les onades que copegen la mar,
dels
crestalls de sal;
de
la vinya que va plantar el pare,
de
la humitat que deixava la nit,
del
vent de mestral.
Bufa
poemes al vent, poetessa!
Posa’t
el vestit blanc,
el
de les festes, aquell de farbalans.
El
de les nits curtes i l’amor infinit,
els
dels vint anys.
Fes
primavera de l’hivern,
curta
la tardor i molt llarg l’estiu.
Camina
amb força,
agafa
el vent amb les mans,
escriu
nous poemes,
parla·li
al sol!
Clivella
els versos d’hivern, poeta!
I
adona-te’n,
que
fa molts dies que fa fred!
I
plou!
La
música de les gotes
té
un ritme misteriós,
i
una llum pàl·lida
es
filtra per la finestra.
Llisca
la tarda;
hores
espesses;
records
d’amor;
tinc
a les mans l’última carta!
No
us adormiu!
Escriviu
poemes,
poetesses
i poetes al vent!
Estimeu
la vida i la terra,
admireu
les persones de bon cor,
les
coses ben fetes,
la
natura i la llum,
els
misteris de la mar.
Contempleu
el delicat ametller,
de
flors blanques i apomellades.
Observeu
l’ocell petit,
inquiet
i bellugadís,
d’or
al pit.
Guaiteu
el temps, infinit,
Vora
el qual el riu hi porta aigua,
que
no tornaràs a veure mai més.
L’aigua
que el temps tragina,
mentre
la lluna plena es despulla.
Maleït
temps intangible!
Si
pressentiu la seva llunyania,
si
necessiteu acaronar els seus cabells,
i us
desperteu enmig de la nit,
si
estranyeu els seus somriures
i la
melangia us ha cosit la pell,
escriviu-ne
versos!
Escriviu
poemes per lloar els rius de la vida!,
els
viatges que heu fet
i
les solituds que heu estimat;
les
terres que heu conquerit
i
els estels que heu abastat amb les mans;
els
dies amarats de sang i llàgrimes,
les
nits acolorides, tendres, assossegades.
Sí,
poetes i poetesses al vent,
verseu
el destí dels vostres camins,
obriu
el forrellat del vostre cor,
deixeu
que en surti l’amor,
que
solqui el vostre alè,
amb
olor de riu,
riu
avall!
Desperteu-vos
ben de matinada.
Proclameu
versos i poesia,
feu
que cada tingui una nova albada;
recordeu
els ulls blaus de la vostra enamorada,
sempre
vora el riu!,
pels
camps de vinya daurada!
Aconseguiu
que cel i terra s’abracen ben fort,
que
reposi l’ànima en pau,
que
les nits misterioses vencin les pors
Poema de Nadal de Miquel Martí Pol
Potser Nadal és que tothom es diguia si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
Maria Mercè Marçal contra els llops de la violència de gènere
De la seva obra, en destaquem aquests versos on parla de la llibertat i, on la paraula "llop", simbolitza la violència. El poema acaba amb esperança, una visió positiva per eliminar la desigualtat de la nostra societat.
CEL NEGRE
Per a l'AssumptaL'esvoliac fa nit a la lluerna.
Però la pluja em diu que tens raó.
Però la pluja em diu que tens raó.
Té, partim-nos la poma en un racó
on no arribi el glaç de la galerna.
Arreu hi ha murs i torres de defensa
i al caire d'aquest cel manen destrals.
Hem travessat el torrent fosc per guals
marcats, amb peus menuts sense remença.
I a les palpentes hem topat l'escut.
Sabrem refer camins, pel viu de l'ordi?
Si no, no hi ha terme per al llagut
que encén tardors amb mots de llibertat.
La lluna nova, saps?, diu que et recordi
que el NO d'avui du un SÍ a l'altre costat.
TRÍPTIC PER A UNA QUIMERA
Per a Ina, d'un any estant
2
Ralet, ralet... Paraules petitones.
Zapz? La Maiameixè t’eztima finz al cel!
Besar-te els ulls és fer volar un estel
en un bosc sense llops ni destrals. Te n’adones?
Cuca de fanalet, al ràfec de l’orella
hi he arribat amb l’amor humit de serení.
Penyora aquest joc, duré, demà al matí,
braçalets de petons a cada manuquella.
Cerquem tresors menuts, amagats endebades.
I què, si ens hi perdíem per set anys teraranys!
Per obrir la magrana tancada sense panys
ens hem calçat als dits els peücs de les fades.
I hem alçat, a l’esqueix de l’hora violeta,
una festa d’olors amb la trena desfeta.
Enric Casasses
Enric Casasses un mestre de la poesia va assistir al club de lectura de poesia de la a la Biblioteca de Gandesa LA SENYORA I EL SENYOR
SÓN ELS PATRONS DE LA BARCA
I EL XIC QUE PORTA EL TIMÓ
DE TANT EN TANT S'EMBORRATXA
cap amunt
cap avall
a mà dreta
i a mà esquerra
endavant
reculant
fent revolts
i giragonses...
cap avall
a mà dreta
i a mà esquerra
endavant
reculant
fent revolts
i giragonses...
LA SENYORA I EL SENYOR
ELS DIRECTORS DE L'ORQUESTRA
I EL NOI QUE TOCA EL TAMBOR
DE TANT EN TANT VA A LA SEVA
ELS DIRECTORS DE L'ORQUESTRA
I EL NOI QUE TOCA EL TAMBOR
DE TANT EN TANT VA A LA SEVA
cap amunt
cap avall
a mà dreta
i a mà esquerra
endavant
reculant
fent revolts
i giragonses...
cap avall
a mà dreta
i a mà esquerra
endavant
reculant
fent revolts
i giragonses...
LA SENYORA I EL SENYOR
DAVANT DE LA COMITIVA
I A L'ÚLTIM RENGLE ELS MINYONS
JUGUEN A FET AMB LA VIDA
DAVANT DE LA COMITIVA
I A L'ÚLTIM RENGLE ELS MINYONS
JUGUEN A FET AMB LA VIDA
cap amunt
cap avall
a mà dreta
i a mà esquerra
endavant
reculant
fent revolts
i giragonses..
cap avall
a mà dreta
i a mà esquerra
endavant
reculant
fent revolts
i giragonses..
Enric Cassases
.
.
Un còmic sobre la vida d'Antonio Machado
"El poema de Nadal" a la Sala Va de versos de Reus
eexposició “Brossa polièdric” AnyBrossa a la Biblioteca Tortosa
L’exposició Brossa polièdric, concebuda per Judith Barnés, és una proposta divulgativa pensada especialment per a ser exposada a biblioteques amb la voluntat de donar a conèixer la trajectòria vital i professional del poeta. El conjunt vol penetrar en el procés creatiu de l’autor i fer entendre la seva producció com un tot indissoluble que defuig de qualsevol etiqueta. El conjunt està format per deu plafons, tres daus i un llibre
dimarts, 19 de novembre del 2019
5a JAM POÈTICA DELS PAÏSOS CATALANS
5a JAM POÈTICA DELS PAÏSOS CATALANS DIA 30 DE NOVEMBRE.TENIU TEMPS PER APUNTAT-VOS FINS EL DIA 22 DE NOVEMBRE.
ESCARRITX LITERARI ET CONVIDA A RECITAR A MONTBLANC, EN EL MARC DE LA 5a JAM POÈTICA DELS PAÏSOS CATALANS.
EL CRIT PACÍFIC DELS POETES DE LA TERRA EN AQUESTS MOMENTS TAN DIFÍCILS PEL NOSTRE PAÍS.
POESIA I REIVINDICACIÓ VAN JUNTS QUAN ES NECESSARI.
VENIU I HO SUBVENIU A MONTBLANC EL DIA TRENTA A RECITAR I ESCOLTAR POESIA-
EL CRIT PACÍFIC DELS POETES DE LA TERRA EN AQUESTS MOMENTS TAN DIFÍCILS PEL NOSTRE PAÍS.
POESIA I REIVINDICACIÓ VAN JUNTS QUAN ES NECESSARI.
VENIU I HO SUBVENIU A MONTBLANC EL DIA TRENTA A RECITAR I ESCOLTAR POESIA-
la fotografia es de la 2a, al 2015.
Cloenda de les Jornades del Patrimoni Ebrenc a Tortosa
"Sota l'ombra de Vergés"
Un Cervantes para el bilingüe Margarit
El poeta obtiene el premio por una obra confesional donde conviven catalán y castellano. “No voy a renunciar a las dos lenguas digan lo que digan
CARLES GELI
Barcelona
Joan Margarit es un poeta total: pocos han recortado tanto la distancia entre vida y obra. Por eso cuenta, con la misma naturalidad y cercanía con la que fluyen sus versos y que le han convertido en el bardo más popular hoy en Cataluña, que iba a empezar a comer cuando ayer se le comunicó que había obtenido el 45º premio Miguel de Cervantes (125.000 euros), el Nobel de las letras castellanas, el quinto catalán tras Juan Marsé, Ana María Matute, Juan Goytisolo y Eduardo Mendoza. Pero es el primero con una obra plenamente bilingüe en catalán y castellano.”
Barcelona
Joan Margarit es un poeta total: pocos han recortado tanto la distancia entre vida y obra. Por eso cuenta, con la misma naturalidad y cercanía con la que fluyen sus versos y que le han convertido en el bardo más popular hoy en Cataluña, que iba a empezar a comer cuando ayer se le comunicó que había obtenido el 45º premio Miguel de Cervantes (125.000 euros), el Nobel de las letras castellanas, el quinto catalán tras Juan Marsé, Ana María Matute, Juan Goytisolo y Eduardo Mendoza. Pero es el primero con una obra plenamente bilingüe en catalán y castellano.”
Una semana antes de recoger el Premio de Poesía Iberoamericana Reina Sofía, el más importante en su categoría, Joan Margarit vuelve a ser encumbrado al podio de los escritores en lengua española con el Premio Cervantes.
No tires las cartas de amor
Ellas no te abandonarán.
El tiempo pasará, se borrará el deseo
-esta flecha de sombra-
y los sensuales rostros, bellos e inteligentes,
se ocultarán en ti, al fondo de un espejo.
Caerán los años. Te cansarán los libros.
Descenderás aún más
e, incluso, perderás la poesía.
El ruido de ciudad en los cristales
acabará por ser tu única música,
y las cartas de amor que habrás guardado
serán tu última literatura.
El tiempo pasará, se borrará el deseo
-esta flecha de sombra-
y los sensuales rostros, bellos e inteligentes,
se ocultarán en ti, al fondo de un espejo.
Caerán los años. Te cansarán los libros.
Descenderás aún más
e, incluso, perderás la poesía.
El ruido de ciudad en los cristales
acabará por ser tu única música,
y las cartas de amor que habrás guardado
serán tu última literatura.
De Aguafuertes (Renacimiento, 1998)
Dies d’abril
El que sento en el meu silenci d’ara
són els cants dels ocells d’aquella primavera
pendents de convertir en llàgrimes el cant.
Els ocells i el taüt, des de llavors,
no podré separar-los ja mai més.
Ara em nodreix nomes la intel·ligència,
que prefereix l’hivern amb les basses gelades,
les cares grises i suaus pel fred.
Els camps que semblen morts, avets que callen
pels anys que ja portem sense Nadal,
perquè encara seria molt més trist
cantar aquelles cançons nosaltres sols.
El pensament, desconjuntat pel sexe
i per la fosca de la passió,
no ha trobat pau fins a la senectut.
És la impotència la que ens socorre.
La que, fent impossible ja el futur,
salva aquest breu present, dignifica l’ahir.
són els cants dels ocells d’aquella primavera
pendents de convertir en llàgrimes el cant.
Els ocells i el taüt, des de llavors,
no podré separar-los ja mai més.
Ara em nodreix nomes la intel·ligència,
que prefereix l’hivern amb les basses gelades,
les cares grises i suaus pel fred.
Els camps que semblen morts, avets que callen
pels anys que ja portem sense Nadal,
perquè encara seria molt més trist
cantar aquelles cançons nosaltres sols.
El pensament, desconjuntat pel sexe
i per la fosca de la passió,
no ha trobat pau fins a la senectut.
És la impotència la que ens socorre.
La que, fent impossible ja el futur,
salva aquest breu present, dignifica l’ahir.
dissabte, 9 de novembre del 2019
V vermut literari a Mora d'Ebre
Dissabte 23 de novembre a: Bassa, la papereria V Vermut literari amb Gerard Quintana
Crida d'Artistes a les Terres de l'Ebre
CONVOCATÒRIA OBERTA!👩🏽🎨 Ets artista i vius o tens relació amb les Terres de l'Ebre?
Si vols formar part del II Mercat d'Art Solidari de Tortosa, envia'ns un correu demanant informació a lotaller.tortosa@gmail.com abans del 15 de novembre.
Exposició: Pedrolo, més enllà dels límits
L´exposició presenta l´ampli univers pedrolià, tant en la seva dimensió biogràfica com literària.
S´explicita la relació de l´autor segarrenc amb el concepte de límit i, per extensió, amb la de llibertat. Pedrolo escriu en un afany enorme de capturar l´inefable, d´esdevenir un “fenomenòleg”, per tal de bastir el seu complex corpus literari, multiforme en temes i estils, però alhora global, de gran coherència i sovint censurat. La negació de qualsevol cotilla el mena a traspassar els límits per fer-nos reflexionar i situar la literatura catalana a l´alçada de qualsevol gran literatura. Pedrolo fou un avançat al seu temps.
L'exposició ha estat a la Biblioteca d'Amposta, mitjançant la Central de Biblioteques de les Terres de l'Ebre.
S´explicita la relació de l´autor segarrenc amb el concepte de límit i, per extensió, amb la de llibertat. Pedrolo escriu en un afany enorme de capturar l´inefable, d´esdevenir un “fenomenòleg”, per tal de bastir el seu complex corpus literari, multiforme en temes i estils, però alhora global, de gran coherència i sovint censurat. La negació de qualsevol cotilla el mena a traspassar els límits per fer-nos reflexionar i situar la literatura catalana a l´alçada de qualsevol gran literatura. Pedrolo fou un avançat al seu temps.
L'exposició ha estat a la Biblioteca d'Amposta, mitjançant la Central de Biblioteques de les Terres de l'Ebre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)