21 de març dia mundial de la poesia

a Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per commemorar aquesta diada, la ILC -amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades- celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana. Es fa la tria d'un autor/a a qui se li encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial (amb celebracions d'Alacant a L'Alguer i des de la Franja a Puigcerdà, i aquest any amb la projecció exterior que l'Institut Ramon Llull ofereix mitjançant la seva xarxa de lectorats internacionals).


Aquest any la poeta escollida ha segut Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941). Escriptora autodidacta, al llarg de la seva vida ha compaginat l’escriptura amb feines molt diverses. Des del seu primer llibre publicat, el recull de relats Banc de fusta (1965), ha escrit novel·la, narrativa breu, poesia i memòries i ha estat guardonada amb els premis Cantonigròs de narrativa (1965), Sant Jordi (1967), Ciutat de Palma (1981) i Ciutat de València-Constantí Llombart de narrativa (1984). La seva trajectòria ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2004), que rebutjà per motius polítics, la menció Sòcia d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2016), el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2016), la Medalla d'Or de la Vila de Santanyí (2016), la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma (2016) i el Premi Josep Maria Llompart dels Premis 31 de Desembre de la Nit de la Cultura (2016). Ha estat traduïda al castellà i l’alemany.

La poesia

plana sobre
la vida fulgors d’altres mons
t’esclata als ulls també
estrelles
d’aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d’estendre les paraules l’hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t’encengui el poema.

Antònia Vicens