dissabte, 30 de novembre del 2019

Treball de Vicent Pellicer


l'escriptor, poeta, fotograf... i sobretot amic Vicent Pellicer ens presenta un treball sobre les poesies de "Poemes al Vent"
Quan nosaltres a l'any 2016 van publicar el nostre primer recull de la col·lecció  va començar a fer un treball sobre les nostres poesies i que per raons que no venen al cas es va quedar a mitges. Qui sap si algun dia el podria continuar.
A continuació podeu llegir el treball fet pel Vicent i que molt amablement em va fer arribar fa uns dies.
Espero que us agradi. Penseu que no està acabat.

Poemes al vent!

Francesca Aliern, la prologuista:

El llibre és fruit de records, somnis, vivències i visualitzacions imaginàries de quimeres, la recerca de l’amor pur que tots volem conquerir, però que, de vegades, no es pot ni acaronar. Ànsies, repòs de l’ànima, fites sempre somniades, anhels de vida, el plàcid èxtasi que ens enlaira i ens fa veure el món diferent, en el que sovint hem fet volar la imaginació.
.........

Poemes al vent!

Quan vegis com una boirina lleu
i sentis un eco que el vent s’emporta.
Quan quedin només ombres del que va ser,
d’emocions contraposades i viscudes,
de passades nits d’amor desenfrenades,
escriu un poema!
Escriu un poema que parle de la vida,
de l’alè de l’oratge sobre la fulla estesa,
de l’amor capritxós,
de la flor enamorada.

Escriu un poema que bese l’oloreta de romer,
el verd plata de l’olivera,
la flor blanca de l’ametller,
la punxa de la romeguera,
la preciosa flor del cirerer.
El roig sagnant de la rosella,
el sarment del cep més vell,
la pols del batre a l’era,
l’oloreta de romer.

Pinzella la mare mar amb versos,
amb llàgrimes salades del mar de la vida.
Parla amb els amics,
escolta el silenci,
deixa’t portar pel seu corrent,
pels poemes de les quatre comarques,
per les seues veus càlides,
per les lloances de l’ànima.

Abraça, poeta, poemes al vent!
camina i no pares,
persegueix els núvols que porten pluja,
sent la remor de la vida.
La rosada del matí
toca els pàmpols gegantins.
Negre, blanc, rosat... els seus colors
omplen la mirada,
deixen la flaire escampada,
per tota la plana mullada.
Visca el pagès i el vi,
visca la Terra Alta!

Quan et sentes sol,
acompanyat per la tristesa,
il·luminat per la blanca lluna,
repudiat per la freda societat,
lluny de la batalla del dia a dia,
escriu un poema!
Versa un poema al temps,
a les tardes eternes,
a les històries senzilles,
fàcils de contar,
a l’aigua que s’escapa entre els dits,
a la mar estimada!

I recorda, poetessa,
com et bategava el cor als quinze anys!
Escriu un poema de les passions i tendreses captives,
de les naus compartides,
de la fidelitat valenta,
dels vents adversos,
dels vents i les onades que copegen la mar,
dels crestalls de sal;
de la vinya que va plantar el pare,
de la humitat que deixava la nit,
del vent de mestral.

Bufa poemes al vent, poetessa!
Posa’t el vestit blanc,
el de les festes, aquell de farbalans.
El de les nits curtes i l’amor infinit,
els dels vint anys.
Fes primavera de l’hivern,
curta la tardor i molt llarg l’estiu.
Camina amb força,
agafa el vent amb les mans,
escriu nous poemes,
parla·li al sol!

Clivella els versos d’hivern, poeta!
I adona-te’n,
que fa molts dies que fa  fred!
I plou!
La música de les gotes
té un ritme misteriós,
i una llum pàl·lida
es filtra per la finestra.
Llisca la tarda;
hores espesses;
records d’amor;
tinc a les mans l’última carta!

No us adormiu!
Escriviu poemes,
poetesses i poetes al vent!
Estimeu la vida i la terra,
admireu les persones de bon cor,
les coses ben fetes,
la natura i la llum,
els misteris de la mar.
Contempleu el delicat ametller,
de flors blanques i apomellades.
Observeu l’ocell petit,
inquiet i bellugadís,
d’or al pit.
Guaiteu el temps, infinit,
Vora el qual el riu hi porta aigua,
que no tornaràs a veure mai més.
L’aigua que el temps tragina,
mentre la lluna plena es despulla.
Maleït temps intangible!

Si pressentiu la seva llunyania,
si necessiteu acaronar els seus cabells,
i us desperteu enmig de la nit,
si estranyeu els seus somriures
i la melangia us ha cosit la pell,
escriviu-ne versos!

Escriviu poemes per lloar els rius de la vida!,
els viatges que heu fet
i les solituds que heu estimat;
les terres que heu conquerit
i els estels que heu abastat amb les mans;
els dies amarats de sang i llàgrimes,
les nits acolorides,  tendres, assossegades.

Sí, poetes i poetesses al vent,
verseu el destí dels vostres camins,
obriu el forrellat del vostre cor,
deixeu que en surti l’amor,
que solqui el vostre alè,
amb olor de riu,
riu avall!

Desperteu-vos ben de matinada.
Proclameu versos i poesia,
feu que cada tingui una nova albada;
recordeu els ulls blaus de la vostra enamorada,
sempre vora el riu!,
pels camps de vinya daurada!
Aconseguiu que cel i terra s’abracen ben fort,
que reposi l’ànima en pau,
que les nits misterioses vencin les pors








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada