El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra la violència de gènere. Volem manifestar-nos parlant d’una escriptora molt especial: Maria-Mercè Marçal.
De la seva obra, en destaquem aquests versos on parla de la llibertat i, on la paraula "llop", simbolitza la violència. Els trobareu al capítol «Sense llops ni destrals» del llibre que teniu a la biblioteca «Bruixa de dol». El poema acaba amb esperança, una visió positiva per eliminar la desigualtat de la nostra societat.
CEL NEGRE
Per a l'AssumptaL'esvoliac fa nit a la lluerna.
Però la pluja em diu que tens raó.
Per a l'AssumptaL'esvoliac fa nit a la lluerna.
Però la pluja em diu que tens raó.
Té, partim-nos la poma en un racó
on no arribi el glaç de la galerna.
Arreu hi ha murs i torres de defensa
i al caire d'aquest cel manen destrals.
Hem travessat el torrent fosc per guals
marcats, amb peus menuts sense remença.
I a les palpentes hem topat l'escut.
Sabrem refer camins, pel viu de l'ordi?
Si no, no hi ha terme per al llagut
que encén tardors amb mots de llibertat.
La lluna nova, saps?, diu que et recordi
que el NO d'avui du un SÍ a l'altre costat.
Maria Mercè Marçal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada