Poema de Maria Mercè Marçal en l'aniversari de la seva mort

Llengua abolida

Com l'assassí que torna al lloc del crim

havent perdut memòria i oblit

i en el llindar troba qui creia mort

i se'n fa esclau sense saber per què

i es torna gos, i li vetlla el casal

contra la mort, contra aquest lladre absent

que pot robar-li el preu del seu rescat,

així tornava jo al lloc de l'amor.

-

Sota aquest vent s'aviven

calius d'antigues xeres mal colgades...

Estrany cal.lidoscopi

on el que és vell es torna neu intacta

- oferta a tu, perquè hi deixis petjades

i en sollis la puresa massa eixorca -

i on el que és nou perd llei d'estrangeria...!

En tu estimo tot el meu passat

congriat en un sol nom ritual:

els ravals foscos del desig, el mal,

la mar assolellada i el bressol.

Cada tombant del teu cos m'alimenta

d'altres paisatges que l'oblit no fon:

el foc encén de nou cada campana

i es clou l'enyor, en retrobar-los vius,

fets carn en tu, i tu els dónes sentit.

No esborraria cap revolt, cap culpa,

cap rastre de coltell, ni l'ombra de l'estrall,

ni el desert ni la sang sembrada arran de duna,

morta, ni els verds oasis delmats, ni cap miratge,

ni el crit fosforescent dels ossos que els xacals

han rostat i abandonen cansats...:

Prenc el camí que m'ha portat a tu.

-

Per als vençuts l'amor és un pa amarg,

arrabassat a contrallei dels sécs

d'un país devastat, sembrat de sal

per l'enemic sense rostre.

I la sang, aliment per a l'incendi

que esborri serramostres de collita,

cremi rostolls, calcini llei i culpa.