dimarts, 29 de setembre del 2020
LA CULTURA ÉS UNA URGÈNCIA 15a edició
Amb aquest lema tan necessari us presentem la 15a edició del FESTIVAL ACRÒBATES, música i poesia a l'Hospitalet de Llobregat.
Un any més, tenim propostes per a tots els públics i per a tots els gustos. A més de la programació #AcròbatesKids, repetim sopar literari, estrenarem uns quants espectacles inèdits, dos tallers preciosos i també hem preparat activitats que es faran directament de manera virtual.
Estem molt contents de poder presentar aquesta tan desitjada edició i us esperem el dia 30 d'octubre a la Plaça Josep Bordonau i Balaguer (davant l'edifici de l'Harmonia-
Museu de L'Hospitalet
) per donar el tret de sortida amb una activitat familiar, el combat poètic de Salva Soler i Dani Orviz i un #mapping per celebrar 15a edició.A més, estrenem nou web: www.facrobates.com
Moltes gràcies a tots els artistes que participaran i a tots vosaltres per fer-lo possible.
diumenge, 27 de setembre del 2020
dimarts, 22 de setembre del 2020
Contes de PANDEMIA
La pesta negra a Vinebre.
Quan la terrible pesta negra va assolar tot Europa, tot el món, també va arribar a l’Ebre. Aleshores amb comunitats sarraïnes importants. Al poble de Vinebre, la majoria eren musulmans que treballaven la terra amb rucs i mules, però la seva riquesa estava en les importants granges de gallines, capons, pollastres, cabres, ovelles, vaques, conills i tota mena d’aviram. En arribar la pesta negra, les poques famílies cristianes i els mahometans van ajudar-se mútuament. L’epidèmia ho va trasbalsar tot. Van morir moltes persones sense distinció de religió, sexe o edat. Van deixar de treballar els camps, però gràcies a la gran quantitat de granges i animals, les dos comunitats van poder subsistir i es van poder refer. Al cap d’uns mesos quan ja havia passat tot, un home, un cristià que havia perdut un fill i l’esposa, passava pel carrer i va escoltar resar a un vell musulmà i es va esgarrifar.
El mahometà deia:
-Oh Al·là el gran, el misericordiós gracies en nom de tots els creients de Vinebre, t’estem eternament agraïts perquè a la pesta li ha pegat per les persones. Ni vull imaginar que hagués passat si li arriba a pegar pels animals.
El cristià primer es va enfadar molt.. !Que diu este moro, un heretge!” va estar a punt d’agafar el coltell. Com va poder es va assossegar i arribà a casa. La seua filla gran ja tenia preparat el sopar, un brou de gallina i cuixa de xai. La resta de fills i els padrins estaven a taula, esperant-lo. L’home va seure i en contemplar el menjar, les viandes, el brou fumejant va callar, es va quedar paralitzat, en aquell moment volia plorar pensant amb el moro que tan sols feia una estona volia matar. Va respirar a fons. Sempre resava a taula el padrí, el mes vell, però en aquell moment va dir, avui, beneiré la taula jo- Es va alçar va ajuntar les mans i va dir
-Gràcies pels aliments d’aquesta taula i gracies també bon deu perquè a aquesta maleïda pesta negra li ha pegat per les persones... No vull ni imaginar que hagués passat si li arriba a pegar pels animals.
En aquell moment l’ase, puntal per a treballar la terra d’aquella família, va bramar amb força dins la quadra.
Publicat al facebook per Andreu Carranza
Subscriure's a:
Missatges (Atom)