Dislèxia, el poema d'una nena de 10 anys que emociona a la xarxa

Una professora va demanar als seus alumnes escriure poemes que poguessin llegir-se tant de dalt a baix com del revés

Dislèxia, així es diu el poema d'una nena de 10 anysque s'ha guanyat el reconeixement de Twitter després que la seva professora compartís l'escrit a la xarxa social.

Sóc estúpida.

Ningú diria mai que

tinc talent per a les paraules.

Estic destinada a ser genial.

Això no està bé.

Sóc un fracàs.

Mai ningú em podrà convèncer de que

jo puc fer-ho. 

A la primera lectura, el poema de la jove relata les crítiques que persones amb dislèxia han de suportar, inclosos comentaris com "sóc estúpida" o "sóc un fracàs". Però és cap al final del mateix, quan l'autora demana que el tornem a llegir de baix a dalt, quan ens adonem que el poema és en realitat un escrit de positivisme i acceptació: "Mai ningú em podrà convèncer de que sóc un fracàs", "ningú diria mai que sóc estúpida". 
Després de l'èxit, Jane Broadis va oferir una petita entrevista a BBC en què ha explicat que el tema de la dislèxia és una cosa que havien tractat a classe ja que hi havia alumnes amb dificultats d'aprenentatge a l'escola. I va afegir: " La nena que va escriure aquest poema no és dislèxica, però és increïblement reflexiva i sensible, i, a més en la seva classe hi ha persones que tenen dificultats per llegir i escriure".