Mediterrània
De bon matí creixien els velluts de la mar.
Cada dia anàvem a donar pa als ocells
sota un sol jactanciós. Cada dia,
i les noies duien dofins als llavis.
Duien gemmes, licor, bells amulets.
Quan les vèiem, l’horabaixa tenia
gust d’arrels de violeta. En aquell temps
tots sabíem dormir els escurçons
amb un vell flabiol. També havíem après
a caminar descalços dins l’arena del mal,
a rentar-nos la cara amb suc de móres
durant els sacrificis. Oferíem als déus
mocadors i tabac, ganivets i avellanes.
Tenaçment esperàvem un senyal o mercès
de la seva inclemència.
Vidal Ferrando
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada