dijous, 8 de març del 2018

El cervell humà està programat per estimar la poesia

El cerebro humano está programado para amar la poesía

Reacciona electrofisiológicamente a las estructuras poéticas, tan solo una fracción de segundo después de oírlas


"La poesía genuina puede comunicar antes de que se entienda", afirmaba el poeta T.S. Eliot en 1932. Ahora, un estudio científico parece darle la razón al encontrar respuesta electrofisiológica en el cerebro de personas que escuchaban poesía, tan solo una fracción de segundo después de oírla y aunque estas personas no pudieran comprender por qué.





Imagen: rolandmey. Fuente: Pixabay.
Imagen: rolandmey. Fuente: Pixabay.
En 1932, el poeta británico estadounidense T.S. Eliotargumentaba: "La poesía genuina puede comunicar antes de que se entienda". 

Ahora, en un artículo publicado en la revista Frontiers in Psychology, el profesor Guillaume Thierry y sus colegas de la Universidad de Bangor (Reino Unido) han demostrado que, de hecho, parece que tenemos una apreciación inconsciente de la construcción poética. 

"La poesía", explica el profesor Thierry, "es un tipo particular de expresión literaria que transmite sentimientos, pensamientos e ideas acentuando las restricciones métricas, la rima y la aliteración". Sin embargo, ¿podemos apreciar el sonido musical de la poesía independientemente de su significado literario? 

Importancia del oído 

Para abordar esta cuestión, Thierry y su equipo crearon conjuntos de muestras de oraciones que conformaban o violaban las reglas de construcción poética de una forma tradicional de poesía galesa llamada Cynghanedd. 

Estas oraciones fueron presentadas aleatoriamente a una serie de participantes en el estudio, todos ellos hablantes nativos del galés, pero sin conocimiento previo de esta construcción poética. 

Inicialmente, se les pidió a los participantes que calificaran las oraciones como "buenas" o "no buenas", dependiendo de si encontraban o no que fueran estéticamente agradables para el oído. 

El estudio reveló que el cerebro de los participantes categorizaba implícitamente las oraciones  tipo Cyngahanedd ortodoxas como "sonoramente buenas", en comparación con las oraciones que violaban las reglas de construcción de estas composiciones.

Poesía y cerebro 

Los autores también analizaron los potenciales relacionados con eventos (ERP) de todos los participantes. El ERP es la medida de la respuesta cerebral (en términos fisiológicos) ante un evento sensorial específico, en este caso la poesía.  

Se descubrió así que, en los participantes, el ERP se daba una fracción de segundo después de que estos escucharan la palabra final de cada construcción poética. Esta respuesta electrofisiológica cerebral de los participantes se produjo solo cuando estos fueron expuestos a repeticiones consonánticas y patrones rímicos característicos de la Cynghanedd, pero no cuando dichos patrones no eran respetados. 

Curiosamente, las respuestas positivas del cerebro a las Cynghanedds estuvieron presentes incluso aunque los participantes no pudieran decir explícitamente qué versos eran correctos o cuáles presentaban errores de ritmo o repeticiones sonoras. 

El profesor Thierry concluye: "Es la primera vez que mostramos el procesamiento inconsciente de construcciones poéticas por parte del cerebro y, por supuesto, es extremadamente emocionante pensar que uno puede inspirar la mente humana sin ser notado". 

Referencia bibliográfica: 
 
Awel Vaughan-Evans, Robat Trefor, Llion Jones, Peredur Lynch, Manon W. Jones, Guillaume Thierry. Implicit Detection of Poetic Harmony by the Naïve BrainFrontiers in Psychology, 2016; 7 DOI: 10.3389/fpsyg.2016.01859.

dissabte, 24 de febrer del 2018

2018 Any Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (poeta, dramaturg, contista, novel·lista, articulista, traductor) va néixer a l'Aranyó (Segarra) l’any 1918 i va morir a Barcelona el 1990. El Govern de la Generalitat ha aprovat el centenari del seu naixement com a commemoració oficial de l’any 2018.
Manuel de Pedrolo és un dels escriptors més prolífics i fecunds de la història de la literatura catalana. Autor de més de 120 obres, va conrear tots els gèneres: teatre, poesia (inclosa la poesia visual), narrativa breu, novel·la (amb més de 70 títols), diaris, articles en premsa. Entre 1963 i 1970, va dirigir la col·lecció de novel·la policíaca “La Cua de Palla”.
La seva intenció era normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana, la qual cosa volia dir acostar-la a tot tipus de lectors. Per això va experimentar amb totes les possibilitats, des del “negre” a la ciència-ficció, la novel·la eròtica o el teatre de l’absurd. També per aquest motiu la seva tasca com a traductor (va traduir nombroses obres d’autors contemporanis anglosaxons i francesos) resulta d’una gran importància.
Tot i mantenir-se força allunyat de la vida pública i dels centres de poder, va ser un autor molt popular. Va rebre una vintena de premis literaris, entre ells el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
De fermes conviccions ideològiques, Manuel de Pedrolo va posar l’escriptura als servei del país, alhora que confegia una obra innovadora, valenta i transgressora que mai no va ajustar-se als cànons establerts. Els seus problemes amb la censura van ser greus i constants, i un bon nombre de les seves novel·les van veure la llum amb molts anys de retard.  
Sense pretensió d’exhaustivitat, i a banda de les novel·les més conegudes ‒Mecanoscrit del segon origen i Joc brut‒ el corpus pedrolià conté projectes tan ambiciosos com els onze títols del cicle Temps obert, la tetralogia de La terra prohibida i d’altres obres tan importants com Cendra per Martina, Totes les bèsties de càrrega i els reculls de contes Crèdits humans i Trajecte final. 

2018 Any de Pompeu Fabra

naixement de Pompeu Fabra (1868-1948), l’autor de la normativa ortogràfica, gramatical i lèxica del català contemporani.  El Govern ha acordat  commemorar oficialment l’esdeveniment, i ha declarat Any Fabra aquest 2018.  
Pompeu Fabra és una de les personalitats més importants de la Catalunya del segle xx. En opinió de Josep Pla, simplement, la més important. Per què? Perquè va aconseguir, de manera explícita i indiscutible, realitzar una obra d’abast col·lectiu a la qual es va adherir tot el país. La codificació lingüística de Pompeu Fabra és el signe extern més clar de la unitat i cohesió de la Catalunya d’avui. 
El jove Pompeu Fabra va integrar-se al col·lectiu que impulsava la revista L’Avenç, un grup d’intel·lectuals que aspirava a convertir el català en una llengua nacional: una llengua que identifiqués una literatura autònoma en pla d’igualtat amb les altres literatures europees, i que fos el suport d’una cultura rica, no subordinada, que s’obrís a Europa i al món sense la interposició del castellà. 
Convertir el català en llengua nacional també volia dir parlar-lo sense sentiment d’inferioritat, i adaptar-lo a les exigències del món contemporani, fent-lo útil per a totes les necessitats comunicatives d’una societat avançada. 
Aquest nous plantejaments van situar de mica en mica el debat sobre la codificació del català, doncs, en un context d’estandardització i, en definitiva, en un context de projecte de normalització lingüística, de recuperació de la plena funcionalitat de la llengua. 
A l’inici del segle xx, aquesta creixent voluntat col·lectiva de recuperació de la llengua catalana va trobar en Pompeu Fabra la persona ideal. Amb una preparació tècnica com a lingüista que ningú més posseïa llavors a Catalunya, i amb la visió justa del que significa fixar un model lingüístic de referència, Fabra va saber materialitzar, emparat primer per Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya (i més endavant, durant la República, pels presidents Macià i Companys), el projecte que el país perseguia: posseir un codi formal funcional, modern i autònom. Les tres fites principals d’aquest projecte van ser les Normes ortogràfiques (1913), la gramàtica (1918) i el diccionari (1932). 
Pompeu Fabra representa la resposta pertinent a les dues grans exigències del moment històric català, la tècnica i la política. L’excel·lent lingüista va proporcionar al país el millor instrument per a un projecte de modernitat política i social. I el país va saber veure el que això significava.

Llibreria Serret: "No deixis de mirar el cel" de Miquel Esteve


II Concurs de poesia i narrariva breu "Lletres al Vent 2018"