MEDITERRANI
Si poguéssim tallar, tot el filferro d'arç,
i enderrocar aquest mur que ara ens separa,
dibuixant abraçades, petons de galta a l'aigua
i conviure dins el mateix batec.
Si en un futur poguéssim peonar les teves ribes,
i travessar fronteres sense patir,
constatant que les pells no admeten bales,
si no carícies d'ona que ens dones a desdir.
De ribera a ribera faríem ponts de plata,
cavalcaríem els fills dels dofins de Posidó,
caminant per les platges d'aquest mar singular
mercadejant perfums espècies i llavors.
Sempre ets camp de batalla, Mare Nostrum,
pouarem del teu fons, només cultura,
i seràs, dels nostres fills bressol,
Sense vermell a l'aigua sense el negre del dol,
agafats de la mà, germans d'aigua com som.
Pau Civit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada