dimarts, 30 d’abril del 2019
Club de lectura de Poesia a la biblioteca d'Amposta
Avui dimarts 30 d'abril , a les 18:30, club de lectura. És possible que assisteixi l'autora parli d'aquesta obra tan sensual i suggeridora.
diumenge, 28 d’abril del 2019
El haiku en català, una tradició fins ara ocult
LITERATURA
BARCELONA
05/02/2019
Sam Abrams reuneix a ‘Llum a les golfes’
més de 1.500 poemes escrits per 96 autors entre 1906 i 2018
El haiku és una de les formes de poesia tradicional japoneses més estesa.
Va ser al segle XVII que Matsuo Basho el va popularitzar al seu país d’origen,
però va caldre que passés un segle i mig perquè un autor català es decidís a
escriure’n un. “El primer haiku modern en català és obra d’Eugeni d’Ors i es
diu Coet: el va incloure en una de les entrades del seu Glosari,
el dia de Sant Joan”, explica D. Sam Abrams, poeta, assagista i crític literari
que acaba de presentar l’antologia Llum a les golfes. “El
recorregut arrenca el 1906, amb el Coet orsià, i arriba fins
al 2018. Hi ha 96 autors i 1.596 poemes. És un llibre d’una complexitat
extraordinària que molts editors no s’atrevirien a fer: després d’escoltar la
proposta arrugarien el front i marxarien”. No ha estat el cas d’Enric Viladot,
de Viena, que des de col·leccions com El Cercle i El Far ofereix traduccions de
clàssics inèdites en català i presenta antologies i obres completes de poesia,
respectivament. El volum té gairebé 400 pàgines i és “una iniciativa pionera en
català”.
“Fa anys que intento donar visions diferents del nostre patrimoni poètic a
través de llibres com aquest -diu Abrams-. La primera vegada que ho vaig fer va
ser a Tenebra blanca, primera antologia del poema en prosa en
català [Proa, 2001]. Llavors en vaig fer una altra sobre el desig i l’amor,T’estimo [Eumo,
2002], i una tercera sobre les odes a Barcelona escrites entre 1840 i 2011
[Ajuntament de Barcelona, 2012]”. Coincidint amb la publicació del volum de
haikus, Abrams avança que té una antologia al calaix centrada en poemes
d’ècfrasi, és a dir, que parlen d’obres d’art. “La idea inicial de Llum
a les golfes la vaig tenir el 1984, quan vaig llegir un dietari
bellíssim de Tomàs Garcés, El temps que fuig -explica-. En una
de les anotacions explica que ha estat rellegint Basho i acaba fent un haiku:
“Llum a les golfes. / A fora, l’ocellada. / Però hi ha el vidre”.
Joan Salvat-Papasseit
REMOURE LES AIGÜES
La vitalitat del haiku en català abans de la Guerra Civil
El títol del llibre, inspirat en Garcés, remet a un dels haikus més
coneguts de Basho, el gran mestre japonès. Cita la traducció que en va fer J.N.
Santaeulàlia per a Marea baixa. Haikus de primavera i estiu (La
Magrana, 1997): “La vella bassa. / Una granota salta. / El so de l’aigua”.
“Aquesta vella bassa és la tradició, que Basho considerava estancada -comenta-.
Ell creia que calia remoure aquestes aigües, i ho feia amb un animal tan poc
elegant com la granota”.
Abrams situa el primer moment d’esplendor del haiku en català abans de la
Guerra Civil i el reivindica a través d’autors com Alfons Maseras, J.M.
López-Picó, Joan Salvat-Papasseit i Joan Alcover. “Els poemes d’Alcover
inclosos es miren irònicament el haiku. Els escriu des del seu retir, cap al
final de la vida”, diu. En aquesta primera etapa, Abrams ofereix exemples d’una
gran varietat estilística, “des del tardomodernisme de Maseras, un autor
oblidat, fins al Noucentisme d’Ors i l’esperit d’avantguarda de J.M. Junoy i
Carles Sindreu. “Quan plou els cargols del cementiri / passegen entre baves /
els secrets dels morts”, va escriure Sindreu.
LA VARIETAT DEL GÈNERE
Tres maneres d’escriure haikus: de
l’ortodòxia a la llibertat
“Un dels objectius a l’hora de preparar l’antologia era que els poemes
escollits fossin representatius dels autors i que fossin de qualitat”, avança
Abrams. El llibre inclou des de l’emblemàtica Girafa del Bestiari de
Pere Quart, volum publicat el 1937, al neguit existencial -expressat a través
de pinzellades líriques- de Rosa Leveroni i al tenebrós i solemne Salvador
Espriu de Per al llibre de salms d’aquells vells cecs (1967).
“A nivell formal l’antologia recull les tres maneres diferents de fer haikus -explica
Abrams-. Carles Riba va xifrar la manera tradicional en un poema de disset
síl·labes distribuïdes en tres versos de 5-7-5, tots amb l’última síl·laba no
accentuada, paroxítona. Anys després, dos poetes i traductors com Jordi Coca i
Miquel Desclot van argumentar que aquesta última síl·laba no accentuada era una
convenció que anava en contra de les normes reals de la mètrica catalana, on
s’aprecia més un vers que acabi amb una paraula aguda. L’últim vers, per tant,
pot ser pla o agut, indistintament”. La tercera opció és la lliure. “Com que el
haiku ve del japonès, no es pot seguir una forma tan tancada. El que és
important és l’estructura interna, integrada per dos versos descriptius més un
que comporta un salt discursiu. Compta més l’ambient i el perfum oriental que
l’ortodòxia mètrica”.
Montserrat Abelló
El segon gran moment del haiku en català arrenca “després de la poesia
social i civil dels anys 60, quan emergeix una nova generació que serveix de
revulsiu i renovació poètica”. En aquest apartat hi trobem, entre d’altres,
Carles Hac Mor, Josefa Contijoch, Narcís Comadira, Margarita Ballester, Jordi
Vintró, Antoni Clapés, Pere Rovira i Josep-Ramon Bach. “De Bach he inclòs també
dos poemes en prosa que en realitat són una suma de haikus encadenats”, diu
l’antòleg. També Montserrat Abelló va construir haikus de nou versos, com els
que va incloure al volum Al cor de les tenebres (Proa, 2002).
“I Víctor Sunyol va dedicar-hi tot un llibre, Els gossos de
Tamdaght [2002], on anota l’hora i els segons del dia en què va
escriure els haikus, ironitzant sobre el seu valor”, diu.
Una antologia com Llum a les golfes vol demostrar “que el
haiku no és cap broma, sinó una llarga tradició importada del Japó des de
França i Anglaterra que, en català, ha motivat llibres sencers i d’un gran
valor -assegura Abrams-. Penso en els Haikús d’Arinsal, d’Agustí
Bartra [1981];Larari, de Francesc Prat [1986]; Poemari de Bòsnia,
de Jaume Creus [1995]; Ha ikús del camioner, de Dolors Miquel
[1999], i D’ofici botxí, de Lluís Maicas [2000]”.
TOTS ELS TERRITORIS
Un dels grans cultivadors del haiku avui
és Jordi Mas López
“Hi ha poemes provinents de tots els territoris de parla catalana sense
forçar la màquina”, reconeix Abrams. A més de la representació nodrida del
Principat i de les Illes Balears, també hi ha autors valencians com Vicent
Andrés Estellés, Isidre Martínez Marzo i Vicent Alonso. “De la Catalunya Nord
hi he posat Patrick Gifreu, i de l’Alguer hi ha un nom que també em sembla
significatiu, encara que malauradament es conegui poc: Francesc Manunta”,
explica.
Entre els autors més joves que han conreat el haiku hi ha Abraham Mohino,
Jordi Julià, Iban L. Llop, Pau Gener, Isabel Garcia Canet, Sílvia Bel Fransi,
Jaume Coll Mariné i Jordi Mas López, el qual “ha fet molt per esperonar
l’estudi, la divulgació i la traducció del haiku japonès a Catalunya durant els
últims anys”, diu Abrams: “Mas López ha cultivat el haiku de manera sistemàtica
en llibres com Sema (2010), Febrer (2015)
i El crit i l’eco (2016)”. En l’últim volum de poemes que
acaba de publicar-li Godall, el poeta, professor i traductor inclou una secció
final amb tretze haikus nous. El primer d’aquests Petits preludis fa
així: “Cercant quina alba, / l’ocell que adés no hi era / ja no hi és ara?”
Dolors Miquel
DEU HAIKUS MEMORABLES
“La Columna és ben dreta,
però els déus amen més del Coet
la corba -un xic escèptica”.
'Coet', Eugeni d’Ors
“En l’asfalt gris
un petit cor escarlata
rebotant”
Josep Maria Junoy
“Tens el cap petit
perquè la distància
te l’ha empetitit”
Exposició 'Massip, Mauri, fills d'un paisatge
Del 13 d'abril al 26 de maig
Tortosa
Museu de Tortosa
Exposició 'Massip Mauri, fills d'un paisatge', que ens permet apropar-nos a l'obra poètica de Jesús Massip i als dibuixos de Frederic Mauri, al treball en comú que han desenvolupat bàsicament amb els poemaris il·lustrats 'Llibre d'hores' (1988) i 'Cendra vivent' (2002). La complicitat entre els textos poètics i les il·lustracions ens permet descobrir sigui des del traç o des del vers, la creació d'un paisatge mític, amb el que tots ens reconeixem.
Més d'una trentena de dibuixos a tinta sobre paper formen la mostra i il·lustren la crònica d'una llarga amistat.
Horari:
De dimarts a divendres: de 10 a 13:30h
Dissabtes: de 16 a 18:30h
Diumenges: d'11 a 13:30h
Dilluns i festius tancat.
Preu:
Entrada gratuïta
Comissari:
Cinta Massip
Més informació:
Web Museu de Tortosa
16a Fira del Llibre Ebrenc a Morà d'Ebre
Del 30 de maig al 2 de juny
Móra d'Ebre
Plaça La Llanterna
16a edició de la Fira del Llibre ebrenc de Móra d'Ebre, el punt de trobada de totes aquelles persones que produeixen, editen, promocionen, vénen o llegeixen llibres fets per autors o entitats de les terres ebrenques o que són de temàtica ebrenca.
També anomenada l’altre "Sant Jordi de Móra d’Ebre", s'hi podran trobar més de 2.500 títols de temàtica ebrenca des dels clàssics com Bladé, Moncada o Arbó, fins a les noves fornades com Esteve, Rojals o Todó, i les últimes novetats. Presentacions i jornades de debat sobre el llibre i el món editorial.
Entre els diversos actes destaquen les taules rodones que es faran durant tot el dia, en les quals hi participaran les diferents figures que participen en tot el procés de producció dels llibres. També hi haurà estands on els llibreters podran vendre llibres i les editorials, associacions, centres d’estudis, administracions i gremis professionals faran difusió de les seues activitats i material.
La Fira del Llibre ebrenc coincideix amb el Litterarum, fira d'espectacles literaris de Móra d'Ebre.
Programa:
Consulta totes les activitats aquí (pròximament)
Preu:
Entrada lliure i gratuïta
Organitza:
Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner, l’Ajuntament de Móra d’Ebre i les tres llibreries de referència (Bassa, Viladrich i Guaix)
Més informació:
Web Fira del Llibre Ebrenc
Litterarum a Morà d'Ebre
Del 30 de maig al 2 de juny
a Móra d'Ebre
Diversos espais
Litterarum. 12a Fira d'espectacles literaris
12a edició de Litterarum, la Fira d’espectacles literaris de Móra d'Ebre - recent Premi Nacional de Cultural -, tot un espai de referència i descoberta dels espectacles literaris en llengua catalana
Coincidint amb el Litterarum, també se celebra la 16a Fira del Llibre Ebrenc, el punt de trobada de totes aquelles persones que produeixen, editen, promocionen, vénen o llegeixen llibres fets per autors o entitats de les terres ebrenques o que són de temàtica ebrenca.
Programa:
Ajuntament de Móra d’Ebre i la Institució de les Lletres Catalanes.
Col·labora:
Diputació de Tarragona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Ramon Llull i el Patronat de Turismes de les Terres de l’Ebre.
Més informació:
Web Litterarum. Fira d'espectacles literaris
Facebook Litterarum. Fira d'espectacles literaris
XXVIII Concurs Literari Sant Jordi Vila de Santa Barbàra
L'accèssit local ha recaigut en la poeta Griselda Espuny amb un recull de poemes sota el pseudònim Lluïa Montsià.
Els premis van ser entregats el passat dissabte 27 d'abril al museu de la Vida de la Plana on també va tenir lloc la inauguració de les Jornades Culturals 2019
Acte per recordar a Gerard Vergés
Dissabte al parc municipal Teodor González de Tortosa es va dur a terme un acte per recordar a Gerard Vergés cinc anys després de la seva mort. Es va llegir la vessant científica i de lletres del nostre poeta. Un acte amb el qual va col.laborar Di-Llums d'Arts al Forn @OmniumEbre i l'Acadèmia de Ciències mèdiques i la regidora de cultura Ajuntament de Tortosa
Club de lectura de poesia a Tortosa amb Zoraida Burgos
dimecres, 24 d’abril del 2019
el poema "L'Infinit" compleix 200 anys
Fa dos-cents anys de la redacció del poema 'L'infinito', de Leopardi, de només quinze versos
Giacomo Leopardi, un dels grans poetes europeus, entre la primavera i la tardor del 1819, va escriure el seu poema més famós, 'L’infinito', poema que tots els italians ben educats saben de memòria. O sigui que fa dos-cents anys de la redacció d’aquest poema de només quinze versos. Prop de la casa paterna del poeta, allà on havia nascut i on vivia, hi ha un turó solitari on el poeta anava a meditar. Llavors era un lloc sense gaire vegetació i per això el poeta parla de turó erm, en el sentit d’incultivat. Ara, des fa uns cent anys, el lloc ha estat batejat com a Colle dell'Infinito, i està enjardinat i plantat d’arbres.
El poema és breu però ha generat una gran quantitat d’estudis i comentaris. Leopardi, assegut al turó, davant d’una bardissa que li tapa el primer terme, deixa perdre la vista horitzó enllà i s’imagina uns espais immensos i un silenci i una quietud fondíssims. I sent com els temps passats i els actuals (els de la seva època) li venen al pensament: “i l’etern em revé, i les èpoques mortes”. I en aquesta immensitat se li nega el pensament i li és dolç, diu, naufragar en aquest mar. I res més. Ja he dit que era un poema brevíssim.
Premi Cervantes para Ida Vitale
Ida Vitale ahir es va convertir en la cinquena dona a rebre el guardó i el segon autor uruguaià, després de Juan Carlos Onetti (1980), company de filiació poètica de la pròpia Vitale: la Generació de 1945.
Va confessar Vitale que, malgrat el seu escepticisme, manté certa confiança infantil a les coincidències. Aquests dies, mentre el discurs rondava pel seu cap, va escoltar en dues ocasions per casualitat Pompa i circumstància,d'Elgar, la pertinència avui hauria quedat fora de dubte. També que l'reordenar la seva biblioteca a Montevideo va descobrir una inclinació a prova de mudances i exilis per El Quixot, les edicions repetides l'acompanyen encara que escassegi l'espai. Un llibre en què ha dipositat, com un pensament màgic, la capacitat "de precipitar cap a mi la bona voluntat de l'atzar".
El Quixot va arribar a la vida de la nena Ida Vitale mitjançant les rajoles d'una pileta que reproduïa molins i genets i on bevia aigua al pati del seu col·legi.Davant acadèmics i altres popes de la llengua, ha confessat que encara avui prefereix la versió il·lustrada que li van regalar a l'adolescència als vuit volums dels Clàssics Castellans. Després va fer lectures tardanes i parcials, sovint amb la intenció de trobar ' "una aprofitable aplicació a un tema important en aquest moment per a mi, a la recerca d'alguna il·luminació necessària o per recordar amb molta precisió la felicitat de la meva primera trobada amb aquelles pàgines" .
Tota l'admiració pel "meravellós món cervantí" va culminar, però, en una dissensió que dóna compte de la humilitat de la poeta: "Amb tot el que les afirmacions del Quixot, prudent i encara savi, em reclamen d'acatament, per acabar he de disculpar una afirmació que com a seva, podria ser acceptada sense més: 'que no hi ha poeta que no sigui arrogant i pensi de si que és el major poeta del món'. No és el meu cas, puc assegurar-ho ".
La poeta es va aturar especialment sobre les influències de la seva infantesa, ja fossin llibres, familiars o professores. En aquells dies de la infància en els quals devorava obres com Els tres mosqueters li van demanar que llegís el poema Cim,de Gabriela Mistral: "L'hora de la tarda, / la que posa la seva sang a les muntanyes". El ministre de Cultura, José Guirao, ha recordat aquest matí aquesta pedra fundacional de la seva vocació: "No arriba a entendre-ho [el poema]. No obstant això, aquest suposat 'error pedagògic' al seu torn li imposa un misteri. Es tracta del misteri de la veritable poesia que en el seu desxiframent mai queda del tot revelada en plantejar altres misteris continuats ".
En record de Gerard Vergés
"Quin desconsol, oh Déu, i quina angúnia
despertar-me demà sense memòria.
I mirar-me a l'espill i no coneixe'm.
I veure davant meu un home estrany,
el cap ple de preguntes i de boira.
despertar-me demà sense memòria.
I mirar-me a l'espill i no coneixe'm.
I veure davant meu un home estrany,
el cap ple de preguntes i de boira.
De quin color tenia els ulls ma mare?
Com era aquella dona que em va amar?
Quins els noms dels amics, quina la pàtria?"
Com era aquella dona que em va amar?
Quins els noms dels amics, quina la pàtria?"
El poeta Gerard Vergés va morir el 23 d'abril de 2014. A la Biblioteca Virtual Cervantes en podeu llegir una àmplia antologia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)