Miquel Lluis Rubio guanyador del 3er concurs de poesia en llengua catalana al Mas de Barberans

Al Miquel Lluis Rubio Domingo Ha sigut el guanyador del 3er. Concurs de poesia en la modalitat de llengua catalana, Escales que pugen al Cel patrocinat per l'Ajuntament de Mas de Barberans. El Miquel LLuis cada any ens acompanya presentant el seu poema a concusrs.
L'any passat es va presentar en la modalitat de llengua castellana que va guanyar.
Miquel Lluis , enhorabona pel premi tant merescut.

III CONCURS DE POESIA ESCALES QUE PUGEN AL CEL
Fent llata
Corrandes

Pseudònim: Rossy de Pauma

Del castanyer, la banasta
tragina terra i cudols
allà on la gebrada llasta
la feina dels camperols.
Jo també porto dovelles
aquí dins, on ningú veu
el Micalet de la Seu,
torre de les meravelles.

Com l’esquerpa, blanca canya,
i el vímet flexible i jove,
a tall de raó s’enganya
qui vol la lluna en un cove.
Les dones van a fer llata
i els hòmens a cavar rella.
Deixa que es colgui l’estrella
baix el mant d’un mar d’escata.

En la cistella tapada
duc l’aviram i els conills,
de vímet i canya, ansada,
i lligada amb uns cordills.
No em queden mans per al crim
en mercats de palma i aire.
Però tinc fam de captaire
i en la boca, un nombre prim.

Aplec de mans són plegons
aplegats dins d’un cabàs.
El Cerç esventa els seus dons
per la planura del Mas.
L’olivera, antena fosca
plantada en terra batuda,
plora l’oliva caiguda
sobre el toll de pedra tosca.

Amb els dits i bona traça
els plegadors fan la tria.
Diríeu que la cabassa
a la paella copia.
És maragda sense fulla,
meitat safir, meitat perla;
o poncella que s’esberla
quan es bada la casulla.

Terra eixuta, terra agrària,
de palmes a la baldor,
dus el fato en una sària
amb la roba del pastor.
Terres que pugen escales
vers uns cels inconeguts,
sabeu tots els ets i uts
de la llata per fer gales.