Al fons del pati, a la casa dels avis, vora el pou,
ran la finestra, cada estiu les flors envaeixen l’espai,
perfumen els ulls, la pell.
En fan llegenda.
Des de l’indret més llunyà, més aliè,
l’olor del gessamí em trasllada,
ara,
a la vora del pou, de la finestra,
de l’infant que vaig ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada