. Foto: Chema TejedTota l'obra de Derek Walcott (Santa Llúcia, 1930-2017) és un intent de discernir com es pot alhora ser caribeny i hereu d'una cultura europea a la qual no es vol de cap manera, renunciar, però per la qual no es vol ser aixafat. Omeros, la seva obra mestra, publicada el 1980, que és alhora una Ilíada i una Divina Comèdia caribenya, és el millor exemple d'aquesta lluita interna entre dues herències, un natural i una altra imposada però assumida i enriquidora. El poema, que es desenvolupa a Santa Llúcia, lloc de naixement del propi Walcott, pren prestats els noms dels seus protagonistes de la Ilíada: Aquil·les, Hector ... són aquí pescadors locals que conviuen amb un oficial anglès retirat i la seva família, i hi ha fins i tot un Homer, un home cec anomenat Set Mars. El poema té molt del cosmpolitisme d'altres companys seus de generació (Brodsky, Heaney ...) i ens porta també a Roma, Lisboa o Toronto...
Desenlace
Yo vivo solo
al borde del agua sin esposa ni hijos.
He girado en torno a muchas posibilidades
para llegar a lo siguiente:
una pequeña casa a la orilla de un agua gris,
con las ventanas siempre abiertas
hacia el mar añejo. No elegimos estas cosas.
Mas somos lo que hemos hecho.
Sufrimos, los años pasan,
dejamos caer el peso pero no nuestra necesidad
de cargar con algo. El amor es una piedra
que se asentó en el fondo del mar
bajo el agua gris. Ahora, ya no le pido nada a
la poesía sino buenos sentimientos,
ni misericordia, ni fama, ni Curación. Mujer silenciosa,
podemos sentarnos a mirar las aguas grises,
y en una vida inmaculada
por la mediocridad y la basura
vivir al modo de las rocas.
Voy a olvidar la sensibilidad,
olvidaré mi talento. Eso será más grande
y más difícil que lo que pasa por ser la vida.
Derek Walcott
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada