dissabte, 9 de juliol de 2016

Poesia de Rosa Fabregat



MARINA

Com un espill perdut
     davall d’onada et veig
sortir de l’aigua,
     fins a copsar el meu clam
de bruixa i fada.
    Sóc vella pell de taronja
i de magrana, somriure
     brollador dins l’aigua.
Cremarem fulles seques
     del capvespre i el nostre foc
cavalcarà damunt la cresta blanca,
     ocell amagat dintre el meu
cau d’escuma. El doll encès
     del cel rogenc s’esmunyirà
suaument sobre la pell colrada.

          Prada, 1978


*

Carn en la carn.
Desig. Amor.
El riu d’esperma
puja el camí
convuls i tebi
a la recerca
del desitjat cancell.
La porta és ajustada.
Camí del cos amunt.
L’òvul tria i escull
la fràgil serp minúcula.
La que farà saltar
la balda de la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada