dimarts, 27 de febrer del 2018
dissabte, 24 de febrer del 2018
2018 Any Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (poeta, dramaturg, contista, novel·lista, articulista, traductor) va néixer a l'Aranyó (Segarra) l’any 1918 i va morir a Barcelona el 1990. El Govern de la Generalitat ha aprovat el centenari del seu naixement com a commemoració oficial de l’any 2018.
Manuel de Pedrolo és un dels escriptors més prolífics i fecunds de la història de la literatura catalana. Autor de més de 120 obres, va conrear tots els gèneres: teatre, poesia (inclosa la poesia visual), narrativa breu, novel·la (amb més de 70 títols), diaris, articles en premsa. Entre 1963 i 1970, va dirigir la col·lecció de novel·la policíaca “La Cua de Palla”.
La seva intenció era normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana, la qual cosa volia dir acostar-la a tot tipus de lectors. Per això va experimentar amb totes les possibilitats, des del “negre” a la ciència-ficció, la novel·la eròtica o el teatre de l’absurd. També per aquest motiu la seva tasca com a traductor (va traduir nombroses obres d’autors contemporanis anglosaxons i francesos) resulta d’una gran importància.
Tot i mantenir-se força allunyat de la vida pública i dels centres de poder, va ser un autor molt popular. Va rebre una vintena de premis literaris, entre ells el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
De fermes conviccions ideològiques, Manuel de Pedrolo va posar l’escriptura als servei del país, alhora que confegia una obra innovadora, valenta i transgressora que mai no va ajustar-se als cànons establerts. Els seus problemes amb la censura van ser greus i constants, i un bon nombre de les seves novel·les van veure la llum amb molts anys de retard.
Sense pretensió d’exhaustivitat, i a banda de les novel·les més conegudes ‒Mecanoscrit del segon origen i Joc brut‒ el corpus pedrolià conté projectes tan ambiciosos com els onze títols del cicle Temps obert, la tetralogia de La terra prohibida i d’altres obres tan importants com Cendra per Martina, Totes les bèsties de càrrega i els reculls de contes Crèdits humans i Trajecte final.
2018 Any de Pompeu Fabra
naixement de Pompeu Fabra (1868-1948), l’autor de la
normativa ortogràfica, gramatical i lèxica del català contemporani. El
Govern ha acordat commemorar oficialment l’esdeveniment, i ha declarat
Any Fabra aquest 2018.
Pompeu Fabra és una de
les personalitats més importants de la Catalunya del segle xx. En opinió de
Josep Pla, simplement, la més important. Per què? Perquè va aconseguir, de
manera explícita i indiscutible, realitzar una obra d’abast col·lectiu a la qual
es va adherir tot el país. La codificació lingüística de Pompeu Fabra és el
signe extern més clar de la unitat i cohesió de la Catalunya d’avui.
El jove Pompeu Fabra
va integrar-se al col·lectiu que impulsava la revista L’Avenç, un
grup d’intel·lectuals que aspirava a convertir el català en una llengua
nacional: una llengua que identifiqués una literatura autònoma en pla
d’igualtat amb les altres literatures europees, i que fos el suport d’una
cultura rica, no subordinada, que s’obrís a Europa i al món sense la
interposició del castellà.
Convertir el català en
llengua nacional també volia dir parlar-lo sense sentiment d’inferioritat, i
adaptar-lo a les exigències del món contemporani, fent-lo útil per a totes les
necessitats comunicatives d’una societat avançada.
Aquest nous
plantejaments van situar de mica en mica el debat sobre la codificació del
català, doncs, en un context d’estandardització i, en definitiva, en un context
de projecte de normalització lingüística, de recuperació de la plena funcionalitat
de la llengua.
A l’inici del segle
xx, aquesta creixent voluntat col·lectiva de recuperació de la llengua catalana
va trobar en Pompeu Fabra la persona ideal. Amb una preparació tècnica com a
lingüista que ningú més posseïa llavors a Catalunya, i amb la visió justa del
que significa fixar un model lingüístic de referència, Fabra va saber
materialitzar, emparat primer per Prat de la Riba i la Mancomunitat de
Catalunya (i més endavant, durant la República, pels presidents Macià i
Companys), el projecte que el país perseguia: posseir un codi formal funcional,
modern i autònom. Les tres fites principals d’aquest projecte van ser les
Normes ortogràfiques (1913), la gramàtica (1918) i el diccionari (1932).
Pompeu Fabra
representa la resposta pertinent a les dues grans exigències del moment
històric català, la tècnica i la política. L’excel·lent lingüista va
proporcionar al país el millor instrument per a un projecte de modernitat
política i social. I el país va saber veure el que això significava.
divendres, 16 de febrer del 2018
Poema del dia Mundial de la Poesia 2018
La poesia
És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.
És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.
És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.
Recital de "Poemes al Vent" a Mòra la Nova
El dijous 15 de febrer uns quants companys del grup "Poemes al Vent" van oferir un tour de poesies i recitals a Mòra la Nova.
En primer lloc van oferir un recital de poesia a la residencia-centre de dia de gent gran de Mòra la Nova.
Per continuar amb un recital a la biblioteca i presentació del nostre nou poemari a càrrec del professor, escriptor i amic: Albert Guiu.
Rafel i M. Espina a la biblioteca de Gandesa
"Veus d'on veniu? us vull parlar,
però no se on mirar.
Tinc por de ballar,
la cançó que em fas escoltar"
Música i poesia de Pili Cugat i Carlos Lupprian
Aguiló Vinateria acollirà el dissabte 17 de febrer, a les 13h, la presentació del primer àlbum de Pili Cugat i Carlos Lupprian: “Jocs d’aigua”. Cugat i Lupprian conjuguen en aquest primer treball música i poesia per a descobrir-nos la relació entre la natura i les emocions. D’aquesta relació sorgeixen un seguit de poemes que esdevenen cançons.
El fil conductor fa un recorregut per diversos estats d’ànim, expressant-los mitjançant un clar paral·lelisme amb la conducta de l’aigua i d’altres elements de la natura.
L’aigua és creadora com l’emoció, i l’emoció és com l’aigua, flueix. Tant l’una com l’altra prenen variades formes i mesures, textures i dimensions, tons i intensitats, creant realitats quotidianes o singulars, que dibuixen paisatges i vivències.
En aquest treball es fusionen la música tradicional mediterrània, el folk, el jazz contemporani i la música de cambra. És un duet de veu i guitarra amb col·laboració de violoncel.
La presentació de “Jocs d’Aigua” a Aguiló Vinateria s’acompanyarà d’una degustació gratuïta de vermut de Falset. L’entrada a l’acte és lliure.
dimecres, 7 de febrer del 2018
Montse Pallarés
Aquest passat dilluns trobada mensual dels diLLUMS d'arts al forn al Forn de la Canonja de Tortosa. concursos literaris amb premi per a la companya Montse Pallarés guanyadora del poema visual més votat del mes anterior.
Moltes felicitats Montse!
dijous, 1 de febrer del 2018
Els llibres del 2017: poesia
1. 'El libro de Gloria Fuertes. Antología de poemas y vida' (Blackie Books)
2. 'Un hivern fascinant', de Joan Margarit (Proa)
3. 'Aquesta és la meva carta al món', d'Emily Dickinson (trad. de Marcel Riera) (Proa)
4. 'Encontraste un alma. Poesía completa', de Edith Södergran (Nòrdica)
5. 'Cosmonauta. Poesia completa', de Francesc Garriga Barata (Labreu)
7. 'Mientras me alejo', de Karmelo C. Iribarren (Visor)
8. 'Cendres a Estós', d'Andreu Subirats (Labreu)
9. 'Sacrilegis', de Víctor Obiols (Godall)
10. 'Talismà', de Lluís Calvo (LaBreu)
Depuració sentimental La poesia de Joan Margarit és el resultat d'una cerca constant de veritat i bellesa
Deixant a part recopilacions, antologies i versions en castellà, Un hivern fascinantés el novè recull de poemes que publica en aquest segle, testimoni d’un període d’intensa dedicació a la poesia. Un cop més, conté els ingredients necessaris per arribar a un públic ampli: introspecció, l’evocació de moments significatius d’una vida, alguna referència a l’època fosca del franquisme, la complexa relació amb la cultura espanyola, i judicis morals, en què la compassió passa al davant de l’ajustament de comptes. També, continua fidel a les composicions breus que combinen lliurement decasíl·labs i alexandrins, un mínim de formalització que assimila el poema a la llengua parlada.
Nou feix d’espurnes de Joan Brossa
Un llibre que reuneix uns 200 poemes inèdits de l'escriptor, on al clàssic surrealisme vital s'hi suma el seu catalanisme polític
“Vivim damunt un drac / que quan badalla i mou la cua / fa tremolar la terra”, escriu Joan Brossa, com sempre breu, pura espurna (un poeta sempre “amb un feix de llamps a la mà”, com va escriure una vegada) i ambivalent: serveix per a la vida, la de finals dels setanta, quan compon aquests versos, però també per a la d'avui i, és clar, per a la situació sociopolítica catalana d'ara mateix. És l'eternitat dels grans. El poema pertany a Gual permanent (1977), que, conjuntament amb Mapa de lluites (1979-1984), conformen uns dos centenars de poemes no publicats fins avui i que ara apareixen reunits a Poemes inèdits (Rata).
Los hombres acaparan el 82% de los premios españoles de poesía
El Pais (cultura) Madrid
Los premios de poesía es territorio de hombres. Así lo revela la Asociación Genialogías en un estudio que demuestra que los hombres han ganado el 82% de 48 principales premios de poesía públicos otorgados en España entre 1923 y 2016.
El informe Descubrir lo que se sabe, publicado por Ediciones Tigres de Papel, ha analizado un total de 48 premios de poesía con una dotación igual o superior a 5.000 euros. 39 de ellos pertenecen a instituciones públicas, y otros nueve a fundaciones públicas o privadas sin ánimo de lucro. Pero, si se amplía el abanico de premios con menor dotación, la radiografía no mejora. De un total de 1.468 premios entregados entre 1923 y 2016, solo 257 fueron otorgados a mujeres mientras que 1.211 recayeron en hombres.
El estudio también desvela que los jurados de los premios están compuestos abrumadoramente por varones. En todas las ediciones analizadas hubo hombres en los jurados y, entre las 1.468, en 414 de ellas no hubo ninguna mujer en el jurado. A su vez, de las 1.060 plazas ocupadas por mujeres en los jurados en esos años, 162 (el 15,66%) lo fueron por secretarias sin voto.
El informe será presentado el próximo 25 de enero en un acto que tendrá lugar a las 19.30 horas en la librería La Central de Callao de Madrid. En el acto intervendrán Nieves Álvarez, directora del Informe y Vicepresidenta de la Asociación Genialogías, Julieta Valero, coordinadora en la Fundación Centro de Poesía José Hierro, poeta y miembro de la Asociación Genialogías, y Cristina Fallarás, periodista y escritora.
Con este estudio, la Asociación Genialogías denuncia el incumplimiento de la Ley de Igualdad Efectiva en los premios públicos de poesía española, ley promulgada por el Gobierno de España en el año 2007 que obliga a las instituciones públicas a proponer jurados paritarios.
El Any Abelló tendrá como ejes poesía, traducción, feminismo y compromiso con Cataluny
La Vanguardia
·
El Any Abelló, que conmemora el
centenario del nacimiento de la poetisa y traductora tarraconense Monsterrat
Abelló (Tarragona, 1918 - Barcelona, 2014), tendrá como ejes la poesía, la
traducción, el feminismo y el compromiso con Catalunya, con la filóloga Laura
Borràs como comisaria de la efeméride.
Comparte en Facebook Comparte
en Twitter
0
01/02/2018 17:02
BARCELONA, 1 (EUROPA PRESS)
Según ha informado en un comunicado la
Institució de les Lletres Catalanes (ILC) --que impulsa la celebración junto a
los herederos de Abelló--, esta celebración se hará con conferencias y
actividades, recitales y espectáculos y publicaciones concretas.
Entre las conferencias, tratarán de dar a
conocer la vida de la poetisa y se materializarán, por ejemplo, en un acto de
la Biblioteca Montserrat Abelló de Barcelona, que acogerá un programa anual
centrado en la homenajeada.
En el plano de recitales, la Biblioteca de
Catalunya acogerá un mapa imaginario entre Abelló y Maria-Mercè Marçal, quienes
vivieron la efervescencia colectiva de las Primeras Jornadas Feministas de
finales de mayo de 1976.
También su obra estará presente en el
Festival Internacional de Poesia de la Mediterrània (Mallorca), la Setmana de
la Poesia de Barcelona y Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat del Vallès.
Asimismo, se organizará la exposición
itinerante 'Visc i torno a reviure, cada poema, cada paraula. Estimo tant la
vida que la faig meva moltes vegades', el nombre del poema con el que Abelló
comenzaba cada recital, entre otros.
Abelló fue autora de una docena de libros, una
treintena de títulos traducidos y autotraducciones, y pasó la Guerra Civil en
el exilio en Chile, y regresó en 1960; los reconocimientos le llegaron pasados
los 80 años.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)